Gertrud Kornfeld
Gertrud Kornfeld (25 de juliol de 1891, Praga, - 4 de juliol de 1955, Rochester, Nova York) fou una química alemanya. Va ser la primera i única dona a convertir-se en Privatdozent en química en la República de Weimar.[1] Després que els nazis van prohibir als jueus ocupar càrrecs acadèmics a Alemanya el 1933, va anar a viure a Anglaterra i després als Estats Units, on va treballar per Kodak. Les seves principals àrees de recerca van ser la fotoquímica i la cinètica química.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1891  Praga |
| Mort | 4 juliol 1955 (63 anys) Rochester (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Carolina de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | química |
Educació modifica
Gertrud Kornfeld va créixer en una llar jueva de classe mitjana de parla alemanya a Praga, que en aquell moment era part de l'Imperi Austrohongarès. Va estudiar química des del 1910 fins al 1915 a l'escola alemanya de la Universitat Carolina a Praga. Va rebre el seu doctorat el 1915 amb la dissertació Über Hydrate en Lösungen (Sobre hidrats en solucions) i va ser empleada com a assistent del seu assessor Víctor Rothmund.[1][3] Va treballar primer com demostradora, i des de 1914 fins a 1918 com a assistent.[4]
Alemanya modifica
L'octubre de 1918, a la darreria de la Primera Guerra Mundial, Txecoslovàquia va ser un dels països que van succeir a l'Imperi austrohongarès. Kornfeld va abandonar Praga el 1919 i va obtenir un treball com a assistenta en pràctiques de Max Bodenstein a la Königliche Technische Hochschule (escola superior tècnica) a Hannover, que més tard seria la Universitat d'Hannover.[1][5]
El 1923, Kornfeld es va traslladar amb Bodenstein a l'Institut de Química Física a la Friedrich-Wilhelms-Universität (que més tard seria la Universitat Humboldt de Berlín). El 1928 Kornfeld es va graduar en química a Berlín. Va ser la primera i única dona a esdevenir Privatdozent (professora) en química a una universitat de la República de Weimar.[1]
El 7 d'abril de 1933, es va aprovar la Llei per a la restauració de la funció pública de 1933 a Alemanya, que prohibia als jueus ocupar càrrecs públics, incloses les posicions d'ensenyament.[6][7][8] Juntament amb gairebé un terç del personal docent de la Universitat de Berlín i gairebé la meitat dels seus professors privats, a Kornfeld se li va retirar la seva llicència de docent i se li va privar de qualsevol possibilitat d'ocupació a l'acadèmia alemanya.[9]
Anglaterra modifica
Kornfeld va poder emigrar a Anglaterra el 1933.[10] Pel que sembla, va rebre ajuda de la Societat per a la Protecció de la Ciència i l'Aprenentatge (SPSL) a la Universitat de Birmingham.[1][5] El SPSL, inicialment conegut com el Consell d'Assistència Acadèmica, es va formar a Londres el 1933.[11] Kornfeld estava a la Llista d'Erudits Alemanys Desplaçats compilada per la SPSL i publicada el 1936.[12]
També va rebre suport de la Federació Britànica de Dones Universitàries (BFUW) a Londres per ensenyar a la Universitat de Nottingham. El 1934 va rebre una beca d'emergència de becaris residencials alemanys durant un any, d'un fons recaptat per la BFUW específicament per als exiliats alemanys. Això li va permetre fer una recerca en l'Imperial College London a South Kensington. El 1936, va rebre una beca internacional de l'Associació Americana de Dones Universitàries (AAUW), que li va permetre estudiar a Viena.[10][13][14]
Estats Units d'Amèrica modifica
La reubicació, per a les dones més joves, fou potser més fàcil. Kornfeld era més gran i estava millor establerta al seu camp el 1933.[9] Fins i tot amb les recomanacions positives de Max Bodenstein i el físic Friedrich Paschen, li va resultar difícil trobar una nova posició que estigués a la seva altura i en la seva especialització.[15] Inicialment, es va resistir a la idea d'ensenyar en una universitat per a dones o dedicar-se a la recerca industrial.
El 1937, Esther Brunauer, de la AAUW, va respondre per Kornfeld, la qual cosa li va permetre viatjar amb una visa de visitant als Estats Units. Allí va trobar un lloc en el laboratori de recerca d'Eastman Kodak Company a Rochester, Nova York. Es va valorar el seu coneixement especialitzat en fotoquímica i es va convertir en el cap d'un petit grup de recerca.[10] Va poder continuar la seva carrera amb èxit malgrat els repetits trastorns polítics que li havien afectat.[1] El 1948, Kornfeld va ser honrada com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Nova York, pel seu treball a Kodak.[16]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Apotheker, Jan; Sarkadi. European Women in Chemistry (en anglès). John Wiley & Sons, 27 d'abril de 2011. ISBN 9783527636464.
- ↑ Adam, Thomas. Germany and the Americas: Culture, Politics, and History : a Multidisciplinary Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2005. ISBN 9781851096282.
- ↑ «Schmidt-Böcking, Horst; Templeton, Alan; Trageser, Wolfgang (June 14, 2018). "Otto Sterns Lebensdaten und Chronologie seines Wirkens" (PDF). Otto Sterns gesammelte Briefe – Band 1: Hochschullaufbahn und die Zeit des Nationalsozialismus. Springer-Verlag. pp. 236–237».
- ↑ schwarts. «Gertrud Kornfeld — Humboldt-Universität zu Berlin» (en alemany). www.hu-berlin.de. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Jr, Miloslav Rechcigl. Beyond the Sea of Beer: History of Immigration of Bohemians and Czechs to the New World and Their Contributions (en anglès). AuthorHouse, 9 de novembre de 2017. ISBN 9781546202370.
- ↑ Manjapra, Kris. Age of Entanglement (en anglès). Harvard University Press, 6 de gener de 2014. ISBN 9780674726314.
- ↑ «The Nazi Germany Sourcebook: An Anthology of Texts» (en anglès). studylib.net. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ Freidenreich, Harriet Pass (2002). Female, Jewish, and educated : the lives of Central European university women. Indiana University Press.
- ↑ 9,0 9,1 Vogt, Annette (2003). Nekvasilová, Jana (ed.). "Von Prag in die "neue Welt" — die Wege der Chemikerin Gertrud Kornfeld". Acta Historiae Rerum Naturalium Necnon Technicarum. 7: 281–97.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Oertzen, Christine von. Science, Gender, and Internationalism: Women's Academic Networks, 1917-1955 (en anglès). Springer, 30 d'abril de 2016. ISBN 9781137438904.
- ↑ Zimmerman, David (March 2006). "The Society for the Protection of Science and Learning and the Politicization of British Science in the 1930s". Minerva. 44 (1): 25–45.
- ↑ Displaced German Scholars: A Guide to Academics in Peril in Nazi Germany During the 1930s (en anglès). Wildside Press LLC, 1 de gener de 1993. ISBN 9780893704742.
- ↑ «Einstein, AAUW, and Getting Jewish Women Scientists out of Nazi Germany» (en anglès americà). AAUW: Empowering Women Since 1881. Arxivat de l'original el 2019-05-09. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ Science, American Association for the Advancement of «Scientific Notes and News» (en anglès). Science, 81, 2096, 01-03-1935, pàg. 223–226. Arxivat de l'original el 2019-05-09. DOI: 10.1126/science.81.2096.223-a. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ Deichmann, Ute «The Expulsion of Jewish Chemists and Biochemists from Academia in Nazi Germany» (en anglès). Perspectives on Science, 7, 1, pàg. 1–86. ISSN: 1063-6145 [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ «"2 EK Scientists Chosen For Academy Honors" (PDF). Kodakery. January 22, 1948. p. 2.».