Eveli Dòria i Bonaplata

escriptor, decorador i industrial català

Eveli Dòria i Bonaplata (Barcelona, 24 de maig de 1862[1]Barcelona, 22 de juliol de 1921) fou escriptor, decorador i industrial.[2]

Infotaula de personaEveli Dòria i Bonaplata

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1921 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Va néixer al carrer dels Cignes, fill de Gaietà Dòria i Bulbena (*-1920) i de Margarida Bonaplata i Figueras naturals ambdós de Barcelona. Gaietà Dòria fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i formà part de l'organització de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[3]

Estudià la carrera d'enginyeria industrial. Un cop acabada, el 1888, va ser escollit secretari de la comissió tècnica, de la d'expositors i membre del jurat de l'Exposició Internacional de Barcelona. El 1903 els seus companys de professió el van fer vicepresident de l'Associació Nacional d'Enginyers Industrials. El 1905 inaugurà botiga a Barcelona. Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita, susceptible d'ornamentació vària, i la duroxila, per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes.[4]

Participà en els Jocs Florals de Barcelona. El 1909 va exercir el càrrec de mantenidor-secretari al Consistori. El 1914 obtingué la Flor Natural pel poema Humanals.[5] I el 1917 n'obtingué una altra pel poema El darrer llop.[6]

A la necrològica de La Vanguardia se'l defineix així:

« De una llaneza señoril en su trato, sensible a las manifestaciones artísticas, poseedor de aquella noble dignidad de los espíritus cultivados, que repelen lo que se capta sólo en la feria de los osados o de los serviles, se ha ido de este mundo con la estima y el respeto que se otorgan a los hombres que moviérondose en un plano superior. »
Necrològica de l'autor a La Vanguardia dissabte, 23 de juliol de 1921, pàgina 5

Estil modifica

Claudi Omar i Barrera a la revista Catalunya Artística defineix l'estil de l'autor de la següent manera:

« Les seves qualitats principals sén la naturalitat, la sinceritat, la ingenuitat. Ell pinta'l cas ó manifesta'l sentiment tal com el veu a través del seu temperament artístich. Ell no estrafa res, no agudisa res, ni buyda res en motllos irregulars o estranys. A la realitat no la disfressa; a la veritat no la traheix may. Per això he dit qu'era un escriptor sencer, conscient y simpátich [...] no es un autor excepcional pero tampoch es una mitjanía. Te talent propi, ayres de la terra, ingeni, bon gust, ideas sanas [...] es sempre delicat, subjectiu y escayent [...] de cultura refinada y de criteri ferm. [...] Les faulas [...] maneja ab una garbositat exquisida y'l bateja ab una filosofía guapa, casulana y convincenta. »
Crítica sobre Eveli Dòria i Bonaplata a la revista Catalunya Artística. Núm. 138. 3 de febrer de 1903

Obres modifica

Faules en vers modifica

  • Música vella, 1896
  • Moneda curta, 1908
  • Sol ixent

Poesia modifica

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[7]

Prosa modifica

  • Lo tasta-olletes

Assaig modifica

  • L'apóstol del rosari
  • Pa i catecisme
  • Lo nostre plet, 1900, sobre el catalanisme
  • Discurso sobre el empleo del carbón menudo
  • Memoria sobre la enseñanza técnica en España

Referències modifica

  1. Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, foli 213, número de registre 2442. En la inscripció apareix com a Emili, no pas Eveli.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 83. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. «Conmemorando la Exposición de 1888 - Los que murieron». El Diluvio, 09-05-1921, pàg. 17.
  4. «Eveli Dòria i Bonaplata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. "La Vanguardia" dilluns, 4 maig 1914, pàgina 6 «PDF». i pàgina 7«PDF».
  6. Revista Blanco y Negro. Diari ABC. Madrid. 13 de maig de 1917, pàgina 17
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals

Enllaços externs modifica