Eveli Dòria i Bonaplata

Eveli Dòria i Bonaplata
	;
Biografia
Naixement	24 maig 1862 ; Barcelona
Mort	22 juliol 1921 (59 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	enginyer, escriptor

Eveli Dòria i Bonaplata (Barcelona, 24 de maig de 1862^[1] — Barcelona, 22 de juliol de 1921) fou escriptor, decorador i industrial.^[2]

Vida modifica

Va néixer al carrer dels Cignes, fill de Gaietà Dòria i Bulbena (*-1920) i de Margarida Bonaplata i Figueras naturals ambdós de Barcelona. Gaietà Dòria fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i formà part de l'organització de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.^[3]

Estudià la carrera d'enginyeria industrial. Un cop acabada, el 1888, va ser escollit secretari de la comissió tècnica, de la d'expositors i membre del jurat de l'Exposició Internacional de Barcelona. El 1903 els seus companys de professió el van fer vicepresident de l'Associació Nacional d'Enginyers Industrials. El 1905 inaugurà botiga a Barcelona. Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita, susceptible d'ornamentació vària, i la duroxila, per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes.^[4]

Participà en els Jocs Florals de Barcelona. El 1909 va exercir el càrrec de mantenidor-secretari al Consistori. El 1914 obtingué la Flor Natural pel poema Humanals.^[5] I el 1917 n'obtingué una altra pel poema El darrer llop.^[6]

A la necrològica de La Vanguardia se'l defineix així:

«	De una llaneza señoril en su trato, sensible a las manifestaciones artísticas, poseedor de aquella noble dignidad de los espíritus cultivados, que repelen lo que se capta sólo en la feria de los osados o de los serviles, se ha ido de este mundo con la estima y el respeto que se otorgan a los hombres que moviérondose en un plano superior.	»
— Necrològica de l'autor a La Vanguardia dissabte, 23 de juliol de 1921, pàgina 5

Estil modifica

Claudi Omar i Barrera a la revista Catalunya Artística defineix l'estil de l'autor de la següent manera:

«	Les seves qualitats principals sén la naturalitat, la sinceritat, la ingenuitat. Ell pinta'l cas ó manifesta'l sentiment tal com el veu a través del seu temperament artístich. Ell no estrafa res, no agudisa res, ni buyda res en motllos irregulars o estranys. A la realitat no la disfressa; a la veritat no la traheix may. Per això he dit qu'era un escriptor sencer, conscient y simpátich [...] no es un autor excepcional pero tampoch es una mitjanía. Te talent propi, ayres de la terra, ingeni, bon gust, ideas sanas [...] es sempre delicat, subjectiu y escayent [...] de cultura refinada y de criteri ferm. [...] Les faulas [...] maneja ab una garbositat exquisida y'l bateja ab una filosofía guapa, casulana y convincenta.	»
— Crítica sobre Eveli Dòria i Bonaplata a la revista Catalunya Artística. Núm. 138. 3 de febrer de 1903