Obre el menú principal

Fabià Estapé i Rodríguez (Portbou, Alt Empordà, 14 de setembre de 1923 - Lleó, Espanya, 31 de gener de 2012) fou un economista polític, professor universitari català.[1] Fou rector de la Universitat de Barcelona (1969-1971 i 1974-1976).

Infotaula de personaFabià Estapé i Rodríguez
Fabian Estapé.jpeg
Retrat de l'any 1997
Nom original (es) Fabián Estapé Rodríguez
Biografia
Naixement 14 de setembre de 1923
Portbou, Alt Empordà
Mort 31 de gener de 2012(2012-01-31) (als 88 anys)
Lleó (Espanya)
Lloc d'enterrament Cementiri de Canyamars 
Escut UB 2016.png  Rector de la Universitat de Barcelona 


Escut UB 2016.png  Rector de la Universitat de Barcelona 

Dades personals
Residència Lleó (Espanya)
Educació Universitat de Barcelona
Universitat Central de Madrid
Activitat
Ocupació Història econòmica
Organització Universitat de Barcelona
Partit Partit Socialista Unificat de Catalunya
Notes
Fou militant del PSUC i del sindicat Comissions Obreres.
Va col·laborar amb el règim franquista i se'n va penedir després.
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer el 14 de setembre de 1923 a Portbou, població situada a la comarca de l'Alt Empordà. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1946. Posteriorment es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l'any 1953. L'any 1954 fou nomenat professor d'Història econòmica de la Universitat de Barcelona,[2] de la qual posteriorment en fou catedràtic, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976). Cal destacar que durant aquest període va donar empenta a la galeria dels rectors de la Universitat de Barcelona, amb l'encàrrec de pintures de rectors per actualitzar la col·lecció. Durant els seus rectorats, d'altra banda, també es varen publicar nombroses obres sobre la història de la Universitat de Barcelona. Va ser comissari adjunt del pla de desenvolupament (gener-juny del 1972), membre del Consejo Superior de Hacienda Pública (1974) i difusor de l'escola històrica i institucionalista (Galbraith).Així mateix també ha estat professor convidat de la Universitat Pompeu Fabra. Exercí el càrrec de comptable de la directiva del Futbol Club Barcelona, entre 1959 i 1961, durant la presidència de Francesc Miró-Sans.[2] L'any 1997 fou nomenat vicepresident d'ENHER.

Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com membre del sindicat Comissions Obreres (CCOO).[1][3] Guardonat amb la Legió d'Honor pel Govern francès i amb la Creu d'Alfons X el Savi, l'any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.[3]

Fou autor de nombroses monografies i articles a publicacions periòdiques així com col·laborà assíduament als mitjans de comunicació, amb articles a la premsa i en tertúlies i debats a la ràdio i la televisió, on sobresortí per les seves qualitats de bon conversador amè, documentat i amb un personal sentit de l'humor.

Morí el 31 de gener de 2012 a Lleó (Espanya), als vuitanta-vuit anys, a causa d'un atac de cor.[4][5]

Activitat econòmicaModifica

Considerat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith, el 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. Entre 1972 i 1974 fou assessor de la Comissió Consultiva que va desenvolupar el Plan de desarrollo durant el franquisme.

ObresModifica

És autor entre altres títols:

  • 1959: La quiebra de Barcelona Traction
  • 1963: Las inversiones en enseñanza y el desarrollo económico
  • 1971: La reforma tributaria de 1845
  • 1971: Ensayos sobre historia del pensamiento económico
  • 1990: Una perspectiva española
  • 1999: De tots colors, Premi Gaziel
  • 2001: Vida y obra de Ildefonso Cerdá
  • 2002: Agoreros y demagogos
  • 2004: El joc de viure
  • 2006: Deu Grans Catalans

PublicacionsModifica

  • Estapé, Fabià. Algunos comentarios a la publicación del "Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general" de Cantillón. Madrid: [s.n.], 1951. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.
  • Estapé, Fabià. La Herencia que recibe el año 2000 de los investigadores económicos más destacados del siglo actual. Madrid: Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, 2000. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Fabià Estapé i Rodríguez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Mor l'economista Fabián Estapé als 88 anys». Ara, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 «S'ha mort l'economista Fabià Estapé». Vilaweb, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
  4. «El professor Fabià Estapé mor a Lleó d'un atac de cor als 88 anys». 324.cat, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
  5. «Mor l'economista Fabià Estapé». El 9 Nou, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].

Enllaços externsModifica