Obre el menú principal
Giro d'Itàlia de 1968
Dades de la cursa
Núm. edició LI
Països Itàlia Itàlia
San Marino San Marino
Data 21 de maig al 12 de juny de 1968
Nombre d'etapes 22
Lloc de sortida Campione d'Italia
Lloc d'arribada Nàpols
Surten 130
Arriben 98 (90 classificats)
Temps 108h 42' 27"
Velocitat mitjana 36,031 km/h
Quilòmetres 3.917 km
Palmarès
Guanyador  Eddy Merckx (BEL)
Segon  Vittorio Adorni (ITA)
Tercer  Felice Gimondi (ITA)
Classificacions secundàries
Muntanya  Eddy Merckx (BEL)
Punts  Eddy Merckx (BEL)
Equips Bèlgica Faema

El Giro d'Itàlia de 1968 fou la 51a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 21 de maig i el 12 de juny de 1968, amb un recorregut de 3.917 km distribuïts en 22 etapes, una d'elles contrarellotge individual i un pròleg. 130 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 98 d'ells, tot i que posterior desqualificacions van fer que fossin 90 els classificats. La sortida fou a Campione d'Italia i l'arribada a Nàpols.

HistòriaModifica

Entre els favorits al triomf final cal destacar els italians Adorni, Gimondi i Motta, tots ben coneixedors del que és guanyar un Giro d'Itàlia, el belga Eddy Merckx i els espanyols Díaz, Gabica i Jiménez.[1]

Aquesta edició del Giro va tenir com a novetat l'inici de la cursa amb un pròleg, una curta etapa de poc menys de sis quilòmetres que es va disputar en 13 mànigues de 10 corredors cadascuna, amb un ciclista per equip per sèrie. El pròleg no tenia valor per a la general i sols servia per decidir qui havia de vestir el mallot rosa durant la primera etapa. El vencedor va ser el francès Charly Grosskost, que també va guanyar en el pròleg del Tour de França de 1968.

El belga Eddy Merckx demostrà les ganes de guanyar la cursa rosa en guanyar la primera etapa, en arribar uns metres pel davant del gran grup, en ple esprint. Amb tot, perdria el lideratge dos dies després en favor de Dancelli. L'espanyol José Antonio Momeñe aconseguí la primera victòria espanyola d'aquesta edició en la 6a etapa, amb final a Alessandria, però dos dies després patí una caiguda que l'obligà a abandonar en trencar-se el maluc i dues costelles.[2]

La 10a etapa fou la primera de les quatre previstes amb arribada en alt. Fou la primera de les quatre vegades que s'ha pujat el Monte Grappa al Giro d'Itàlia, i l'única en què fou final d'etapa.[3] Amb tot, les poques diferències establertes entre els favorits va fer que tot quedés pendent de la 12a etapa, amb final als Tre Cime di Lavaredo, Cima Coppi d'aquesta edició, i que el 1967 hagués de ser anul·lada per culpa de les empentes dels tifosi. En iniciar-se l'ascensió hi havia un grup de 12 corredors escapats amb quasi deu minuts sobre el gran grup. Sota una duríssimes condicions meteorològiques de fred, pluja i neu, el belga Merckx passà a l'atac i anà superant un rere l'altre tots els escapats fins a aconseguir la victòria en solitari. La victòria li serví per recuperar un lideratge que ja no deixaria. En la general, el seu company d'equip Adorni es trobava a més de tres minuts i mig, en segona posició. Altres favorits, com Gimondi o Jiménez es trobaven a més de nou minuts del líder, mentre Motta o Balmamion havien dit pràcticament adéu a totes les opcions de victòria, a més d'onze minuts del Caníbal.[4][5]

L'italià Gimondi s'imposà en la contrarellotge individual de la 16a etapa, però aleshores ja no tenia a l'abast al líder ni al segon classificat, Adorni. Finalment Eddy Merckx s'adjudicà el seu primer Giro. Així mateix, es convertí en el primer ciclista a aconseguir guanyar la general, la muntanya i la classificació per punts en una mateixa edició d'una Gran Volta.[6][7]

Pocs dies després d'haver acabat el Giro va sortir a la llum el positiu de deu corredors: els espanyols Joaquín Galera i Mariano Díaz, els italians Gimondi, Balmamion, Motta, Bodrero i Di Toro, que no s'havia presentat al control de la darrera etapa, el suís Abt, el belga Van Schil i el francès Delisle.[8] Balmamion fou exculpat en demostrar-se que la substància ingerida no havia estat prohibida fins pocs dies després dels controls.[9] En el cas de Gimondi, després del contra-anàlisi es demostrà que els medicaments que al·legava haver pres produïen els mateixos resultats a l'orina que les amfetamines, per la qual cosa fou absolt.[10]

Equips participantsModifica

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 SAL   Salvarani
11-20 BIC   Bic
21-30 FAE   Faema
31-40 FAG   Fagor
41-50 FIL   Filotex
51-60 BGC   G.B.C.
61-70 GER   Germanvox
Núm. Codi Equip
71-80 KEL   Kelvinator
81-90 MAX   Max Meyer
91-100 MOL   Molteni
101-110 PEP   Pepsi Cola
111-120 PEU   Peugeot
121-130 SMI   Smith's

EtapesModifica

Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
prol 20 de maig Campione d'Italia - Campione d'Italia   5,7   Charly Grosskost (FRA)   Charly Grosskost (FRA)
21 de maig Campione d'Italia - Novara   128   Eddy Merckx (BEL)   Eddy Merckx (BEL)
22 de maig Novara - Saint-Vincent   189   Gianni Motta (ITA)[11]
  Eddy Merckx (BEL)
  Eddy Merckx (BEL)
23 de maig Saint-Vincent - Alba   168   Guido Reybrouck (BEL)   Michele Dancelli (ITA)
24 de maig Alba - Sanremo   162   Edward Sels (BEL)   Michele Dancelli (ITA)
25 de maig Sanremo - Sanremo   149   Italo Zilioli (ITA)   Michele Dancelli (ITA)
26 de maig Sanremo - Alessandria   223   José Antonio Momeñe (ESP)   Michele Dancelli (ITA)
27 de maig Alessandria - Piacenza   174   Guerrino Tosello (ITA)   Michele Dancelli (ITA)
28 de maig San Giorgio Piacentino - Brèscia   225   Eddy Merckx (BEL)   Michele Dancelli (ITA)
29 de maig Brèscia - Lido di Caldonazzo   210   Julio Jiménez (ESP)   Michele Dancelli (ITA)
10ª 30 de maig Trento - Monte Grappa   136   Emilio Casalini (ITA)   Michele Dancelli (ITA)
11ª 31 de maig Bassano del Grappa - Trieste   197   Guido Reybrouck (BEL)   Michele Dancelli (ITA)
12ª 1 de juny Gorizia - Tre Cime dil Lavaredo   213   Eddy Merckx (BEL)   Eddy Merckx (BEL)
13ª 2 de juny Cortina d'Ampezzo - Vittorio Veneto   163   Lino Farisato (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
14ª 3 de juny Vittorio Veneto - Marina Romea   199   Luigi Sgarbozza (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
15ª 4 de juny Ravenna - Imola   141   Marino Basso (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
5 de juny jornada de descans
16ª 6 de juny Cesenatico - San Marino (SMR)   49,3   Felice Gimondi (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
17ª 7 de juny San Marino (SMR) - Foligno   196   Franco Bitossi (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
18ª 8 de juny Foligno - Abbadia San Salvatore   166   Julio Jiménez (ESP)   Eddy Merckx (BEL)
19ª 9 de juny Abbadia San Salvatore - Roma   181   Luciano Dalla Bona (ITA)   Eddy Merckx (BEL)
20ª 10 de juny Roma - Rocca di Cambio   215   Luis Pedro Santamarina (ESP)   Eddy Merckx (BEL)
21ª 11 de juny Rocca di Cambio - Blockhaus   198   Franco Bodrero (ITA)[11]
  Franco Bitossi (ITA)
  Eddy Merckx (BEL)
22ª 12 de juny Chieti - Nàpols   235   Guido Reybrouck (BEL)   Eddy Merckx (BEL)

Classificacions finalsModifica

Classificació generalModifica

  Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1   Eddy Merckx (BEL)     Faema 108h 42' 27"
2   Vittorio Adorni (ITA) Faema + 5' 01"
3   Felice Gimondi (ITA) Salvarani + 9' 05"
4   Italo Zilioli (ITA) Filotex + 9' 17"
5   Willy van Neste (BEL) Bic + 10' 43"
DQ   Gianni Motta (ITA)[11] Molteni + 12' 23"
6   Michele Dancelli (ITA) Pepsi Cola + 12' 33"
7   Franco Balmamion (ITA) Molteni + 15' 43"
8   Francisco Gabica (ESP) Fagor + 16' 59"
9   Franco Bitossi (ITA) Filotex + 19' 02"
10   Julio Jiménez (ESP) Bic + 19' 51"

Classificació de la muntanyaModifica

Ciclista Equip Punts
1   Eddy Merckx (BEL)     Faema 340
DQ   Mariano Díaz[11] (ESP) Fagor 210
2   Julio Jiménez (ESP) Bic 180
3   Giancarlo Polidori (ITA) Pepsi Cola 140
DQ   Joaquín Galera[11] (ESP) Fagor 140
4   Franco Bitossi (ITA) Filotex 90

Classificació per puntsModifica

Ciclista Equip Punts
1   Eddy Merckx (BEL)    Faema 198
2   Franco Bitossi (ITA) Filotex 138
3   Michele Dancelli (ITA) Pepsi Cola 134
DQ   Gianni Motta (ITA)[11] Molteni 122
4   Marino Basso (ITA) Molteni 122
5   Guido Reybrouck (BEL) Faema 115

ReferènciesModifica

  1. Aviraneta, Xavier de. «El Giro 1968 se presenta como un auténtico duelo italo-español». La Vanguardia, 21-05-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  2. Aviraneta, Xavier de. «El español José Antonio Momeñe, segunda víctima española en el Giro». La Vanguardia, 29-05-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  3. «Climbing Monte Grappa» (en anglès). [Consulta: 31 octubre 2008].
  4. «Ciclismo épico». [Consulta: 31 octubre 2008].
  5. «Eddy Merckx, la roue de la fortune» (en francès). www.dhnet.be, 25-05-2003. [Consulta: 31 octubre 2008].
  6. Aviraneta, Xavier de. «Finalizó en Nápoles la Vuelta ciclista a Italia 1968». La Vanguardia, 13-06-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  7. Aviraneta, Xavier de. «Eddy Merckx, primer belga ganador del Giro». La Vanguardia, 15-06-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  8. «Escándalo en el Giro de Italia, Nueve corredores acusados de ingerir drogas, entre ellos los españoles Mariano Díaz y Joaquín Galera». La Vanguardia, 18-06-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  9. «Hasta el jueves no se conocerán los resultados anti-dóping del Giro». La Vanguardia, 25-06-1968. [Consulta: 28 abril 2013].
  10. «Hecatombe au Giro 68» (en francès), 05-07-2008. [Consulta: 28 abril 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Posteriorment desqualificat per dopatge.

BibliografiaModifica

  • Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009. 

Enllaços externsModifica