No s'ha de confondre amb J Centauri.

HD 102776 conegut també com j Centauri (j Cen / HD 102776 / HR 4537) és un estel de magnitud aparent +4,31 enquadrat dins la constel·lació de Centaure.[7][8] La nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos situa a aquest estel a 595 anys llum del sistema solar. És membre de l'associació estel·lar d'Scorpius-Centaurus, l'edat de la qual està compresa entre els 4.000 i els 15.000 anys.[9]

Infotaula objecte astronòmicHD 102776
Tipusestel, estrella Be, possible variable, estrella que presenta línies d'emissió, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B3V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra217,595 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,98 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,308 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva19.620 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,5957 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)2,755 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−22,022 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar200 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial29 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.600 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 49m 41.0673s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-64° 12' 41.4993''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1.342 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

HD 102776, és un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B3Vne.[7] Amb una temperatura efectiva de 18.700 K, té una lluminositat 2.919 vegades major que la del Sol.[10] El seu radi és 3,9 vegades més gran que el radi solar[11] i la seva massa és aproximadament 7 vegades major que la massa solar, per sota del límit a partir pel qué els estels acaben fent esclatant com a supernoves.[10]

j Centauri és una estrella Be —semblant a δ Centauri o a η Centauri— i pot ser també variable, rebent la denominació provisional NSV 5357. La seva amplitud de variació és de 0,049 magnituds.[12]

j Centauri no ha de ser confosa amb J Centauri (HD 116087).

Referències modifica

  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1975.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. Afirmat a: The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 553–564. Data de publicació: 1995.
  5. 5,0 5,1 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «j Cen -- Be Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 3 gener 2021].
  8. j Centauri Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. Shatsky, N.; Tokovinin, A. «The mass ratio distribution of B-type visual binaries in the Sco OB2 association». Astronomy and Astrophysics, 382, 2002. pp. 92-103.
  10. 10,0 10,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  11. HD 102776 (Catalogue of Stellar Diameters, CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
  12. Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507, 2, 2009. pp. 1141-1201.