Viquipèdia

Francesc Xavier Avilés i Puigvert

Químic de Proteïnes, Bioquímic, Biofísic

Francesc Xavier Avilés i Puigvert (Les Planes d'Hostoles, Girona, 1947) és un bioquímic / biòleg molecular, professor d'universitat i recercador català

Infotaula de personaFrancesc Xavier Avilés i Puigvert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Director Institut de Biotecnologia i de Biomedicina
1991 – 31 agost 2002
← Claudi Cuchillo – Enric Querol Murillo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigador, bioquímic, catedràtic, biòleg molecular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Va ser director de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina del 1991 al 2003. Director del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB del 2008 al 2014.

La major part de la seva carrera científica l'ha dedicat a l'estudi de la biologia estructural i biotecnologia de proteïnes, i en particular a la família de les carboxipeptidases.

Biografia modifica

Va estudiar primària a Girona, i secundària a Granada, a on es varen traslladar els seus pares. Va graduar-se en Química a la Universitat de Granada (1965-70). Tot seguit, va obtenir el doctorat en Bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1975, sobre el tema "Interacció de la histona rica en lisina (F1) amb l'ADN",[1] sota la direcció de Jaume Palau i Albet, a l'Institut de Biologia Fonamental.

El 1974-1976 amplià estudis, sobre biofísica de proteïnes, a l'Instituto Rocasolano del CSIC, a Madrid, seguits en el 1976-77 a la Universitat de Portsmouth (Gran Bretanya). Retornà el 1977 com a Professor Adjunt a la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a on va accedir a Catedràtic numerari el 1993, a Director del departament de 2008-2014, i a Professor Emèrit el curs 2018-19. Paral·lelament, ha sigut Cap de grup a l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina d'aquesta Universitat, i Director del 1991-2003. Ha fet estades addicionals a nombroses institucions estrangeres, com MPI-Berlín, MPI-Munic, ETH-Zúric, A. Einstein College Medicine-NY, Universitats de Cambridge-UK, Uppsala i Lund-Suècia, Yokohama-Japó, La Habana-Cuba, UNAM-CostaRica i Concepción-Chile. També, ha coordinat i participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals, acadèmics i amb empreses. Així mateix, en organització de reunions internacionals, en directives de societats científiques (SEBBM, SBE, SCB) i en comitès editorials de revistes científiques (com JBC, Microb. Cell Fact., Marine Drugs), rebent diversos guardons i premis.

La major part de la seva carrera científica l'ha dedicat a l'estudi de l'estructura, funció, biofísica, enginyeria, proteòmica i biotecnologia de proteïnes, generant més de 260 publicacions científiques. Concretament, ho ha fet molt inicialment sobre Proteïnes Histones i, més tard, sobre el tema Enzims Proteolítics i els seus Inhibidors en Metabolisme, Defensa i Regulació Biològica, i més concretament sobre les carboxipeptidases. És cofundador d'un dels primers grups específicament dedicats a la biologia computacional dins de l'àrea de Barcelona.[2] També a la docència d'aquests camps, amb especial dedicació a la formació d'investigadors a nivell pre- i post-doctoral, actualment repartits en nombroses institucions i empreses.

Premis i reconeixements modifica

Va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 1998,[3] la medalla Narcís Monturiol el 2002.,[4] la Distinció d'Investigació de la Generalitat de Catalunya el 2004. També ha sigut Professor Visitant Distingit de la Universidad de LaPlata (Argentina) el 2006, i Professor Convidat Distingit i Membre del Claustre de la Universitat de La Habana (Cuba) el 2007. Recentment, 2020, li han concedit el Premi Leandre Cervera a la Trajectòria Professional de la Societat Catalana de Biologia (SCB).[5]

Publicacions destacades modifica

  • The structure of histone H1 and its location in chromatin. (1980).[1]
  • The tryptic activation pathway of monomeric procarboxypeptidase A. (1990).[6]
  • The three-dimensional structure of the native ternary complex of procarboxypeptidase A with proproteinase E and chymotrypsinogen C. (1995).[7]
  • Three-dimensional structure of a novel leech carboxypeptidase inhibitor (LCI) determined free in solution and in complex with human carboxypeptidase A2. (2000).[8]
  • Functional Screening of Serine Protease Inhibitors in the Medical Leech Hirudo medicinalis by Intensity Fading MALDI-TOF.MS. (2005).[9]
  • AGGRESCAN: A Server for the Prediction and Evaluation of "Hot Spots" of Aggregation in Polypeptides (2007).[10]
  • Mammalian metallopeptidase inhibition at the defense barrier of Ascaris parasite. (2009).[11]
  • C-terminomics screen for natural substrates of cytosolic carboxypeptidase 1 reveals processing of acidic protein C termini. (2015).[12]
  • Intensity fading MALDI-TOF mass spectrometry and functional proteomics assignments to identify protease inhibitors in marine invertebrates (2017).[13]
  • Crystal structure and mechanism of human carboxypeptidase O: Insights into its specific activity for acidic residues. (2018).[14]
  • Characterization, Recombinant Production and Structure-Function Analysis of NvCI, A Picomolar Metallocarboxypeptidase Inhibitor from the Marine Snail Nerita versicolor. (2019).[15]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Avilés Puigvert, Francesc Xavier. Interacción de la histona muy rica en lisina (f1) con el ADN (tesi) (en castellana). Universitat Autònoma de Barcelona, 1975. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Biocomputing team», 03-12-1998. Arxivat de l'original el 1998-12-03. [Consulta: Maig 2020].
  3. ↑ «Revista Teroflop - 42». Arxivat de l'original el 2015-04-11. [Consulta: 11 abril 2015].
  4. ↑ «20a edició dels premis Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic». [Consulta: 11 abril 2015].
  5. ↑ «Premi SCB a la trajectòria professional 2020 | Societat Catalana de Biologia». Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: Maig 2020].
  6. ↑ J, Vendrell; Cm, Cuchillo; Fx, Avilés. «The Tryptic Activation Pathway of Monomeric Procarboxypeptidase A» (en anglès), 25-04-1990. [Consulta: 25 maig 2020].
  7. ↑ Fx, Gomis-Rüth; M, Gómez; W, Bode. «The Three-Dimensional Structure of the Native Ternary Complex of Bovine Pancreatic Procarboxypeptidase A With Proproteinase E and Chymotrypsinogen C» (en anglès), 15-09-1995. [Consulta: 25 maig 2020].
  8. ↑ D, Reverter; C, Fernández-Catalán; R, Baumgartner. «Structure of a Novel Leech Carboxypeptidase Inhibitor Determined Free in Solution and in Complex With Human Carboxypeptidase A2» (en anglès), 2000 Apr. [Consulta: 25 maig 2020].
  9. ↑ O, Yanes; J, Villanueva; E, Querol. «Functional Screening of Serine Protease Inhibitors in the Medical Leech Hirudo Medicinalis Monitored by Intensity Fading MALDI-TOF MS» (en anglès), 2005 Oct. [Consulta: 25 maig 2020].
  10. ↑ O, Conchillo-Solé; Ns, de Groot; Fx, Avilés. «AGGRESCAN: A Server for the Prediction and Evaluation of "Hot Spots" of Aggregation in Polypeptides» (en anglès), 27-02-2007. [Consulta: 25 maig 2020].
  11. ↑ L, Sanglas; Fx, Aviles; R, Huber. «Mammalian Metallopeptidase Inhibition at the Defense Barrier of Ascaris Parasite» (en anglès), 10-02-2009. [Consulta: 25 maig 2020].
  12. ↑ S, Tanco; O, Tort; H, Demol. «C-terminomics Screen for Natural Substrates of Cytosolic Carboxypeptidase 1 Reveals Processing of Acidic Protein C Termini» (en anglès), 2015 Jan. [Consulta: 25 maig 2020].
  13. ↑ G, Covaleda; Sa, Trejo; E, Salas-Sarduy. «Intensity Fading MALDI-TOF Mass Spectrometry and Functional Proteomics Assignments to Identify Protease Inhibitors in Marine Invertebrates» (en anglès), 08-08-2017. [Consulta: 25 maig 2020].
  14. ↑ Mc, Garcia-Guerrero; J, Garcia-Pardo; E, Berenguer. «Crystal Structure and Mechanism of Human Carboxypeptidase O: Insights Into Its Specific Activity for Acidic Residues» (en anglès), 24-04-2018. [Consulta: 25 maig 2020].
  15. ↑ G, Covaleda-Cortés; M, Hernández; Sa, Trejo. «Characterization, Recombinant Production and Structure-Function Analysis of NvCI, A Picomolar Metallocarboxypeptidase Inhibitor From the Marine Snail Nerita versicolor» (en anglès), 29-08-2019. [Consulta: 25 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Xavier_Avilés_i_Puigvert&oldid=33386803»