Viquipèdia

Francesc Simó Conesa i Ferrer

bisbe de Solsona
(S'ha redirigit des de: Francesc Simó Conesa Ferrer)

Francesc Simó Conesa i Ferrer (Elx, 25 d'agost de 1961) és un sacerdot catòlic valencià, bisbe de Solsona.[1]

Infotaula de personaFrancesc Simó Conesa i Ferrer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Simón Conesa Ferrer
(ca) Francesc Simó Conesa i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Elx (el Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Solsona
3 gener 2022 –
← Xavier Novell i Gomà
Bisbe de Menorca
27 octubre 2016 – 3 gener 2022
← Salvador Giménez Valls
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2017–), sacerdot catòlic (1985–), escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAntonio Cañizares Llovera Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Inicis i formació modifica

Va néixer a Elx el 25 d'agost de 1961, en una família profundament cristiana. És el major de quatre germans. Els seus pares, Francisco Conesa i Rosa Ferrer, eren persones profundament creients i senzilles, que van estar implicats en la vida parroquial, fonamentalment amb grups de matrimonis.

Batejat a la parròquia del Sagrat Cor de Jesús quatre dies després del seu naixement, la seva infància va estar lligada a la parròquia de Sant Agatángelo d'Elx, on era escolanet.

Als 12 anys va ingressar en el Seminari Diocesà d'Oriola, on va realitzar els últims cursos d'educació bàsica, el batxillerat i els anys de filosofia. Des d'Oriola es va traslladar a Alacant, on va cursar els últims anys de preparació per al sacerdoci.[2]

En 1987 va iniciar els estudis universitaris a la Universitat de Navarra on va adquirir els graus de llicenciat en Filosofia en 1991 i doctor en la mateixa matèria en 1995 amb la tesi titulada Déu i el mal: «La defensa del teisme enfront del problema del mal segons Alvin Plantinga». En la facultat de Teologia de la mateixa Universitat d'Alacant va obtenir els graus de llicenciatura el 1991 i de doctorat el 1994, aquest últim amb la tesi «Fe i coneixement. Estudi sobre el valor cognoscitiu de la fe en la filosofia analítica», que va obtenir premi extraordinari.

Prevere modifica

El 29 de setembre de 1985 va ser ordenat prevere en la Basílica de Santa María d'Elx, per Pablo Barrachina i Estevan.

Va ser vicari en la parròquia de la Immaculada de Sant Vicent del Raspeig (1994-1996) i de la parròquia de Nostra. Sra. de Gràcia d'Alacant (1997).[3]

Des de 1998 fins a 2014 ha estat vicari general de la diòcesi d'Oriola-Alacant, amb els bisbes Victorio Oliver Domingo, que el va nomenar, i Rafael Palmero Ramos (2006-2012) i Jesús Murgui (2012-2014), que el van mantenir. També va ser canonge magistral de la catedral d'Oriola entre 2012 i 2016.

Entre 2014 i 2016 va ser rector i prevere de la Basílica de Santa María d'Elx,[1] fins que va ser nomenat Bisbe. Així mateix va presidir el Patronat del Misteri d’Elx i va ser consiliari de la Junta Major de Confraries de Setmana Santa d'Elx.

Docència modifica

Entre 1992 i 2016 va ser professor en el Seminari Diocesà d'Oriola-Alacant, al Baix Segura, d'assignatures relacionades amb teologia fonamental, filosofia del llenguatge i filosofia de la religió,[1] i des de 1999 fins a 2016 va ser professor de l'assignatura Teologia de la revelació en l'Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Pablo» d'Alacant.

Des de 1994 va col·laborar com a professor associat de Teologia fonamental i dogmàtica a la Universitat de Navarra,[1] on ha impartit diversos cursos de llicenciatura i l'assignatura Filosofia de la religió.

També ha format part de la Càtedra Arquebisbe Loazes de la Universitat d'Alacant.[cal citació]

Bisbe modifica

El 27 d'octubre de 2016, el papa Francesc el va nomenar bisbe titular de la diòcesi de Menorca i el 7 de gener de 2017 va ser consagrat i va prendre possessió de la diòcesi en la catedral de Ciutadella.[4] A la CEE és membre de la Comissió Episcopal de Doctrina de la Fe des de març de 2017. Com a bisbe de Menorca, l'any 2020 va ser objecte de polèmica per fer fora una catequista que s'havia casat amb una altra dona per la via civil.[5]

El 3 de gener de 2022, el papa Francesc el va nomenar bisbe titular de la diòcesi de Solsona per cobrir la seu vacant arran de la renúncia del bisbe Xavier Novell.[5] El dia 12 de març va prendre possessió a la catedral de Solsona.[6] L'abril de 2022 fou elegit president de la subcomissió episcopal per les relacions interconfessionals i el diàleg interreligiós.[7] El mateix mes va començar a presidir el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.[8]

Obra modifica

Durant els seus anys a la diòcesi d'Oriola-Alacant va continuar la seva formació amb lectures, recerques i publicacions, centrades en la Filosofia de la religió, la Teologia fonamental, la relació entre fe i raó, el problema del mal, la Teologia de les religions, la increencia contemporània i el Misteri d'Elx.

Algunes obres
  • Creer y conocer. El valor cognoscitivo de la fe en la filosofía analítica (1994).
  • Dios y el mal. La defensa del teísmo frente al problema del mal según Alvin Plantinga (1996).
  • Filosofía del Lenguaje (coautor con J. Nubiola) (1999).
  • La Asunción de María en la teología y en el Misteri d’Elx (coeditor con F. Rodríguez) (2000).
  • El cristianismo, una propuesta con sentido (editor) (2005).
  • El nuevo ateísmo. Hoja de ruta (coautor con J. M. Cejas) (2012).
  • El eclipse de Dios. Veinte náufragos y nuevos ateos (coautor con J. R. Ayllón) (2012)

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nou bisbe de Solsona en substitució de Xavier Novell: Francesc Conesa Ferrer». 324cat. CCMA, 03-01-2022. [Consulta: 12 març 2022].
  2. ↑ Francisco Conesa Ferrer. «Biografía de mons. Francisco Conesa Ferrer» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. ↑ Conferencia Episcopal Española. «Excmo. y Rvdmo. Sr. D. Francisco Simón Conesa Ferrer, Obispo electo de Menorca» (en castellà), 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. ↑ Maria Dabén Florit. «Francesc Conesa ya es el nuevo obispo de Menorca» (en castellà). http://menorca.info/, 07-01-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 7 gener 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Solsona té nou bisbe: l'il·licità Francesc Conesa» (en catalan). [Consulta: 3 gener 2022].
  6. ↑ «ELS FIDELS DE SOLSONA OMPLEN LA CATEDRAL PER ACOMPANYAR EL BISBE FRANCESC». Bisbat de Solsona, 12-03-2022. Arxivat de l'original el 13 de març 2022. [Consulta: 15 març 2022].
  7. ↑ «Mons. D. Francisco Simón Conesa Ferrer ha sido elegido Presidente de la Subcomisión Episcopal para las relaciones interconfesionales y el diálogo interreligioso» (en castellà), 27-04-2022. [Consulta: 27 abril 2022].
  8. ↑ «Mons. Francesc Conesa Ferrer, nou bisbe president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi» (en català), 27-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Simó Conesa i Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Simó_Conesa_i_Ferrer&oldid=33201278»