Febre de Lassa

La febre de Lassa (també coneguda erròniament com a febre mediterrània familiar) és una febre hemorrágica causada pel Lassa virus, pertanyent a la família dels Arenaviridae i endèmic en algunes zones de l'Àfrica Occidental on els rosegadors són el reservori del patogen.[1][2] Es transmet principalment als humans a través del contacte amb el ratolí Mastomys natalensis o objectes domèstics contaminats pels seus excrements.[3] La malaltia també es pot transmetre entre persones, sobretot en hospitals quan no es prenen mesures adequades de control de la infecció i gairebé sempre a través del contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients.[4][5] La transmissió per via sexual és possible, ja que el virus manté la seva capacitat infecciosa fins a uns tres mesos al semen i a les secrecions vaginals.[6][7] S'han registrat alguns rars casos de contagi accidental durant la pràctica d'autòpsies o la manipulació en el laboratori de mostres portadores del virus.[8]

Plantilla:Infotaula malaltiaFebre de Lassa
Micrografia TEM de virions del virus Lassa, atacant una cèl·lula modifica
Tipusfebre hemorràgica per arenavirus, infecció nosocomial, febre hemorràgica vírica i infecció vírica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesfebre, enverinament, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, nàusea, vòmit, diarrea, dolor abdominal, vertigen, hiperèmia, edema, conjuntivitis, mal de coll, hemorràgia interna, exantema, estomatitis, tos, dolor toràcic, Q20076076 Tradueix, hepatitis, encefalopatia, pneumònia, pleuritis, edema pulmonar, miocarditis, coagulació intravascular disseminada, insuficiència cardíaca, alopècia i sordesa Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen Modifica el valor a Wikidata
Causat perLassa virus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A96.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9078.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB7272 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007835 i D007835 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet99824 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0023092 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9537 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'ésser viuFebre de Lassa
Lassa virus Modifica el valor a Wikidata
Lassa virus.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup V ((-)ssRNA)
Malaltiafebre de Lassa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneVirus
FamíliaArenaviridae
GènereArenavirus
EspècieLassa virus Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

La febre de Lassa es va descriure per primera vegada en la dècada dels cinquanta, encara que el virus de Lassa no es va aïllar fins al 1969.[9] El nom es deu a la seva primera aparició a Lassa (Nigèria). Malgrat ser endèmica a Àfrica Occidental el 2009 es detectaren casos a Europa.[10] Els països més afectats són els de la Unió del Riu Rajo (Guinea, Libèria i Sierra Leone), a part de Nigèria.[11] L'hoste més comú és Mastomys natalensis; tot i que s'han identificat d'altres, entre ells Hylomyscus pamfi.[12]

Segons dades de 2016, aquesta zoonosi provoca entre 100.000 i 300.000 infeccions i unes 5.000-10.000 morts cada any.[13] El 2018, a Nigèria es van registrar 191 morts (171 confirmades i 20 probables) per febre de Lassa.[14]

SimptomatologiaModifica

La malaltia té una progressió gradual, sol començar amb febre, vòmits i dolor retro-esternal. El seu període d'incubació és de 6-21 dies.[15] Entre els signes de la malaltia pot observar-se injecció hemàtica conjuntival, cefalea, diarrea, tos, miàlgia, edema periorbitari i inflamació del coll.[16] La quarta part de les persones infectades manifesten sordesa. En casos greus, els pacients sofreixen xoc, hemorràgies gastrointestinals, hepatitis aguda, ascites, vessament pleural i edema cerebral.[17] Moren aproximadament la tercera part dels pacients que han estat hospitalitzats durant el transcurs de la malaltia, encara que el simple tractament de suport pot millorar el desenllaç clínic, sempre que s'administri des d'un estadi primerenc. La febre de Lassa en les dones embarassades ocasiona amb molta freqüència la seva mort (gairebé tres vegades més que en dones no embarassades) i sistemàticament la del fetus.[18][19] En alguns casos el tractament específic amb ribavirina (un antivíric anàleg estructural de la guanosina) també pot ser eficaç.[20][21] Una de les seqüeles neurològiques greus que poden presentar els sobrevivents a la infecció és l'atàxia degenerativa cerebel·losa postvírica.[22]

PrevencióModifica

No existeix cap vacuna contra la febre de Lassa.[23] Existeixen, però, diversos estudis preclínics experimentals que han obtingut una certa eficàcia amb les seves vacunes candidates aplicant-les a models animals d'infecció pel virus que la provoca.[24] Ara per ara, la millor prevenció davant la malaltia en els països endèmics és evitar l'accés dels rosegadors als habitatges i, sobretot, als llocs on hi ha menjar emmagatzemat.[25]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. OMS. «Actualización sobre la fiebre de Lassa en África Occidental» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2009].
  2. Fichet-Calvet, E; Rogers, DJ «Risk Maps of Lassa Fever in West Africa» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2009; 3 (3), pp: e388. PMID: 19255625. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000388. PMC: 2644764 [Consulta: 22 juny 2019].
  3. Lecompte, E; Fichet-Calvet, E; Daffis, S; Koulémou, K; et al «Mastomys natalensis and Lassa Fever, West Africa» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2006 Des; 12 (12), pp: 1971–1974. PMID: 17326956. DOI: 10.3201/eid1212.060812. PMC: 3291371 [Consulta: 18 juliol 2019].
  4. Fisher-Hoch, SP; Tomori, O; Nasidi, A; Perez-Oronoz, GI; et al «Review of cases of nosocomial Lassa fever in Nigeria: the high price of poor medical practice» (en anglès). BMJ, 1995 Set 30; 311 (7009), pp: 857-879. PMID: 7580496. DOI: 10.1136/bmj.311.7009.857. PMC: 2550858 [Consulta: 15 juliol 2019].
  5. Giocono, GL; Cunningham, AA; Fichet-Calvet, E; Garry, RF; et al «Using Modelling to Disentangle the Relative Contributions of Zoonotic and Anthroponotic Transmission: The Case of Lassa Fever» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Gen 8; 9 (1), pp: e3398. PMID: 25569707. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003398. PMC: 4288732 [Consulta: 9 juny 2019].
  6. Ajayi, N; Okere, A «Lassa fever can be sexually transmitted» (en anglès). Punch Health Nigeria, 2020; Gen 26, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2020].
  7. IAMAT «Lassa fever» (en anglès). Travel Health Journal, 2020; Jul 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 18 juliol 2020].
  8. Public Health Agency «Pathogen Safety Data Sheets: Infectious Substances – Lassa virus» (en anglès). Government of Canada, 2011; Feb 18 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 11 juny 2019].
  9. Monath, TP «Lassa fever: review of epidemiology and epizootiology» (en anglès). Bull World Health Organ, 1975; 52 (4-6), pp: 577–592. ISSN 0042-9686. PMC: 2366662. PMID: 782738 [Consulta: 9 juny 2019].
  10. Kitching, A; Addiman, S; Cathcart, S; Bishop, L; et al. «A Fatal case of Lassa Fever in London» (en anglès). Euro Surveill; 2009 Feb 12; 14(6), pp: 19117, PMID: 19215723. [Consulta: 16 febrer 2009].
  11. Inegbenebor, U «Lassa Fever in the Tropics» (en anglès). A: Current Topics in Tropical Medicine, Chap. 8 (Rodriguez-Morales, AJ; Ed.) IntechOpen, 2012; Mar 16, pp: 109-116. ISBN 978-953-51-0274-8. DOI: 10.5772/26624 [Consulta: 10 juny 2019].
  12. Olayemi, A; Cadar, D; Magassouba, N'F; Obadare, A; et al «New Hosts of The Lassa Virus» (en anglès). Sci Rep, 2016 Maig 3; 6, pp: 25280. PMID: 27140942. DOI: 10.1038/srep25280. PMC: 4853722 [Consulta: 9 juny 2020].
  13. SEMTSI «Fiebre de Lassa» (en castellà). Nota resumen, Grupo de Enfermedades Emergentes, 2016; Jul 8, pàgs: 4 [Consulta: 9 juny 2020].
  14. ECDC «Lassa fever» (en anglès). Annual Epidemiological Report for 2018, 2020; Abr 30, pàgs: 2 [Consulta: 11 juny 2020].
  15. Richmond, JK; Baglole, DJ «Lassa fever: epidemiology, clinical features, and social consequences» (en anglès). BMJ, 2003 Nov 29; 327 (7426), pp: 1271–1275. PMID: 14644972. DOI: 10.1136/bmj.327.7426.1271. PMC: 286250 [Consulta: 18 juny 2020].
  16. HEOC «Lassa hemorrhagic fever» (en anglès). News, Government of Senegal, 2017, pàgs: 6 [Consulta: 30 juny 2020].
  17. Yun, NE; Walker, DH «Pathogenesis of Lassa Fever» (en anglès). Viruses, 2012 Oct; 4 (10), pp: 2031–2048. PMID: 23202452. DOI: 10.3390/v4102031. PMC: 3497040 [Consulta: 19 juliol 2020].
  18. Institut Pasteur «Fièvre de Lassa» (en francès). Fiche maladie, 2019; Set 25 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 18 juny 2020].
  19. Kayem, ND; Benson, C; Aye, CYL; Barker, S; et al «Lassa fever in pregnancy: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Trans R Soc Trop Med Hyg, 2020 Maig; 114 (5), pp: 385–396. PMID: 32125412. DOI: 10.1093/trstmh/traa011. PMC: 7197258 [Consulta: 18 juny 2020].
  20. WHO. «Infection control for viral haemorrhagic fevers in the African health care setting» (en anglès/francès) pàgs: 198, 1998. [Consulta: 16 febrer 2009].
  21. Eberhardt, KA; Mischlinger, J; Jordan, S; Groger, M; et al «Ribavirin for the treatment of Lassa fever: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2019 Oct; 87, pp: 15-20. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2019.07.015. PMID: 31357056 [Consulta: 9 juny 2020].
  22. Ezeomah, C; Adoga, A: Ihekweazu, C; Paessler, S; et al «Sequelae of Lassa Fever: Postviral Cerebellar Ataxia» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2019 Des 3; 6 (12), pp: ofz512. PMID: 31879673. DOI: 10.1093/ofid/ofz512. PMC: 6923636 [Consulta: 15 juliol 2020].
  23. WHO «Lassa fever» (en anglès). Fact sheets, 2017; Jul 31, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2020].
  24. Purushotham, J; Lambe, T; Gilbert, SC «Vaccine platforms for the prevention of Lassa fever» (en anglès). Immunol Lett, 2019 Nov; 215, pp: 1–11. PMID: 31026485. DOI: 10.1016/j.imlet.2019.03.008. PMC: 7132387 [Consulta: 18 juliol 2019].
  25. Saez, AM; Haidara, MC; Camara, A; Kourouma, F; et al «Rodent control to fight Lassa fever: Evaluation and lessons learned from a 4-year study in Upper Guinea» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Nov 6; 12 (11), pp: e0006829. PMID: 30399142. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006829. PMC: 6219765 [Consulta: 18 juliol 2019].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica