Fluorapofil·lita-(K)

La fluorapofil·lita-(K) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva relació amb l'apofil·lita. L'any 2013 el nom va ser revisat i va canviar d'apofil·lita-(KF) a l'actual.

Fluorapofil·lita-(K)
Fórmula química	KCa₄(Si₈O20)(F,OH)·8H₂O
Epònim	fulla, apofilita, apo- (en) i fluor
Localitat tipus	Índia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EA.15
Dana	72.3.1.1
Heys	17.1.5
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 8,963(2) Å; c = 15,804(2) Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	p4/mnc
Color	incolor, verd clar, aiguamarina, blanc, rosa, groc
Macles	rares en {111}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,33 a 2,37 g/cm³ (mesurada); 2,37 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,530 a 1,536 nε = 1,532 a 1,538
Birefringència	δ = 0,002
Dispersió òptica	alta, podria ser anòmala
Impureses comunes	Al, Na
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn), aprovat i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1976-001
Any d'aprovació	1976
Símbol	Fapo-K
Referències

Característiques

La fluorapofil·lita-(K) és un silicat de fórmula química KCa₄(Si₈O₂₀)(F,OH)·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorapofil·lita-(K) pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraedres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, gil·lespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral secundari que es troba en cavitats en basalts, en cavitats en granit, en tactites i alguns filons hidrotèrmics. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.