Partit Democràtic Lliure

partit polític d'Alemanya
(S'ha redirigit des de: Freie Demokratische Partei)

El Partit Democràtic Lliure (en alemany, Freie Demokratische Partei, FDP) és un partit polític d'Alemanya d'ideologia liberal.

Infotaula d'organitzacióPartit Democràtic Lliure
(de) Freie Demokratische Partei Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFDP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític alemany Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaliberalisme clàssic
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació registrada Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Democràtic Lliure
Partit Fòrum Alemany
Associació de Demòcrates Lliures , S'aplica a: Partit Liberal Democràtic d'Alemanya, Partit Nacional Democràtic d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Creació12 desembre 1948, Heppenheim (Bergstraße) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Liberal
Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Moviment Europeu Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membres76.100 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (1999–)
PresidènciaChristian Lindner (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalVolker Wissing (2020–) Modifica el valor a Wikidata
President federal Modifica el valor a WikidataChristian Lindner Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaFdplus Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves liberals Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Bundestag (2017)
80 / 734
Parlament Europeu (2019)
5 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color               Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfdp.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: FDP Twitter (X): fdp Instagram: fdp LinkedIn: freiedemokraten Youtube: UC-sMkrfoQDH-xzMxPNckGFw Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hans-Dietrich-Genscher-Haus
Imatge
EpònimHans-Dietrich Genscher i Thomas Dehler Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCaspar Clemens Pickel Modifica el valor a Wikidata
Construcció1912 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1908 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialmaó Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióReinhardtstraße 14, 10117 Berlin Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 25″ N, 13° 23′ 07″ E / 52.5236°N,13.3853°E / 52.5236; 13.3853
Patrimoni arquitectònic d'Alemanya

Història

modifica

El FDP, hereu de la tradició liberal del Partit Democràtic Alemany (DDP) i del Partit Democràtic Popular (DVP) va ser creat després de la Segona Guerra Mundial com un partit que reunís tant a liberals d'esquerres com de dretes. Des de les eleccions federals alemanyes de 1949, formava part d'una coalició de govern amb la CDU sota el canceller Konrad Adenauer; el primer President Federal, Theodor Heuss, va ser membre del FDP. Amb resultats d'entre el 5 i el 10 per cent dels vots, el FDP s'establia com la tercera força d'Alemanya, participant en els governs conservadors i promovent el model alemany de la "economia social de mercat".

En 1966, per desacords en matèria dels drets civils, va trencar amb la CDU i, després d'uns anys en l'oposició, es va aliar amb els socialdemòcrates en 1969 sota els governs de Willy Brandt i Helmut Schmidt. En 1982, el FDP va tornar a canviar de soci de govern, oferint un pacte a la CDU de Helmut Kohl i donant suport una moció de censura contra Helmut Schmidt. A partir d'aquest viratge el FDP va actuar cada vegada més com un partit liberal de dretes, subratllant l'economia lliure i descurant la seva faceta de defensor de drets civils. Així, va permetre l'establiment d'Els Verds com un partit d'ideologia liberal d'esquerres. En les eleccions federals de 1998 van assolir treure més vots que el FDP, que va quedar relegat a la quarta posició i va passar a l'oposició per segona vegada en la seva història. Després d'una campanya erràtica, en la qual algun membre de la cúpula del partit fins i tot va recórrer a al·lusions antisemites, el FDP tot just va assolir millorar el seu resultat a les eleccions de 2002, traient el 7,4% dels vots. Després de participar com a soci minoritari en el segon govern de Merkel entre 2009 i 2013, en les eleccions federals de 2013 el partit sofrí una desfeta, la qual es consolidà després de les nombroses desfetes en les eleccions als länder, quedant-se sense cap escó a Bundestag al no arribar al 5% necessari (va obtenir un 4,8%) i per tant obtenint el seu pitjor resultat des de la fundació del partit el 1948.

Després de les eleccions federals del 18 de setembre de 2005, en les quals es va presentar amb un discurs netament neoliberal, el FDP va tornar a augmentar fins al 9,8% dels vots convertint-se de nou en la tercera força política d'Alemanya, però el resultat de les eleccions no va bastar per a una coalició amb la CDU, el soci preferit del FDP. No obstant això, podria haver entrat en el govern mitjançant dues possibles coalicions: CDU+FDP+Verds (la "coalició Jamaica") o SPD+FDP+Verds ("coalició del Semàfor").

No obstant això, el FDP rebutjava qualsevol pacte amb els socialdemòcrates i, per altra banda, els Verds no estaven disposats a una coalició amb els dos partits de dreta. Per tant, va acabar formant-se una "gran coalició" entre democristians i socialdemòcrates, i el FDP es va quedar en l'oposició per tercera legislatura consecutiva. A continuació, i vista la pràctica impossibilitat d'una futura participació en un govern sense Els Verds, durant un temps el FDP semblava tractar de tornar a obrir-se cap al centre i millorar el seu escàs perfil en política social i ecològica. No obstant això, des que a la tardor de 2007 tant SPD, CDU com Verds giressin a l'esquerra en matèria social, el FDP ha tornat a posicionar-se com a guardià de la doctrina neoliberal.

A les eleccions federals del 2009 el FDP augmentà considerablement, i obtingué 93 diputats al Bundestag. Després de les eleccions formà part del govern de coalició amb Angela Merkel.

Resultats electorals

modifica

Eleccions legislatives

modifica
Any Líder Uninominal Llista de partit Escons +/– Govern
Vots % Vots %
1949 Franz Blücher 2,829,920 11.9 (#3)
52 / 410
CDU/CSU–FDP–DP
1953 2,967,566 10.8 2,629,163 9.5 (#3)
53 / 509
  1 CDU/CSU–FDP–DP
1957 Reinhold Maier 2,276,234 7.5 2,307,135 7.7 (#4)
43 / 519
  10 Oposició
1961 Erich Mende 3,866,269 12.1 4,028,766 12.8 (#3)
67 / 521
  24 CDU/CSU–FDP
1965 2,562,294 7.9 3,096,739 9.5 (#4)
50 / 518
  17 CDU/CSU–FDP (1965–66)
Oposició (1966–69)
1969 Walter Scheel 1,554,651 4.8 1,903,422 5.8 (#4)
31 / 518
  19 SPD–FDP
1972 1,790,513 4.8 3,129,982 8.4 (#4)
42 / 518
  11 SPD–FDP
1976 Hans-Dietrich G. 2,417,683 6.4 2,995,085 7.9 (#4)
40 / 518
  2 SPD–FDP
1980 2,720,480 7.2 4,030,999 10.6 (#3)
54 / 519
  14 SPD–FDP (1980–82)
CDU/CSU–FDP (1982–83)
1983 1,087,918 2.8 2,706,942 6.9 (#4)
35 / 520
  19 CDU/CSU–FDP
1987 Martin Bangemann 1,760,496 4.7 3,440,911 9.1 (#4)
48 / 519
  13 CDU/CSU–FDP
1990 Otto Graf L. 3,595,135 7.8 5,123,233 11.0 (#3)
79 / 662
  31 CDU/CSU–FDP
1994 Klaus Kinkel 1,558,185 3.3 3,258,407 6.9 (#5)
47 / 672
  32 CDU/CSU–FDP
1998 Wolfgang Gerhardt 1,486,433 3.0 3,080,955 6.2 (#5)
43 / 669
  4 Oposició
2002 Guido Westerwelle 2,752,796 5.8 3,538,815 7.4 (#5)
47 / 603
  4 Oposició
2005 2,208,531 4.7 4,648,144 9.8 (#3)
61 / 614
  14 Oposició
2009 4,076,496 9.4 6,316,080 14.6 (#3)
93 / 622
  32 CDU/CSU–FDP
2013 Philipp Rösler 1,028,645 2.4 2,083,533 4.8 (#6)
0 / 631
  93 Extra-parlamentari
2017 Christian Lindner 3,249,238 7.0 4,997,178 10.7 (#4)
80 / 709
  80 Oposició
2021 4,040,783 8.7 5,316,698 11.5 (#4)
92 / 735
  12 SPDVerds–FDP

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/–
1979 1,662,621 5.9 (#4)
4 / 81
1984 1,192,624 4.8 (#5)
0 / 81
  4
1989 1,576,715 5.6 (#6)
4 / 81
  4
1994 1,442,857 4.1 (#6)
0 / 99
  4
1999 820,371 3.0 (#6)
0 / 99
=
2004 1,565,431 6.1 (#6)
7 / 99
  7
2009 2,888,084 11.0 (#4)
12 / 99
  5
2014 986,253 3.3 (#7)
3 / 96
  9
2019 2,028,353 5.4 (#7)
5 / 96
  2
2024 2,060,457 5.18 (#7)
5 / 96
=

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (alemany) Pàgina oficial del FDP