Galeta Maria

tipus de galeta

Les galetes o bescuits[1] maria[2] són un tipus de bescuit bàsic molt típic a Espanya i Portugal i que té la particularitat que es pot sucar en llet calenta sense que es desfaci tan fàcilment com les altres, a causa de la seva escassa humitat (entre 1% i 6%). Són bescuits dissenyats per a ser menjats a l'esmorzar, simples, de baix preu i relatiu baix contingut en greix i sucre. En principi són rodons i a la primeria el nom corresponia al nom comercial d'una certa marca, però avui en dia el nom Maria s'ha generalitzat per a tots els bescuits similars, i de vegades també s'utilitza per a d'altres amb les mateixes característiques però amb una forma rectangular, si aquests no tenen gust de mantega.

Infotaula de menjarGaleta Maria
Galleta María.jpg
Origen
País d'origenAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusgaleta Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfarina de blat Modifica el valor a Wikidata

Els bescuits maria es fabriquen i comercialitzen a diferents països (Espanya,[3] Portugal,[3] Holanda,[3] Bielorússia,[3] Ucraïna,[3] Turquia,[3] Mèxic,[3] Uruguai,[3] els Estats Units,[3] Singapur,[3] la Xina,[3] Malàisia[3] i el Japó[3]) a tres continents del món, si bé de vegades, per exemple en alguns països asiàtics, aquests es diuen Marie.[3] I no sols a Espanya, sinó a països tan diferents com l'Índia, Austràlia o Sud-àfrica les consideren part de llur cuina nacional.[4]

OrigenModifica

 
La duquessa Maria de Rússia

Els bescuits maria van ser creats a Londres el 1874 pel reboster Peek Freans, en avinentesa del casament de la gran duquessa Maria Alexandrova de Rússia amb el duc d'Edimburg, Alfred de Saxònia. Es van fer populars a tot Europa i especialment a Espanya, on el 40% de galetes venudes eren del tipus maria.[3] Segurament en part gràcies a això, a inicis del segle XX les galetes maria van començar a produir-se en grans quantitats a Espanya. L'arribada de la Guerra Civil Espanyola, i més tard de la postguerra, va causar pobresa i sobretot manca de productes, en especial a les ciutats, on de vegades, pels bàndols que van perdre i per les classes socials menys acomodades, menjar una taronja o un tros de pa podia ser un luxe. Va ser llavors quan les galetes maria van esdevenir-hi part de la "cultura nacional".[3] En acabar la guerra el govern va considerar prioritari tenir pa per alimentar tota la població i va fomentar el cultiu i comerç interior del blat sense posar limitacions. Hi va haver un moment en què n'hi havia massa i, com que no es podia exportar, els flequers van començar a fer aquestes galetes en grans quantitats, que es podien guardar durant llarg temps per si de cas venien mal dades i alhora era un producte econòmicament accessible a la majoria de persones. Tots els bars i cafeteries tenien galetes maria a l'aparador. En aquesta època aquest fet es va vendre com un senyal feliç de prosperitat i de recuperació econòmica estatal.[3]

Valor nutricionalModifica

Són galetes d'alt valor calòric, unes 500 kcal per cada 100 g de galeta, recomanades per a l'esmorzar amb llet i fruita, millor que en altres moments del dia i llevat que sigui en petites quantitats (per exemple, en una picada). Malgrat la seva aparença senzilla i, tot i que és un producte menys greixós que altres tipus de galetes, aquestes també tenen un alt contingut en glúcids (70% - 75%, aproximadament) i lípids (15% - 20%) i, encara que no a totes les marques, aquests lípids tendeixen a ser majoritàriament àcids grassos saturats. Algunes marques utilitzen additius innecessaris (conservants, homogeneizants, etc.) o prohibits (antioxidant BHA, de codi europeu E320), però no totes. La quantitat de proteïna és petita, entorn d'un 6%.[5]

GastronomiaModifica

 
Crema amb un bescuit de tipus "maria"

Aquestes galetes es poden menjar soles o sucades en llet, cafè, xocolata desfeta, etc. Però la seva senzillesa ha fet que popularment hagin nascut altres maneres que han esdevingut més o menys habituals com, per exemple, untar-les amb crema de cacau i fer-ne "entrepans", fer entrepans amb un tros de gelat a dins, les galetes fregides (un dolç barceloní popular i tradicional que consisteix a untar-les de dos en dos amb melmelada o crema, fregir-les en oli i cobrir-les de sucre), els pastissos de galetes (amb capes de galetes i d'una crema, per exemple, de vegades mullades en cafè o altre líquid), les bases de nombroses pastissos, fets amb galetes maria trinxades i barrejades amb mantega i de vegades perfumades amb canyella, cacau o cafè, de vegades se'n posa una a sobre de cada plat de natilles o de crema, etc.

Les galetes maria s'utilitzen a la cuina dels Països Catalans també per a fer preparacions salades, per exemple bases com la picada o, també trinxades al morter, per a espessir salses (per exemple, la salvitxada) o per a arrebossats i gratinats.

ReferènciesModifica

  1. «El blog de Gabriel Bibiloni » Galetes i galletes (o potser bescuits)». [Consulta: 24 maig 2019].
  2. «maria». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 La galeta "Maria", la reina de les galetes 23 d'octubre de 2008 (anglès)
  4. [La galeta de la setmana: galeta "maria"] 29 d'octubre de 2002 (anglès)
  5. Article a la revista "Consumer"(castellà)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeta Maria