Georg Curtius

Georg Curtius (Lübeck, 16 d'abril de 1820 - Hermsdorf am Kynast, 12 d'agost de 1885) va ser un filòleg clàssic alemany. Era germà de l'historiador i arqueòleg Ernst Curtius.

Infotaula de personaGeorg Curtius
Georg Curtius - Imagines philologorum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1820 Modifica el valor a Wikidata
Lübeck Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1885 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Jelenia Góra Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAlter Johannisfriedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista, filòleg clàssic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leipzig
Universitat Christian Albrecht de Kiel
Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesFriedrich Delitzsch i Ferdinand de Saussure Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFilipp Fortunatov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCarl Georg Curtius Modifica el valor a Wikidata
GermansErnst Curtius Modifica el valor a Wikidata
Premis

VidaModifica

Igual que el seu germà, va anar al gymnasium Katharineum de Lübeck, on va superar l'Abitur el 1837.[1] Després d'estudiar a Bonn i Berlín va treballar durant tres anys com a mestre d'escola a Dresden. El 1845 va tornar a la Universitat de Berlín com a professor associat. Amb la publicació de Die Bildung der Tempora und Modi im Griechischen und Lateinischen (1846), que havia dedicat al seu professor Friedrich Ritschl, va coincidir en contingut en diversos punts amb Sprachvergleichenden Untersuchungen d'August Schleicher,[2] de qui més endavant es va fer amic. El 1849 va ser nomenat director del seminari de filologia de Praga i dos anys més tard professor de filologia clàssica a la Universitat de Praga. El 1854 va passar de Praga a una plaça similar a Kiel, i el 1862 va anar de Kiel a Leipzig.

ObraModifica

Les teories filològiques que va desenvolupar van tenir una gran influència. Les seves obres més importants són les següents:

  • Die Sprachvergleichung in ihrem Verhaltniss zur classischen Philologie (1845)
  • Sprachvergleichende Beiträge zur griechischen und lateinischen Grammatik (1846)
  • Grundzüge der griechischen Etymologie (1858–1862, 5a edició el 1879)
  • Das Verbum der griechischen Sprache (1873).

Des del 1878 va ser l'editor de la revista Leipziger Studien zur classischen Philologie. El 1879 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. La gramàtica grega que va escriure per a les escoles, publicada per primera vegada el 1852, va tenir més de 20 edicions i també es va traduir a l'anglès. En el seu darrer treball, Zur Kritik der neuesten Sprachforschung (1885), va criticar les teories de l'escola dels Neogramàtics.

BibliografiaModifica

  • Wilhelm Haan: Georg Curtius. A: Sächsisches Schriftsteller-Lexicon. Robert Schaefer’s Verlag, Leipzig 1875, pàgs. 42–43.
  • Georg Curtius: Zur Kritik der neuesten Sprachforschung. Hirzel, Leipzig 1885.
  • L'obra menor de Curtius la va publicar pòstumament Ernst Windisch: Kleine Schriften von E. C. (1886–1887).
  • Plantilla:ADB
  • Per a més informació, vegeu l'article d'Ernst Windisch al Biographisches Jahrbuch für Alterthumskunde (1886) de Conrad Bursian.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Curtius
Vegeu texts en català sobre Georg Curtius a Viquitexts, la biblioteca lliure.

ReferènciesModifica

  1. Hermann Genzken: Die Abiturienten des Katharineums zu Lübeck (Gymnasium und Realgymnasium) von Ostern 1807 bis 1907. Borchers, Lübeck 1907. (Beilage zum Schulprogramm 1907), Nr. 342.
  2. August Schleicher: Sprachvergleichende Untersuchungen. / Zur vergleichenden Sprachgeschichte. (2 volums) Bonn, H.B. König (1848)