La guettardita[1] és un mineral de plom, arsènic, antimoni i sofre, químicament és un sulfur de fórmula química PbAsSbS₄,[2] de color negre grisós i una densitat de 5,26-5,39 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El nom fou posat en honor del geòleg, mineralogista i botànic francès Jean Étienne Guettard (1715-1786). Fou descoberta entre 1961 i 1966 al voltant de Madoc, Ontario, Canadà, pel mineralogista canadenc John L. Jambor (1936-2008).[3]

Infotaula de mineralGuettardita
Fórmula químicaPbAsSbS₄
EpònimÉtienne Guettard Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTaylor pit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.2.HC.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.HC.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colornegre grisós
Exfoliacióperfecta a {001}
Fracturaconcoidal
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró Modifica el valor a Wikidata
Densitat5.26-5.39 g/cm³
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966-018 Modifica el valor a Wikidata
SímbolGue Modifica el valor a Wikidata

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la guettardita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita

Referències

modifica
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  2. Makovicky, E.; Topa, D.; Tajjedin, H.; Rastad, E.; Yaghubpur, A. «THE CRYSTAL STRUCTURE OF GUETTARDITE, PbAsSbS4, AND THE TWINNITE-GUETTARDITE PROBLEM». The Canadian Mineralogist, 50, 2, 01-04-2012, pàg. 253–265. DOI: 10.3749/canmin.50.2.253 [Consulta: 9 novembre 2023].
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Guettardite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 30 març 2012]. 

Enllaços externs

modifica