Obre el menú principal

Fermín de Lasala y Collado, Duc de Mandas (Sant Sebastià, 17 de juliol de 1832 - Madrid, 17 de desembre de 1917) fou un aristòcrata, diplomàtic i polític espanyol.

Infotaula de personaFermín de Lasala y Collado
Fermín Lasala y Collado.jpg
Retrat de Fermín de Lasala y Collado a La Ilustración Española y Americana del 15 de gener de 1880
Nom original (es) Fermín Lasala y Collado
Biografia
Naixement 17 de juliol de 1832
Sant Sebastià
Mort 17 de desembre de 1918(1918-12-17) (als 86 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament Cementiri de Polloe
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
President Antonio Cánovas del Castillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya a França França
1890 – 1891
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit Regne Unit
1900 – 1905
Activitat
Ocupació Polític i diplomàtic
Partit Partit Conservador
Família
Cònjuge María Cristina Fernanda Brunetti Gayoso de los Cobos
Pare Fermín de Lasala y Urbieta
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Pertanyia a una família acabalada. Es va llicenciar en Dret i de seguida va entrar en la política, primer en el Partit Progressista i després en Unió Liberal. Va ser escollit diputat per Guipúscoa a les corts de 1857, 1858, 1863, 1864 i 1865. Fou diputat per Burgos a les eleccions generals espanyoles de 1869 i per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872, agost de 1872 i eleccions generals espanyoles de 1876.[1] Quan es proclamà la Primera República Espanyola es va apropar als alfonsins i va fer amistat amb Cánovas del Castillo. El 1871 fou senador i el 1877 va ser nomenat senador vitalici. Entre desembre de 1879 i octubre de 1881 va ser ministre de Foment i ministre de governació interí (octubre-novembre de 1880). després ambaixador d'Espanya a París (1890-1895) i a Londres (1900-1905).[2]

Quan va exercir la cartera de Foment en un ministeri presidit per Cánovas del Castillo, la seva conducta va ser censurada pels foralistes, que el recriminaven de col·laborar amb el govern que havia abolit els furs. Va morir a Madrid en 1917 als 85 anys d'edat, però fou enterrat al cementiri de Polloe.

En la dècada de 1860 havia comprat a Sant Sebastià els terrenys actualment anomenats "Cristina Enea", al barri d'Egia, per construir-hi un palau i poder envoltar-lo d'un parc.

A la seva mort, al no tenir descendència va instituir la seva hereva universal a la Diputació Foral de Guipúscoa i va llegar a l'Ajuntament la seva biblioteca (que constava de 18.000 volums) i el parc "Cristina-Enea", així anomenat a causa del nom de la seva esposa Cristina Bruneti de los Cobos. El seu testament va imposar nombroses clàusules que regulaven la utilització del parc com a públic. L'Ajuntament no se'n va fer càrrec fins al 1926, en existir familiars del Duc com a usufructuaris.

ObresModifica

  • Vicisitudes de la Monarquía constitucional en Francia (1878)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fermín de Lasala y Collado  


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Ministre de Foment
 

1879-1881
Succeït per:
José Luis Albareda y Sezde
Premis i fites
Precedit per:
Juan Martín Carramolino
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 21

1881-1917
Succeït per:
Luis Redonet y López-Dóriga