Obre el menú principal

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióFront Català d'Ordre
Dades
Tipus Candidatura
Ideologia política Dreta
Forma jurídica
Lliga Catalana
Dreta de Catalunya
Acció Popular Catalana
Partit Republicà Radical
Comunió Tradicionalista
Renovación Española
Creació 1936
Dissolució 1939
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española (només a la ciutat de Barcelona, ja que no tenien més representació). A diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre.[1] Dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista.

CandidatsModifica

Per Barcelona-ciutat:

Per la província de Barcelona:

Per la província de Girona:

Per la província de Lleida (els radicals no hi participaren en aquesta circumscripció):

Per la província de Tarragona:

ResultatsModifica

Les seves llistes foren derrotades per les del Front d'Esquerres. Van obtenir una mitjana del 40,8% dels vots (59,1% les del Front d'Esquerres) i 13 de los 54 diputats en joc (12 de la Lliga Catalana i un tradicionalista, per Tarragona).[4][5]

ReferènciesModifica

  1. «Front Català d’Ordre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2.  Joaquim Gomis i Cornet (1869-1957) era l'amo de la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat
  3. Segons diu a Les Ruptures de L'any 1939 de Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes, va donar suport al cop d'estat del 18 de juliol a Lleida i fou afusellat al cementiri municipal el 5 d'agost de 1936. El seu germà Diego milità a l'APC i després fou membre de Falange Española i membre de la comissió gestora de l'ajuntament de Lleida.
  4. Resultats per províncies a les eleccions de 1936, a historiaelectoral.com
  5. Resultats per regions a les eleccions de la Segona República, a historiaelectoral.com