Obre el menú principal

Fernando Palacios Martínez

director de cinema espanyol
(S'ha redirigit des de: Fernando Palacios)

Fernando Palacios Martínez (Saragossa, 4 de setembre de 1916 - Madrid, 17 de setembre de 1965 va ser un director de cinema espanyol.[1]

Infotaula de personaFernando Palacios Martínez
Biografia
Naixement 4 setembre 1916
Saragossa (Aragó)
Mort 17 setembre 1965 (49 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Director de cinema

IMDB: nm0657239 Allocine: 251077
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Ciències Exactes en 1941, els seus passos professionals es van dirigir, no obstant això, cap al món del cinema. Va començar com a ajudant de direcció durant la dècada de 1940, treballant entre altres, al costat del seu oncle Florián Rey i Ladislao Vajda. Entre les pel·lícules en les quals intervé s'inclouen Marcelino pan y vino (1955) i Las chicas de la Cruz Roja (1958)

En 1952 va codirigir la seva primera pel·lícula titulada El tirano de Toledo, junt al francès Henri Decoin, en la qual intervenen, entre altres intèrprets, Alida Valli, Pedro Armendáriz i José Isbert.

La seva etapa de major activitat com a director va coincidir amb la primera meitat dels anys 1960, en els anys previs a la seva defunció.

Destaca, d'aquesta època, un dels títols més taquillers de la història del cinema espanyol, la comèdia El día de los enamorados (1959), comèdia costumista i amable, protagonitzada per Conchita Velasco i Tony Leblanc, que va aconseguir una enorme popularitat en el seu moment.

Amb posterioritat va dirigir unes quantes pel·lícules de gran èxit de públic com Tres de la Cruz Roja (1961), Vuelve San Valentín (1962); La gran familia (1962) i la seva continuació La familia y uno más (1965), Whisky y vodka (1965), Marisol rumbo a Río (1963) i Búsqueme a esa chica (1965), ambdues amb Marisol. Va morir inesperadament en setembre de 1965.[2]

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Fernando Palacios Martínez». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. Fernando Palacios Martínez, Real Academia de la Historia