Graeserita

La graeserita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el nom l'any 1998 per MS Krzemnicki i E. Reusser en honor al Dr. Stefan Graeser (1935-), professor de l'Institut Mineralògic-Petrogràfic de la Universitat de Basilea, Suïssa, en reconeixement a la seva àmplia investigació sobre els òxids i sulfosals d'arsènic en el regió de Binntal (Suïssa).

Graeserita
Fórmula química	Fe3+₄Ti₃As3+O13(OH)
Epònim	Stefan Graeser (en)
Localitat tipus	Gorb, Lärchultini, Binn, Districte de Goms, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.23
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,0225(7) Å; b = 14,3114(18) Å; c = 7,1743(9) Å; β = 104,878(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	negre
Fractura	concoidal
Duresa	5,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1996-010
Símbol	Gsr
Referències

Característiques

La graeserita és un òxid de fórmula química Fe³⁺₄Ti₃As³⁺O₁₃(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la graeserita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Gorb, situada a la comuna de Binn, dins el districte de Goms (Valais, Suïssa). També ha estat descrita al mont Sterling (Nova Jersey, Estats Units) i a la mina Monte Arsiccio, a la localitat de Stazzema (Toscana, Itàlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.