Partit Democràtic Lliure
El Partit Democràtic Lliure (en alemany, Freie Demokratische Partei, FDP) és un partit polític d'Alemanya d'ideologia liberal.
.svg&lang=ca)
Història
modificaEl FDP, hereu de la tradició liberal del Partit Democràtic Alemany (DDP) i del Partit Democràtic Popular (DVP) va ser creat després de la Segona Guerra Mundial com un partit que reunís tant a liberals d'esquerres com de dretes. Des de les eleccions federals alemanyes de 1949, formava part d'una coalició de govern amb la CDU sota el canceller Konrad Adenauer; el primer President Federal, Theodor Heuss, va ser membre del FDP. Amb resultats d'entre el 5 i el 10 per cent dels vots, el FDP s'establia com la tercera força d'Alemanya, participant en els governs conservadors i promovent el model alemany de la "economia social de mercat".
En 1966, per desacords en matèria dels drets civils, va trencar amb la CDU i, després d'uns anys en l'oposició, es va aliar amb els socialdemòcrates en 1969 sota els governs de Willy Brandt i Helmut Schmidt. En 1982, el FDP va tornar a canviar de soci de govern, oferint un pacte a la CDU de Helmut Kohl i donant suport una moció de censura contra Helmut Schmidt. A partir d'aquest viratge el FDP va actuar cada vegada més com un partit liberal de dretes, subratllant l'economia lliure i descurant la seva faceta de defensor de drets civils. Així, va permetre l'establiment d'Els Verds com un partit d'ideologia liberal d'esquerres. En les eleccions federals de 1998 van assolir treure més vots que el FDP, que va quedar relegat a la quarta posició i va passar a l'oposició per segona vegada en la seva història. Després d'una campanya erràtica, en la qual algun membre de la cúpula del partit fins i tot va recórrer a al·lusions antisemites, el FDP tot just va assolir millorar el seu resultat a les eleccions de 2002, traient el 7,4% dels vots. Després de participar com a soci minoritari en el segon govern de Merkel entre 2009 i 2013, en les eleccions federals de 2013 el partit sofrí una desfeta, la qual es consolidà després de les nombroses desfetes en les eleccions als länder, quedant-se sense cap escó a Bundestag al no arribar al 5% necessari (va obtenir un 4,8%) i per tant obtenint el seu pitjor resultat des de la fundació del partit el 1948.
Després de les eleccions federals del 18 de setembre de 2005, en les quals es va presentar amb un discurs netament neoliberal, el FDP va tornar a augmentar fins al 9,8% dels vots convertint-se de nou en la tercera força política d'Alemanya, però el resultat de les eleccions no va bastar per a una coalició amb la CDU, el soci preferit del FDP. No obstant això, podria haver entrat en el govern mitjançant dues possibles coalicions: CDU+FDP+Verds (la "coalició Jamaica") o SPD+FDP+Verds ("coalició del Semàfor").
No obstant això, el FDP rebutjava qualsevol pacte amb els socialdemòcrates i, per altra banda, els Verds no estaven disposats a una coalició amb els dos partits de dreta. Per tant, va acabar formant-se una "gran coalició" entre democristians i socialdemòcrates, i el FDP es va quedar en l'oposició per tercera legislatura consecutiva. A continuació, i vista la pràctica impossibilitat d'una futura participació en un govern sense Els Verds, durant un temps el FDP semblava tractar de tornar a obrir-se cap al centre i millorar el seu escàs perfil en política social i ecològica. No obstant això, des que a la tardor de 2007 tant SPD, CDU com Verds giressin a l'esquerra en matèria social, el FDP ha tornat a posicionar-se com a guardià de la doctrina neoliberal.
A les eleccions federals del 2009 el FDP augmentà considerablement, i obtingué 93 diputats al Bundestag. Després de les eleccions formà part del govern de coalició amb Angela Merkel.
La coalició de govern va col·lapsar el 6 de novembre de 2024 quan Christian Lindner, el ministre de Finances i líder del FDP va ser destituït per Olaf Scholz, que va proposar un vot de confiança a mitjans de gener seguit d'unes eleccions anticipades a finals de març amb la intenció de liderar un govern entretant en minoria format pel SPD i els Verds amb l'objectiu d'aprovar projectes de llei clau, inclòs el pressupost del 2025.[1]
Resultats electorals
modificaEleccions legislatives
modifica| Any | Líder | Uninominal | Llista de partit | Escons | +/– | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | |||||
| 1949 | Franz Blücher | 2,829,920 | 11.9 (#3) | 52 / 410 |
CDU/CSU–FDP–DP | |||
| 1953 | 2,967,566 | 10.8 | 2,629,163 | 9.5 (#3) | 53 / 509 |
 1
|
CDU/CSU–FDP–DP | |
| 1957 | Reinhold Maier | 2,276,234 | 7.5 | 2,307,135 | 7.7 (#4) | 43 / 519 |
 10
|
Oposició |
| 1961 | Erich Mende | 3,866,269 | 12.1 | 4,028,766 | 12.8 (#3) | 67 / 521 |
24
|
CDU/CSU–FDP |
| 1965 | 2,562,294 | 7.9 | 3,096,739 | 9.5 (#4) | 50 / 518 |
17
|
CDU/CSU–FDP (1965–66) | |
| Oposició (1966–69) | ||||||||
| 1969 | Walter Scheel | 1,554,651 | 4.8 | 1,903,422 | 5.8 (#4) | 31 / 518 |
19
|
SPD–FDP |
| 1972 | 1,790,513 | 4.8 | 3,129,982 | 8.4 (#4) | 42 / 518 |
11
|
SPD–FDP | |
| 1976 | Hans-Dietrich G. | 2,417,683 | 6.4 | 2,995,085 | 7.9 (#4) | 40 / 518 |
2
|
SPD–FDP |
| 1980 | 2,720,480 | 7.2 | 4,030,999 | 10.6 (#3) | 54 / 519 |
14
|
SPD–FDP (1980–82) | |
| CDU/CSU–FDP (1982–83) | ||||||||
| 1983 | 1,087,918 | 2.8 | 2,706,942 | 6.9 (#4) | 35 / 520 |
19
|
CDU/CSU–FDP | |
| 1987 | Martin Bangemann | 1,760,496 | 4.7 | 3,440,911 | 9.1 (#4) | 48 / 519 |
13
|
CDU/CSU–FDP |
| 1990 | Otto Graf L. | 3,595,135 | 7.8 | 5,123,233 | 11.0 (#3) | 79 / 662 |
31
|
CDU/CSU–FDP |
| 1994 | Klaus Kinkel | 1,558,185 | 3.3 | 3,258,407 | 6.9 (#5) | 47 / 672 |
32
|
CDU/CSU–FDP |
| 1998 | Wolfgang Gerhardt | 1,486,433 | 3.0 | 3,080,955 | 6.2 (#5) | 43 / 669 |
4
|
Oposició |
| 2002 | Guido Westerwelle | 2,752,796 | 5.8 | 3,538,815 | 7.4 (#5) | 47 / 603 |
4
|
Oposició |
| 2005 | 2,208,531 | 4.7 | 4,648,144 | 9.8 (#3) | 61 / 614 |
14
|
Oposició | |
| 2009 | 4,076,496 | 9.4 | 6,316,080 | 14.6 (#3) | 93 / 622 |
32
|
CDU/CSU–FDP | |
| 2013 | Philipp Rösler | 1,028,645 | 2.4 | 2,083,533 | 4.8 (#6) | 0 / 631 |
93
|
Extra-parlamentari |
| 2017 | Christian Lindner | 3,249,238 | 7.0 | 4,997,178 | 10.7 (#4) | 80 / 709 |
80
|
Oposició |
| 2021 | 4,040,783 | 8.7 | 5,316,698 | 11.5 (#4) | 92 / 735 |
12
|
SPD–Verds–FDP | |
| Oposició (2024-2025) | ||||||||
Parlament Europeu
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 1,662,621 | 5.9 (#4) | 4 / 81 |
|
| 1984 | 1,192,624 | 4.8 (#5) | 0 / 81 |
4
|
| 1989 | 1,576,715 | 5.6 (#6) | 4 / 81 |
4
|
| 1994 | 1,442,857 | 4.1 (#6) | 0 / 99 |
4
|
| 1999 | 820,371 | 3.0 (#6) | 0 / 99 |
= |
| 2004 | 1,565,431 | 6.1 (#6) | 7 / 99 |
7
|
| 2009 | 2,888,084 | 11.0 (#4) | 12 / 99 |
5
|
| 2014 | 986,253 | 3.3 (#7) | 3 / 96 |
9
|
| 2019 | 2,028,353 | 5.4 (#7) | 5 / 96 |
2
|
| 2024 | 2,060,457 | 5.18 (#7) | 5 / 96 |
= |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Nöstlinger, Nette. «Germany’s Merz urges Scholz to drastically move up timeline for snap election» (en anglès). Politico, 07-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
Enllaços externs
modifica
- (alemany) Pàgina oficial del FDP