Rigel (ß Orionis / ß Ori) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la beta d'Orió, en realitat és més brillant que l'alfa, Betelgeuse.

Infotaula d'estrellaRigel
Orion constellation map.png
Nomenclatura
Bayerβ Ori Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed19 Ori Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 14m 32.2721s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1h 27m 11.6068s [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,13[3] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatVariable Alfa Cygni[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi1,31 mas/a[1] (ascensió recta)
0,5 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial17,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra860 anys llum Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta-7,84[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,78 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deHexàgon d'hivern Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB8Ia[44] Modifica el valor a Wikidata
Radi78,9 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa18 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva12.100 K[45] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació38 km/s[5]
37 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat56 cm/s²[45] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* bet Ori Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
2MASS J05143226-0812060 (2MASS)
SAO 131907 (Catàleg SAO)
GSC 05331-01752 (GSC)
HD 34085 (Henry Draper Catalogue)
HIP 24436 (Catàleg Hipparcos)
HR 1713 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 05121-0815 (IRAS)
AAVSO 0509-08 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
β Ori (nomenclatura de Bayer)
ADS 3823 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1RXS J051431.5-081112 (1RXS)
ALS 14772 (Catalog of galactic OB stars)
BD-08 1063 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J05145-0812A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 579 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI-08 1063 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 100463 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J0514-08.1 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 194 (FK5)
GC 6410 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3110 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 24436 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 05097-0819 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC -10085 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 1014 (JP11)
N30 1120 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 1882 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 1191 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 1191.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 140 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 187839 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 710 (RAFGL)
ROT 749 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 113 (Second astrolabe catalogue of Santiago)
TD1 4253 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5331-1752-1 (Catàleg Tycho)
UBV 5016 (UBV)
UBV M 10750 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100034085 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
bet Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables)
VDB 36 (Catalogue van den Bergh (en) Tradueix)
WDS J05145-0812A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
HGAM 376 (A catalogue of Hgamma measures)
PMSC 05097-0819A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 4731 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
19 Ori (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata
Rigel en comparació amb el Sol.

La distància a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys-llum; l'estimació de l'Hipparcos és 773 anys-llum (237 pàrsecs), però en aquest rang l'error és bastant gran. Rigel és una B8 Ia, supergegant,[46] i brilla aproximadament amb una potència 40,000 vegades superior a la del Sol. És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia; cal viatjar uns 3.300 anys-llum (1.000 pàrsecs) fins a Deneb per a trobar un estel més potent.

Al ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). A pesar de la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel; també es pot considerar un membre de l'Associació Taurus-Orió R1 (llavors es reserva l'associació OB1 per a estels més propers a la nebulosa i formats més recentment).

Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distància de 28 UA i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 UA.

És també variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.

El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és الرجل الجبار ar-rijl al-jabbār, "el peu del gegant", que també és l'origen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: The HYG Database.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Afirmat a: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2011). Pàgina: 2025. Data de publicació: 2009.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Norberto Castro «The IACOB project . III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016, pàg. 22–22. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. URL de la referència: http://arxiv.org/abs/astro-ph/0509669.
  8. URL de la referència: http://arxiv.org/pdf/0804.2553v1.
  9. Afirmat a: Rotational velocities and spectral types for a sample of binary systems. Pàgina: 91–99. Data de publicació: 1975.
  10. «Spectral classification» (en anglès). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 1973, pàg. 29.
  11. «Distance of the Cepheid SU Cassiopeae». Astronomical Journal, 1968, pàg. 588–589. DOI: 10.1086/110665.
  12. Afirmat a: Spectral classification of Southern fundamental stars. Pàgina: 1. Data de publicació: 1962.
  13. «The Brightest Stars in the Magellanic Clouds» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 1r octubre 1960, pàg. 337-385. DOI: 10.1093/MNRAS/121.4.337.
  14. Afirmat a: Seven-colour photometry of O, B and A stars. Pàgina: 255–263. Data de publicació: 1960.
  15. Afirmat a: Contribution aux recherches de photometrie photoelectrique dans la Galaxie. Pàgina: 52. Data de publicació: 1959.
  16. Afirmat a: Standard stars for spectral classification. Pàgina: 1. Data de publicació: 1959.
  17. Afirmat a: The equivalent widths of absorption lines in the spectra of 62 B8-F2 type stars. Pàgina: 189. Data de publicació: 1959.
  18. «Color excesses from six-color photometry of supergiant stars». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1958, pàg. 561–580. DOI: 10.1086/127296.
  19. «A superluminous B-type star in the Large Magellanic Cloud, and its galactic counterpart». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1958, pàg. 261–266. DOI: 10.1086/127221.
  20. Afirmat a: Spectral types of bright southern stars. Pàgina: 125. Data de publicació: 1955.
  21. «Multicolor photoelectric photometry of stars with composite spectra» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 572–594. DOI: 10.1086/146571.
  22. «Current Problems in the Extragalactic Distance Scale» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1958, pàg. 513–526. DOI: 10.1086/146483.
  23. «The Variability of Supergiants.» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1957, pàg. 138–151. DOI: 10.1086/146379.
  24. Afirmat a: Photoelectric spectrophotometry. II. Monochromatic colors of O, B and A-type stars. Data de publicació: 1957. DOI: 10.1086/146375.
  25. «Six-color photometry of stars. VIII. The colors of 409 stars of different spectral types» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 440–457. DOI: 10.1086/146181.
  26. «Photoelectric spectrophotometry. I. Hydrogen line intensities of O, B and A type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 253–257. DOI: 10.1086/146157.
  27. «Studies in galactic structure. II. Luminosity classification for 1270 blue giants stars». The Astrophysical Journal Supplement series, 1955. DOI: 10.1086/190016.
  28. «Magnitudes and colors for 833 Northern and Southern stars». Astronomical Journal, 1955, pàg. 65–92. DOI: 10.1086/107118.
  29. «Photographic observations of monochromatic magnitude at 6 wavelengths» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1954, pàg. 490. DOI: 10.1093/MNRAS/114.4.490.
  30. «A study of the Orion aggregate of early-type stars. II» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 200–205. DOI: 10.1086/145811.
  31. «The spectra and rotational velocities of the bright stars of Draper types B8-A2» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 146–167. DOI: 10.1086/145804.
  32. «The internal structure of red dwarf stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1953, pàg. 529–546. DOI: 10.1086/145781.
  33. «Red and infrared magnitudes for 27 southern hemisphere stars of early spectral type» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1953, pàg. 511–512. DOI: 10.1086/145779.
  34. «Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1953, pàg. 313–352. DOI: 10.1086/145697.
  35. Afirmat a: Contribution a l'etude de la zone convective des etoiles. Pàgina: 321. Data de publicació: 1953.
  36. «A study of the Orion aggregate of early-type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1952, pàg. 251–271. DOI: 10.1086/145610.
  37. «The intensity of certain lines of He I in the B stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1952, pàg. 341–345. DOI: 10.1086/145553.
  38. Afirmat a: Absolute Helligkeiten von 115 B-Sternen. Pàgina: 262–268. Data de publicació: 1951.
  39. «Relative gradients for 166 southern stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1950, pàg. 15. DOI: 10.1093/MNRAS/110.1.15.
  40. Nancy Roman «Revised Standards for Supergiants on the System of the Yerkes Spectral Atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, novembre 1950, pàg. 362–364. DOI: 10.1086/145351.
  41. Afirmat a: Neutral Oxygen in stellar atmospheres. Data de publicació: 1950. DOI: 10.1086/145231.
  42. «The Stark effect of the higher Balmer lines in stars of spectral types A and B» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1949, pàg. 452–470. DOI: 10.1086/145150.
  43. «The intensities and profiles of lines in some B-type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1948, pàg. 349–370. DOI: 10.1086/145018.
  44. Afirmat a: An atlas of stellar spectra with an outline of spectral classification. Pàgina: 0. Data de publicació: 1943.
  45. 45,0 45,1 «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
  46. Rigel (Stars, Jim Kaler)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rigel