Os grizzly
Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'os bru (Ursus arctos).[2] A Nord-amèrica se'ls coneix com a grizzlies.
Ursus arctos horribilis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Ursidae |
| Gènere | Ursus |
| Espècie | Ursus arctos |
| Subespècie | Ursus arctos horribilis Ord, 1815 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Descripció Modifica
- Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la ubicació geogràfica.
- Pot arribar a pesar entre 180 i 770 kg.
- Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
- Té una gepa distintiva entre les espatlles.[3][4]
Reproducció Modifica
La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys i, depenent del clima, es troba en zel tres setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquest temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a acumular una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys de 450 g. Deixen el cau a la primavera, quan assoleixen un pes d'uns 9 kg, i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.[3]
Alimentació Modifica
És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, ossos negres americans.[3][5][6]
Distribució geogràfica Modifica
Es troba a Nord-amèrica.[7]
Longevitat Modifica
La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.[3]
Estat de conservació Modifica
Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 individus. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.[3]
Referències Modifica
- ↑ «Ursus arctos horribilis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bears of the World Arxivat 2009-04-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ How do you distinguish a black bear from a grizzly bear Arxivat 2009-10-12 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Herrero, Stephen, (2002). Bear Attacks: Their Causes and Avoidance, Guilford, Conn.: Lyons Press, ISBN 1-58574-557-X.
- ↑ Defenders of Wildlife (anglès)
- ↑ «Ursus arctos horribilis (Brown Bear)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2013. [Consulta: 13 d’abril 2010].
Enllaços externs Modifica
- BioLib (anglès).
- Brown / Grizzly Bear Facts (anglès).
- Why are grizzly bears more aggressive than our black bears? Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine. (anglès).
- How to Outrun a Grizzly (and other really bad ideas) (anglès).
- Khutzeymateen Grizzly Bear Sanctuary (anglès).
- Yellowstone Grizzly Bears - Ursus Arctos (anglès).