Geografia de Zàmbia

geografia de l'estat de Zàmbia

Zàmbia és un estat del sud d'Àfrica, sense fronteres marítimes. Té una extensió total de 752.614 km² (lloc 39º), dels quals 11.890 són d'aigua (1,6%), i hi destaquen les cascades Victòria, el llac Mweru i el riu Zambezi.

Infotaula de geografia físicaGeografia de Zàmbia
TipusGeografia d'ubicació geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaZàmbia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióZàmbia Modifica el valor a Wikidata
Map
 15° S, 30° E / 15°S,30°E / -15; 30
Dades i xifres
Perímetre5.664 km Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixRiu Zambezi Modifica el valor a Wikidata  (329 m Modifica el valor a Wikidata)
Punt més altMafinga Central Modifica el valor a Wikidata  (2.339 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície752.618 km² Modifica el valor a Wikidata

Geografia política

modifica

Les fronteres de l'estat fan un total de 5.664 km. A l'oest es troba Angola, amb 1.110 km; al sud-oest, l'estreta projecció de Namíbia anomenada franja de Caprivi, amb 233 km. Al sud, hi ha un lloc anomenat quadripoint, perquè hi conflueixen quatre estats: Zàmbia, Namíbia, Botswana, de la qual només hi ha un punt, i Zimbàbue, al sud, amb 797 km. Al sud-est es troba Moçambic, amb 419 km de frontera. A l'est, seguint de sud a nord la Gran Vall del Rift, hi ha Malawi, amb 837 km, i Tanzània, amb 338 km. Al nord, amb un pronunciat entrant, hi ha la República Democràtica del Congo, amb la frontera més llarga, 1.930 km.

El territori s'organitza en 9 províncies i 72 districtes.

Geografia física

modifica

Topografia

modifica
 
Mapa físic de Zàmbia

El territori de Zàmbia és format per una sèrie d'altiplans amb una altitud mitjana de 1.000 a 1.300 m, i la fossa tectònica de la vall del riu Luangwa, a l'est. La part occidental és un ampli altiplà que al nord forma la divisòria d'aigües entre els rius Zambezi i Congo. Els rius que la travessen, que es dirigeixen cap al sud, són el Zambezi, a l'oest, que travessa l'estat, i el riu Kafue, un dels seus afluents, que discorre sencer per Zàmbia. El Zambezi gira cap a l'est i forma la frontera sud, on es troba la ciutat de Livingstone i les cascades Victòria i més cap a l'est, el llac Kariba, que és un pantà gegantesc.

Al centre, on el país s'acurta, l'altiplà culmina a les muntanyes Muchinga, que cobreixen pel nord la vall del riu Luangwa i tenen un cim de 2.164 m: es perllonguen cap al nord en una sèrie de muntanyes fraccionades per diversos rius. El riu Luangwa recorre de nord a sud la part oriental de Zàmbia, i desemboca al Zambezi, on es troba el punt més baix de l'estat, amb una cota mínima de 329 metres.

A l'oest de les muntanyes Muchinga, a la part oriental de l'estat, hi ha una depressió amb el llac Bangweulu i els seus pantans, alimentats pel riu Chambeshi. El riu Luapula, que ix d'aquesta zona, es dirigeix primer cap al sud i després cap al nord, on fa frontera amb la RDC, fins a desembocar en el llac Mweru. A l'extrem nord és el llac Tanganyika, que forma part del Rift i separa Tanzània, la RDC i Zàmbia. Entre els llacs Mweru i Tanganyika hi ha el llac Mweru Wantipa. Tota aquesta zona, a l'oest dels Muchinga, forma part de la conca superior del Congo.

Al nord-est, a l'altra banda del Luangwa, hi ha l'altiplà Nyika, que entra en bona part a l'estat veí de Malawi.

L'altiplà occidental, inclinat al sud-oest, cap al Zambezi, és format per velles roques cristal·lines erosionades. A l'extrem occidental apareixen arenes més joves, restes d'un desert de Kalahari més ampli. La part central i oriental de l'estat, sobretot els pujols aïllats, està formada per roques més resistents: granit i roca volcànica, que es troben a la depressió del llac Bangweulu, amb 2.500 milions d'anys. A les àrees centrals hi ha les roques sedimentàries del Katanga, d'uns 620 milions d'anys, que contenen coure, cobalt, urani, zinc i altres minerals. Al nord de la part central, entre Ndola i Mufulira, hi el cinturó del Coure o Copperbelt, una àrea compartida amb la RDC coneguda per la mineria del coure. Al sud i a l'oest hi ha part del sistema estratigràfic denominat Supergrup Karoo que, al nord del llac Kariba, és ric en carbó.[1]

Zàmbia gaudeix d'un clima tropical, i les seues característiques es modifiquen amb l'altitud del territori, cap a climes subtropicals. En la classificació climàtica de Köppen apareix dividit entre monsònic i sabana, amb algunes àrees semiàrides al sud-oest.

N'hi ha dues estacions principals:

  • L'estació de les pluges va de novembre a abril.
  • L'estació seca comprèn els mesos entre maig i octubre. Al seu torn se subdivideix en estació seca temperada (maig-agost) i estació seca càlida (setembre-octubre).

Zàmbia té una bona ràtio de pluges, amb mínimes de 500 mm i màximes de 1.400 mm. On més plou és a la zona nord-oest (1.400 mm de mitjana) i a la part nord (1.200 mm de mitjana); cap al sud, la pluja escasseja (700 mm de mitjana), sobretot a les depressions dels cursos mitjans dels Luangwa i Zambezi.

El territori de Zàmbia té poques diferències de latitud i gairebé tot se'n situa entre els 1.000 i els 1.300 m d'alçària. Per això les temperatures són si fa no fa les mateixes arreu. Cap al sud, però, la calor augmenta, i pot arribar als 40 °C, en ambients humits.

  • Juny (estació seca temperada): mínimes de 6-12 °C i màximes de 21-26 °C.
  • Octubre (estació seca càlida): mínimes de 17-22 °C i màximes de 28-35 °C.
  • Febrer (estació plujosa): mínimes de 14-19 °C i màximes de 25-30 °C.

Hidrografia

modifica

El riu més important de Zàmbia és el Zambezi, que està envoltat en algunes zones per pantans i marjal, i proveeix molta població del país. El llac més gran és el Mweru; Zàmbia és plena de petits llacs i llacunes que es dispersen pel territori i són permanents, tret dels del sud-oest, on les depressions inundables i els llits, per la rodalia del desert de Kalahari, no duen aigua tot l'any.

Zàmbia ha estat sempre necessitada d'aigua, de manera que moltes de les tribus són nòmades.

Ecoregions

modifica

A Zàmbia hi ha 9 ecoregions. El paratge és dominat per la sabana i les prades, amb certa presència dels boscs i regions semiàrides properes al desert de Kalahari.

Recursos naturals

modifica

És ric en aquests recursos:

Ús del sòl

modifica

La taula representa els percentatges d'ús analitzats el 2011. L'any 2005 es regaven 1.559 km².

Ús del sòl
Ús Percentatge d'àrea
Terres d'arada 4.52
Cultius permanents 0.05
Altres 95.44

Medi ambient

modifica

Zàmbia és assotada per fortes tempestes tropicals entre novembre i abril.

Els majors problemes mediambientals provenen de la contaminació atmosfèrica, que provoca la pluja àcida a les zones mineres i de refineria de mineral; la contaminació química de l'aigua, que afecta les poblacions de rinoceronts, elefants, antílops i felins; la desforestació, l'erosió del sòl, la desertització i el mal tractament de les aigües repercuteix en la salut animal i humana.

Zàmbia és membre d'aquestes associacions o ha adoptat aquestes mesures internacionals:

Àrees protegides de Zàmbia

modifica
 
Mapa dels parcs nacionals de Zàmbia

A Zàmbia hi ha 635 zones protegides, 286.161 km², el 37,87% de la seua superfície, repartides entre 20 parcs nacionals, 555 reserves forestals, 16 monuments naturals, 1 àrea de conservació, 34 àrees de gestió de caça i 1 santuari d'aus. Caldria afegir-hi 1 lloc Patrimoni de la Humanitat i 8 llocs Ramsar, aiguamolls importants per a les aus. El 2015, el president Edgar Lungu hi afegí el Parc nacional de Lusaka, proper a la capital.[2][3]

  • Parc nacional de Blue Lagoon, 450 km²
  • Parc nacional d'Isangano, 840 km²
  • Parc nacional de Kafue, 22.400 km²
  • Parc nacional de Kasanka, 390 km²
  • Parc nacional de Lavushi Mana, 1.500 km²
  • Parc nacional de Liuwa Plain, 3.660 km²
  • Parc nacional de Lochinvar, 410 km²
  • Parc nacional del Baix Zambezi, 4.092 km²
  • Parc nacional de Luambe, 254 km²
  • Parc nacional de Lukusuzi, 2.720 km²
  • Parc nacional de les planes de Lusenga, 880 km²
  • Parc nacional de Mosi-oa-Tunya, 66 km²
  • Parc nacional de Mweru Wantipa, 3.134 km²
  • Parc nacional de North Luangwa, 4.636 km²
  • Parc nacional de South Luangwa, 9.050 km²
  • Parc nacional de Nyika, 80 km²
  • Parc nacional de Sioma Ngwezi, 5.276 km²
  • Parc nacional de West Lunga, 1.684 km²
  • Parc nacional de Lusaka, 67 km²

Referències

modifica
  1. «Zàmbia» (en anglés). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 21 febrer 2018].
  2. «Zàmbia, Àfrica». Protected Planet. Arxivat de l'original el 2019-07-07. [Consulta: 22 febrer 2018].
  3. «President Lungu opens Lusaka National Park». Lusakatimes.com. [Consulta: 22 febrer 2018].