Front Català d'Ordre
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Candidatura |
| Ideologia | Dreta |
| Alineació política | dreta  |
| Història | |
| Fusió | Lliga Catalana Dreta de Catalunya Acció Popular Catalana Partit Republicà Radical Comunió Tradicionalista Renovación Española |
| Creació | 1936 |
| Data de dissolució o abolició | 1939 |
Era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española (només a la ciutat de Barcelona, ja que no tenien més representació). A diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre.[1] Dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista.
Candidats
modificaPer Barcelona-ciutat:
- Lliga Catalana: Joan Ventosa i Calvell i 9 candidats més.
- CEDA: Lluís Jover i Nonell i 2 candidats més.
- Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.
- Comunió Tradicionalista: Joaquim Gomis i Cornet[2]
- Dreta de Catalunya: Santiago Torent i Buxó.
- Renovación Española : Salvador G. Arenas [1]
Per la província de Barcelona:
- Lliga Catalana: Francesc Cambó i Batlle i 5 candidats més.
- CEDA: Antoni Barata i Rocafort i 3 candidats més.
- Partit Republicà Radical: Jaime Polo Otín.
Per la província de Girona:
- CEDA: Josep Ayats Surribas.
- Lliga Catalana: Joan Estelrich i Artigues i un altre candidat.
- Partit Republicà Radical: Jaume Busquets i Norat.
- Comunió Tradicionalista: Luis Hernando de Larramendi Ruiz.
Per la província de Lleida (els radicals no hi participaren en aquesta circumscripció):
- CEDA: José Abizanda Puntas.[3]
- Lliga Catalana: Manuel Florensa i Farré i un altre candidat més.
- Comunió Tradicionalista: Casimir de Sangenís i Bertrand.
Per la província de Tarragona:
- Comunió Tradicionalista: Joaquim Bau i Nolla.
- CEDA: Josep Mullerat i Soldevila.
- Lliga Catalana: Josep Maria Casabò i Torras.
- Partit Republicà Radical: Ramon Barbat i Miracle i un altre més.
- Republicà independent: Gaietà Vilella Puig.
Resultats
modificaLes seves llistes foren derrotades per les del Front d'Esquerres. Van obtenir una mitjana del 40,8% dels vots (59,1% les del Front d'Esquerres) i 13 dels 54 diputats en joc (12 de la Lliga Catalana i un tradicionalista, per Tarragona).[4][5]
Referències
modifica- ↑ «Front Català d'Ordre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joaquim Gomis i Cornet (1869-1957) era l'amo de la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat
- ↑ Segons diu a Les Ruptures de L'any 1939 de Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes, va donar suport al cop d'estat del 18 de juliol a Lleida i fou afusellat al cementiri municipal el 5 d'agost de 1936. El seu germà Diego milità a l'APC i després fou membre de Falange Española i membre de la comissió gestora de l'ajuntament de Lleida.
- ↑ Resultats per províncies a les eleccions de 1936, a historiaelectoral.com
- ↑ Resultats per regions a les eleccions de la Segona República, a historiaelectoral.com