Giro d'Itàlia de 1967
El Giro d'Itàlia de 1967 fou la 50a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 20 de maig i l'11 de juny de 1967, amb un recorregut de 3.572 km distribuïts en 22 etapes, una d'elles contrarellotge individual i una altra dividida en dos sectors. 130 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 70 d'ells. La sortida fou a Treviglio i l'arribada a Milà.
| Dades de la cursa | |
|---|---|
| Edició | L |
| Països | Itàlia |
| Data | 20 de maig a l'11 de juny de 1967 |
| Etapes | 22 |
| Sortida | Treviglio |
| Arribada | Milà |
| Surten | 130 |
| Arriben | 70 |
| Temps | 101h 05' 34" |
| Velocitat mitjana | 35,339 km/h |
| Recorregut (Km) | 3.572 km |
| Palmarès | |
| Guanyador |  Felice Gimondi (ITA) |
| Segon | Franco Balmamion (ITA) |
| Tercer |  Jacques Anquetil (FRA) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya |  Aurelio González Puente (ESP) |
| Punts | Dino Zandegu (ITA) |
| Equips | Kas |
Història modifica
En aquesta edició l'equip Kas va participar per primera vegada al Giro d'Itàlia, guanyant la classificació per equips, tres etapes, la classificació de la muntanya i portant la maglia rosa durant onze etapes. També hi va participar per primera vegada un jove ciclista que en anys posteriors havia de dominar el ciclisme mundial, Eddy Merckx, el qual va guanyar dues etapes i acabà el novè a la general.
Durant la cursa no faltà la polèmica. En la 19a etapa, disputada sota la neu, s'ascendia per primera vegada al Giro els Tre Cime di Lavaredo. Aquell dia Gimondi creuà la línia d'arribada en primera posició, seguit per Merckx i Motta a pocs segons. Amb tot, l'etapa fou anul·lada degut a importants irregularitats i empentes per part dels aficionats, la qual cosa provocà un fort enuig per part de Gimondi, el qual va estar a punt d'abandonar la carrera, si bé finalment s'ho va repensar i continuà corrent.[1]
En acabar la 20a etapa, la reina de la present edició, el francès Anquetil es vestí de rosa, però Gimondi, que havia iniciat el Giro afectat de bronquitis, estava a menys de mig minut en la classificació general. Gimondi s'escapà en la 21a etapa, acabant l'etapa el quart, però superant en més de quatre minuts als primers classificats de la general. La classificació general va donar un tomb important i Gimondi s'adjudicà el primer de los tres Giros d'Itàlia que guanyaria durant la seva carrera.
Equips participants modifica
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.
|
|
Etapes modifica
Classificacions finals modifica
Classificació general modifica
 Classificació General
| |||
|---|---|---|---|
| Pos. | Ciclista | Equip | Temps |
| 1 | Felice Gimondi (ITA) |
Salvarani | 101h 05' 34" |
| 2 | Franco Balmamion (ITA) |
Molteni | + 3' 36" |
| 3 | Jacques Anquetil (FRA) |
Bic | + 3' 45" |
| 4 | Vittorio Adorni (ITA) |
Salamini-Luxor TV | + 4' 33" |
| 5 | José Pérez Francés (ESP) |
KAS-Kaskol | + 5' 17" |
| 6 | Gianni Motta (ITA) |
Molteni | + 6' 21" |
| 7 | Lucien Aimar (FRA) |
Bic | + 7' 25" |
| 8 | Francisco Gabica (ESP) |
KAS-Kaskol | + 9' 43" |
| 9 |  Eddy Merckx (BEL) |
Peugeot-BP-Michelin | + 11' 41" |
| 10 | Eusebio Vélez (ESP) |
KAS-Kaskol | + 15' 00" |
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació per punts modifica
|
Referències modifica
- ↑ «Final en Tres Cimas de Lavaredo en 2007». Gazzetta dello Sport, 26-05-2007. [Consulta: 27 octubre 2008].
Bibliografia modifica
- Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009.