Francisco Manzano Alfaro
Francisco Manzano Alfaro († Torrelavega, 7 de juliol de 1928)[1] fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles i Governador Civil de Barcelona en 1902 i en 1906-1907. Era casat amb María Auristela Guinea y Valdivieso, VI marquesa de las Salinas des de 1924. Llicenciat en dret per la Universitat de Granada, fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència de Granada.[2] Entre novembre de 1897 i gener de 1898 fou governador civil de la província de Santa Cruz de Tenerife.[3][4]
.jpg)
En 1902 fou nomenat uns mesos Governador Civil de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1905 fou elegit diputat pel districte de Granada pel Partit Liberal Fusionista, però en 1906 va renunciar a l'escó quan fou nomenat novament Governador Civil de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a gener de 1907. Posteriorment fou governador civil de Guipúscoa.
Després fou elegit novament diputat pel districte de Guadix a les eleccions generals espanyoles de 1910 i pel de Loja a les eleccions generals espanyoles de 1916.[5][6]
Referències modifica
- ↑ Necrològica al diari ABC, 8 de juliol de 1928
- ↑ Memoria leída ante la Academia de Jurisprudencia de Granada 1878-1879
- ↑ Agustín Millares Cantero. El cacique Fajardo asesinado (1896). Santa Cruz de Tenerife: Ediciones Idea, 2007, p.290.
- ↑ Decret del nomenament
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.719.
Enllaços externs modifica
- Fotografia de quan fou governador civil en 1902.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miquel Socias Caimari Tristán Álvarez de Toledo |
Governador Civil de Barcelona (febrer-desembre)1902 1906-1907 |
Succeït per: Carlos Espinosa de los Monteros Ángel Ossorio y Gallardo |