Viquipèdia

Fernanda Abreu

Fernanda Sampaio de Lacerda Abreu, més coneguda com Fernanda Abreu (Rio de Janeiro, 8 de setembre de 1961), és una cantant, compositora i ballarina brasilera, classificada per la premsa com la pionera de la música pop ballable al seu país.[1]

Infotaula de personaFernanda Abreu

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Fernanda Sampaio de Lacerda Abreu Modifica el valor a Wikidata
8 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, escriptora, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
GènereFunk carioca, funk, samba i música electrònica Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfernandaabreu.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1139715 TMDB.org: 1365178
Facebook: fernandaabreureal Twitter (X): abreufernanda Instagram: fernandaabreureal Youtube: UCNQ88Yy7lBInOB7giJ_7ZzA Spotify: 23T5kuXiRZWsH5w1lxowMh iTunes: 90232835 Musicbrainz: 1c75ad67-f542-4d55-a893-f1732cb26ac6 Songkick: 29414 Discogs: 89143 Deezer: 454426 Modifica el valor a Wikidata

Carrera artística modifica

Fernanda es va formar com a ballarina professional en la companyia de ballet de Tatiana Leskova.[2] El 1982 es va donar a conèixer com a vocalista de la banda Blitz, responsable de popularitzar el rock brasiler als anys 80. Va llançar tres àlbums amb ells, fins al 1986.[3] L'any 1990 va començar la seva carrera en solitari amb l'àlbum SLA Radical Dance Disco Club, que va aportar un so ballable sense precedents al Brasil, la música pop, que contenia samplers de diferents artistes en els seus temes, com Lady Marmalade de Labelle, i Vogue de Madonna.[4] A Noite, SLA Radical Dance Disco Club, Você pra Mim, Speed Racer i Kamikazes do Amor van ser els senzills d'aquest LP.[5]

El 1992 es va estrenar el seu tema més reeixit, Rio 40 Graus, considerat per la premsa com una fita de la música brasilera per barrejar hip hop, música disco i funk,[6][7] gèneres encara marginats en aquell moment., a més d'una lletra carregada de crítica social.[8] La cançó formava part del disc SLA 2 Be Sample, que també comptava amb els senzills Jorge da Capdócia, Hello Baby i Do Seu Olhar.[5]

L'any 1995 Fernanda va publicar el seu àlbum més impactant, Da Lata, que va aportar una barreja de pop amb R&B i funk, consolidant la seva marca personal.[9] El single Veneno da Lata feia referència al conegut cas policial del tràfic de marihuana al Brasil disfressat amb llaunes de menjar, expressant el paral·lelisme entre el bo i el prohibit.[10] Una altra cançó destacada va ser Garota Sangue Bom, considerada una extensió de Rio 40 Graus, per explotar la imatge dels suburbis carioques.[4] El treball va ser escollit com el millor àlbum llatinoamericà de 1995 per la revista americana Billboard.[11] L'any 1997 va sortir el seu primer àlbum recopilatori, Raio X, on els grans èxits d'Abreu van rebre una nova versió i també incloïa set temes nous.[12] La versió de Kátia Flávia, a Godiva do Irajá, es va convertir en la segona cançó més exitosa de la seva carrera, portant-li dues nominacions als premis MTV Brasil.[13]

L'any 2000 va publicar el disc Entidade Urbana, centrat en lletres que retrataven les metròpolis brasileres.[14] El primer senzill, Baile da Pesada, va portar diverses referències als precursors del funk carioca, com Big Boy i Furacão 2000, però va ser São Paulo - SP la pista que va tenir més repercussió, sent el seu primer senzill ambientat fora de Rio. El 2004, Fernanda va fundar el seu propi segell discogràfic, Garota Sangue Bom Records, per produir el seu propi material sense interferències, però continuant la col·laboració en el llançament i la promoció amb EMI.[15] Poc després va sortir el disc Na Paz, que aportava una barreja de ritmes ja tradicionals en la seva carrera amb altres orientals, com el bhangra.[16] El 2006 es va publicar el seu primer DVD, MTV ao Vivo.[17]

El 2008 va anunciar que estava treballant en un nou àlbum.[18] El projecte, però, es va cancel·lar quan la mare de Fernanda va caure en coma poc després, fent que la cantant ajornés qualsevol llançament fins que es recuperés. Desafortunadament, va romandre ingressada sis anys abans de morir el 2014.[19] El 2015 Fernanda va tornar a compondre i va signar amb Sony Music, llançant l'àlbum Amor Geral el 20 de maig de 2016.[8]

Reconeguda seguidora del club de futbol Vasco da Gama, el 2009 va publicar un conte infantil sobre la història de l'equip, titulat Meu Pequeno Vascaíno.[20]

Característiques musicals modifica

Influències modifica

Per a Abreu, Michael Jackson va ser la seva influència musical més gran, de qui es va declarar "devota". Es va convertir en admiradora del cantant l'any 1970, quan va comprar l'àlbum ABC del grup The Jackson 5, interessant-se en fer classes de ball per reproduir els mateixos passos. Una altra gran influència en ella va ser Prince.[21][22][23] Fernanda va realitzar sessions fotogràfiques inspirades en el vestuari de l'artista els anys 2005 i 2009, per a la revista MTV i per al llibre Eu Queria Ser, respectivament.[24][25]

Madonna també va tenir una gran influència, sobretot en les seves dues obres més centrades en gèneres de dansa, i el grup Technotronic també va servir d'inspiració en les primeres obres.[26] Durant la producció del disc Da Lata Fernanda va citar com a referents la banda anglesa Massive Attack i els artistes nord-americans Quincy Jones i D'Angelo, a més de la influència directa en el seu treball de contacte amb Chico Science i Herbert Vianna.[27] Altres influències inclouen els estatunidencs James Brown i Stevie Wonder, que li van aportar referències a les arrels del funk i la música disco,[21][28][6][7] la banda de funk rock Red Hot Chilli Peppers i també l'icònic brasiler Jorge Ben Jor, de qui Fernanda va versionar Jorge da Cappadocia i Eu Vou Torcer.[23]

Estil musical modifica

La veu de Fernanda Abreu es considera mezzosoprano, amb un rang de 3 octaves. La classificació mostra una veu suau i de baixa emissió, amb poc esforç per arribar a les notes baixes.[29] El seu estil musical es classifica bàsicament com a pop. Altres gèneres es van incloure al llarg dels seus àlbums, com el dance-pop, el disco i el synthpop present en els seus dos primers treballs.[30] A partir de Da Lata, Abreu va començar a invertir en gèneres més urbans presents als suburbis, com el R&B, el rap i el hip hop.[31] El funk carioca va ser un altre gènere popularitzat per la cantant de Rio 40 Graus, salvant la distància entre les faveles i les grans emissores de ràdio.[8] També es van presentar altres gèneres en alguns temes concrets, com el neo soul (Luxo Pesado), la música electrònica (Space Sound to Dance), bhangra (Eu Vou Torcer), drum and bass (É Hoje), samba-rock (Roda que Se Mexe) i trap (Outro Sim).[32]

Abreu és la principal compositora dels seus àlbums, havent escrit gairebé per unanimitat tots els temes en solitari o amb algun col·laborador puntual.[33] Aquesta va ser la principal demanda de la cantant quan, l'any 1987, va rebutjar el primer contracte d' EMI, exigint a la companyia que ella faria un treball original enlloc de posar la seva veu en cançons de tercers.[34]

Va ser pionera al Brasil en crear música amb ball i emprar samplers en el seu treball.[21][35] Va trobar-se amb la resistència dels productors, ja que a principis dels anys 90, el rock es mantenia com el principal gènere al Brasil. Va insistir que podia guanyar notorietat fent música pop, immortalitzant la frase «No n'hi ha [mercat per al pop], però l'obrirem».[34] Així, va passar a ser coneguda com "la mare del pop brasiler".[36][37]

Fernanda Abreu en concert

Vida personal modifica

L'any 1980 va estudiar la carrera de Sociologia i va cursar-ne tres anys, abans de deixar la universitat per la intensa rutina d'espectacles amb Blitz.[38] El 1982, va començar a sortir amb el dissenyador gràfic Luiz Mermelstein, conegut en els cercles artístics com a Luiz Stein, amb qui es va casar el 20 de maig de 1983.[39] El 14 de juny de 1992 va néixer la seva primera filla, Sofia Abreu Mermelstein. El 7 de desembre de 1999 va néixer la seva segona filla, Alice Abreu Mermelstein.[40]

L'any 2008, arran d'uns problemes de salut, la mare de Fernanda, Vera Marina, va caure en coma i va romandre en estat vegetatiu fins que va morir sis anys després. Durant aquest període, Abreu no va passar per l'estudi de gravació i va dedicar-se a cuidar de la família. Per això, l'artista va començar a rebre psicoteràpia, per a l'enfortiment personal.[41] El març de 2012 va divorciar-se, després de 28 anys de matrimoni. La cantant va explicar que la parella portava cinc anys passant per un procés de separació, des del 2007, però van poder salvar l'amistat i la col·laboració artística.[42][43]

Discografia modifica

Àlbums d'estudi modifica

  • SLA Radical Dance Disco Club (1990)
  • SLA 2 Be Sample (1992)
  • Da Lata (1995)
  • Entidade Urbana (2000)
  • Na Paz (2004)
  • Amor Geral (2016)

En directe modifica

  • MTV ao Vivo (2006, CD+DVD)

Recopilatoris modifica

  • Raio X (1997)
  • Perfil (2010)

Cinema modifica

Any Títol Personatge Nota
1993 Vênus de Fogo Bárbara Curtmetratge
2012 Mr. Niteroi: The Lyric Beretta Ella mateixa Documental

Homenatges modifica

L'any 2009 va rebre de mans del president Lula da Silva la medalla de l'Orde del Mèrit Cultural, en grau de comanadora. L'any següent, va rebre el títol de Ciutadana Meritòria de Rio de Janeiro i la Medalla Chiquinha Gonzaga, que premia les dones destacades de la cultura.[44]

Referències modifica

  1. ↑ «Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 29 març 2024].
  2. ↑ Moehn, Frederick «Music, Mixing and Modernity in Rio De Janeiro». Ethnomusicology Forum, 17, 2, 2008, pàg. 165–202. ISSN: 1741-1912.
  3. ↑ «Fernanda Abreu e Evandro Mesquita se encontram em praia no Rio» (en portuguès brasiler). EGO. Globo, 15-05-2013. [Consulta: 7 novembre 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 Mendez, George. «Samples, cultura DJ e raízes na disco: Fernanda Abreu é a nossa rainha da dance, reunimos provas irrefutáveis» (en portuguès brasiler). Music Non Stop. UOL, 02-09-2016. [Consulta: 3 novembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Fernandinha Abreu – Blitz – Rio 40 Graus – Happy Birthday» (en portuguès brasiler). Urbana, 08-09-2023. [Consulta: 29 març 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «BLITZ - AS AVENTURAS DA BLITZ» (en portuguès brasiler). O Som do Vinil. Arxivat de l'original el 2019-03-06. [Consulta: 6 novembre 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). Clique Music. UOL. Arxivat de l'original el 2017-05-27. [Consulta: 29 març 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Pitta, Rodrigo. «FERNANDA ABREU: É hora de Amor Geral» (en portuguès brasiler). Diário de S.Paulo, 27-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 27 octubre 2016].
  9. ↑ de Paula, Luciane. O SLA funk de Fernanda Abreu ( PDF) (tesi) (en portuguès brasiler). Araraquara: Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, 2007. Arxivat 2016-11-04 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Lançado o álbum Da Lata, de Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). History. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 novembre 2016].
  11. ↑ Lannert, John «Artists & Music» (en anglès). Billboard, 23-12-1995, pàg. 34.
  12. ↑ «Fernanda Abreu» (en castellà). La mar de músicas. Ayuntamiento de Cartagena. Arxivat de l'original el 2024-03-29. [Consulta: 28 març 2024].
  13. ↑ «Fausto Fawcett quer Maitê Proença para viver 'Kátia Flávia' no cinema» (en portuguès brasiler). Época. Globo, 17-04-2016. [Consulta: 29 març 2024].
  14. ↑ «A música urbana de Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 15-11-2000. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 març 2024].
  15. ↑ «Novo single de Fernanda Abreu chega às rádios» (en portuguès brasiler). Terra, 20-05-2004. Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 1r novembre 2016].
  16. ↑ «Fernanda Abreu lança novo álbum» (en portuguès brasiler). Território da Música, 07-07-2004. Arxivat de l'original el 2015-03-27. [Consulta: 29 març 2024].
  17. ↑ «Fernanda Abreu abraça fórmula da MTV» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 07-07-2006. [Consulta: 15 juny 2016].
  18. ↑ Vieira, Sônia. «Fernanda Abreu diz que já foi paquerada por outras cantoras» (en portuguès brasiler). Revista Crescer. Globo. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 5 novembre 2016].
  19. ↑ Freitas, Katy. «Entrevista - Fernanda Abreu: Um trabalho novo e um turbilhão de coisa» (en portuguès brasiler). Território da Música, 23-06-2016. Arxivat de l'original el 2017-04-10. [Consulta: 5 novembre 2016].
  20. ↑ «Fernanda Abreu estreia como escritora no infanto-juvenil 'Meu pequeno vascaíno'» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 09-09-2009. Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 29 març 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Fernanda Abreu | SLA 2 BE SAMPLE | EMI, 1992» (en portuguès brasiler). O Som do Vinil. Arxivat de l'original el 2020-02-18. [Consulta: 29 març 2024].
  22. ↑ «Fernanda Abreu, fã de Michael Jackson, desfila razões para correr ao cinema e assistir ao documentário» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 01-11-2009. Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 11 novembre 2011].
  23. ↑ 23,0 23,1 «BATE-PAPO COM Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). UOL, 22-09-2004. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 11 novembre 2011].
  24. ↑ «Fernanda Abreu como Prince» (en portuguès brasiler). Livro MTV, abril 2005. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 novembre 2011].
  25. ↑ «Famosos fazem ensaio transformados em personalidades internacionais» (en portuguès brasiler). O Fuxico, 25-11-2009. [Consulta: 11 novembre 2011].
  26. ↑ «Vídeo do dia: Fernanda Abreu – “Sla Radical (Dance Disco Club)”» (en portuguès brasiler). Trash 80's, 08-09-2010. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 novembre 2011].
  27. ↑ Gnaccarini, Isabel. «Fernanda Abreu mostra 'Da Lata' em Paris» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 18-10-1996. [Consulta: 27 octubre 2016].
  28. ↑ «Fernanda Abreu: Música em tempos de crise» (YouTube) (en portuguès brasiler). Veja. Abril, 08-11-2016. [Consulta: 29 març 2024].
  29. ↑ «Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). BANCO DE DADOS VOCAL. [Consulta: 11 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ de Menezes, Thales. «Novo disco de Fernanda Abreu resgata inventividade pop» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 14-06-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-28. [Consulta: 11 novembre 2011].
  31. ↑ Coelho, Damy. «Fernanda Abreu lança novo álbum após 10 anos, saiba mais» (en portuguès brasiler). Cifra Club News, 20-05-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-22. [Consulta: 11 novembre 2011].
  32. ↑ Baltazar, Thiago. «Após 12 anos, Fernanda Abreu lança álbum em defesa da tolerância» (en portuguès brasiler). Marie Claire. Globo, 05-11-2016. [Consulta: 11 novembre 2011].
  33. ↑ Branco Martins, Lula. «Rio 40 Graus 2» (en portuguès brasiler). Veja Rio. Abril, 05-06-2017. [Consulta: 27 octubre 2016].
  34. ↑ 34,0 34,1 «Fernanda Abreu revela como trouxe a música pop para o Brasil» (en portuguès brasiler). Ponto Pop, 03-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-07-23. [Consulta: 3 novembre 2016].
  35. ↑ Ferreira, Mauro. «Fernanda Abreu posa para as fotos da capa de seu oitavo álbum, 'Amor geral'» (en portuguès brasiler). Notas Musicais, 21-10-2015. Arxivat de l'original el 2023-05-01. [Consulta: 7 novembre 2011].
  36. ↑ Gaudério, Antônio. «Fernanda Abreu, a mãe dos anos 90, chega a 2000» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 15-11-2000. [Consulta: 11 desembre 2016].
  37. ↑ «Pioneira do Pop Eletrônico Brasileiro, Fernanda Abreu apresenta-se em New York» (en portuguès brasiler). Brazilian Press, 17-09-2015. [Consulta: 11 desembre 2016].
  38. ↑ Lima, Carlos Eduardo. «Cadê: Fernanda Abreu - SLA Radical Dance Disco Club (1990)» (en portuguès brasiler). Monkey Buzz, 16-06-2014. Arxivat de l'original el 2023-04-28. [Consulta: 6 novembre 2011].
  39. ↑ Serra, Maria João. «Fernanda Abreu» (en portuguès de Portugal). Cotonete. Arxivat de l'original el 2009-02-09. [Consulta: 29 març 2024].
  40. ↑ «A História de Fernanda Abreu» (en portuguès brasiler). Nossa MPB, 07-11-2003. Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 6 novembre 2011].
  41. ↑ Ferreira, Mauro. «Fernanda Abreu superou uma separação e a morte da mãe para lançar o primeiro disco de inéditas em mais de uma década» (en portuguès brasiler). Rolling Stone, 21-06-2016. [Consulta: 6 novembre 2011].
  42. ↑ «Luiz Stein confirma que está separado de Fernanda Abreu e assume namoro com Camila Morgado» (en portuguès brasiler). Extra. Globo, 01-05-2012. [Consulta: 6 novembre 2011].
  43. ↑ «Coluna Vip: Fernanda Abreu fala sobre separação após 28 anos de casamento» (en portuguès brasiler). Correio 24 Horas, 04-09-2012. Arxivat de l'original el 2023-05-01. [Consulta: 6 novembre 2011].
  44. ↑ Basulto, Alejandro. «Cantante icónica del pop funk brasileño: Fernanda Abreu se presentará por primera vez en Chile con concierto en el Teatro Nescafé» (en castellà). ADN Xile, 27-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-29. [Consulta: 29 març 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernanda Abreu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernanda_Abreu&oldid=33370119»