Franz Ritter von Epp

polític alemany

Franz Ritter von Epp (Munic, 16 d'octubre de 1868 – Munic, 31 de desembre de 1946) va ser un oficial de l'exèrcit imperial alemany de principis del segle xx, que va esdevenir Reichsstatthalter de Baviera durant el Tercer Reich.

Infotaula de personaFranz Ritter von Epp
Franz Ritter von Epp2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Franz Xaver Ritter von Epp Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Munic Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Munic Modifica el valor a Wikidata
Wappen Deutsches Reich (Weimarer Republik).svg Parlamentari de la República de Weimar
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Munic
Àfrica Sud-occidental Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, soldat de carrera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1887 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1928–)
Partit Popular de Baviera (1927–1928) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Sturmabteilung (1933–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Imperial Alemany Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral major (1921–) Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
PareRudolf Epp Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0902228 Find a Grave: 147923019 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Primera Guerra MunidalModifica

Franz Ritter von Epp va néixer a Munic, fill del pintor Rudolpf Epp i Katharina Streibel. Va estudiar a Augsburg abans d'incorporar a l'escola militar de Munic. Els anys 1900-1901, va participar com a voluntari en la repressió de la rebel·lió Boxer, i després es va convertir en comandant de companyia a la colònia alemanya de Deutsch-Südwestafrika (actual Namíbia), on va prendre part en el sagnant esclafament de la revolta dels hereros. Durant la Primera Guerra Mundial, va servir com l'oficial al comandament d'un regiment de Baviera, el Infanterie-Leibregiment, a França, Sèrbia, Romania i al front d'Isonzo.

Pels seus serveis de guerra, va rebre nombroses condecoracions, essent l'ordre de Pour le Mérite (29 de maig de 1918) la més destacada. També va ser nomenat cavaller, anomenat Ritter von Epp, el 25 de febrer de 1918, i va rebre el l'Orde del Mèrit Militar bavaresa (23 de juny de 1916).

Dels Freikorps al ReichstagModifica

Després del final de la guerra va formar el Freikorps-Epp, una formació paramilitars que agrupava veterans de guerra, i entre els quals milità el futur líder de la SA Ernst Röhm.[1] Va prendre part en el combat contra la República Soviètica de Baviera a Munic, essent responsable de diverses massacres. Es va unir a la Reichswehr i va ser ascendit a General Major el 1922. Va abandonar l'exèrcit alemany el 1923 arran dels seus vincles amb associacions d'extrema dreta i les seves activitats dins del Partit Popular de Baviera (BVP).

El 1920, havia ajudat el Partit Nazi (NSDAP) aportant 60000 marcs del fons secret de l'exèrcit per adquirir el Völkischer Beobachter,[2] que seria el diari oficial del partit.

L'any 1928 va abandonar BVP, i es va convertir en membre del Parlament alemany (el Reichstag), amb el NSDAP, mantenint aquesta posició fins al 1945. Dins del partit, va exercir com a cap de l'Oficina Política de les forces armades (1928-1945), així com a cap del Reichskolonialbund (RKB), una organització que pretenia recuperar les colònies que Alemanya havia perdut. El creixement de les SA li van donar un paper rellevant, gràcies a la seva coneixença de Röhm, ja que aquest creia que la seva organització acabaria reemplaçant l'exèrcit regular. Aquesta hipòtesi no s'acomplí, i les aspiracions de les SA foren eliminades la Nit dels ganivets llargs.

Reichsstatthalter de BavieraModifica

El final del paper rellevant d'Epp va tenir lloc el 9 de març de 1933, dues setmanes abans de l'aprovació de la Llei de Capacitació, que atorgà poders dictatorials a Adolf Hitler. Sota les ordres del mateix Hitler i Wilhelm Frick va abolir el Govern de Baviera, i va establir un règim nazi. Es va convertir en Reichskommissar, més tard en Reichsstatthalter de Baviera, aquell mateix any. En aquell posició, Epp va mantenir un conflicte amb el primer ministre de Baviera, Ludwig Siebert, però la seva postura d'intentar limitar la influència del govern central en la política bavaresa va fracassar.

Es va mantenir en el seu càrrec fins al final de la guerra, però la seva rellevància política fou molt minsa. Durant aquells anys s'anà distanciant dels líders nazis, més aviat per querelles personals que per morius ideològics. Va ser detingut per ordre de Paul Giesler el 1945, per la seva relació amb el Bayern Freiheitsaktion, organització oposada als nazis dirigida per Rupprecht Gerngroß. Tanmateix, Epp no col·laborà amb el grup perquè considerava els seus objectius una traïció.[3]

Al final de la guerra, va ser empresonat pels nord-americans i va morir en un camp de presoners el 1946.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Ritter von Epp
  1. (anglès) Davidson, Eugene. The unmaking of Adolf Hitler[Enllaç no actiu], University of Missouri Press
  2. (anglès) Shirer, William L. The Rise and Fall of the Third Reich, 1960
  3. (alemany) Bosl, Karl. Universitätsbibliothek Regensburg - Bosls bayrische Biographie - Franz Ritter von Epp Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine., Pustet, p. 179-180