HK Canis Majoris

estel variable a la constel·lació del Ca Major

HK Canis Majoris (HK CMa / 12 Canis Majoris / HD 49333 / HR 2509) és un estel variable a la constel·lació del Ca Major.[7] Catalogada com a variable SX Arietis, la seva lluentor oscil·la entre magnitud aparent +6,06 i +6,09 al llarg d'un període de 2,181 dies.[8] S'hi troba a 665 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicHK Canis Majoris
Tipusestel, font propera a infrarrojos, estrella variable polsant, font d'emissió de raigs UV i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B7II/III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra216,661 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,73 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3.800.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,81 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,08 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,25 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva15.100 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,6155 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)5,778 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−14,568 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar68 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 47m 1.4835s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-22° 59' 4.5483''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat497,88 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deMessier 41 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
intensitat de l'estel.

Encara que en la base de dades SIMBAD HK Canis Majoris apareix classificada com a gegant de tipus espectral B7II/III, altres estudis la consideren un estel de tipus B5V de només 18,6 milions d'anys, la qual cosa correspon al 16% de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[7][9] És un estel químicament peculiar, que presenta sobreabundància de silici però empobriment d'heli. Igual que altres estels anàlegs, posseeix un intens camp magnètic efectiu <Be> que, si escau, aconsegueix els 618 g. La seva temperatura efectiva ha estat estimada entre 15.205 i 16.443 K, conseqüència de la dificultat d'avaluar aquest paràmetre en aquesta classe d'estels.[10][11][9] Amb un radi 2,7 vegades més gran que el radi solar, el seu període de rotació és de 2,18 dies.[11] Brilla amb una lluminositat 340 vegades major que la del Sol i és 4,3 vegades més massiva que aquest.[10]

Referències

modifica
  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 John Landstreet «Abundances determined using Si ii and Si iii in B-type stars: evidence for stratification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 14-02-2013, pàg. A30. DOI: 10.1051/0004-6361/201220671.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «HK CMa - Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
  8. «HK Canis Majoris» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 30 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  10. 10,0 10,1 Briquet, M.; Hubrig, S.; De Cat, P.; Aerts, C.; North, P.; Schöller, M. «On the co-existence of chemically peculiar Bp stars, slowly pulsating B stars and constant B stars in the same part of the HR diagram». Astronomy and Astrophysics, 466, 1, 2007. pp. 269-276.
  11. 11,0 11,1 Cidale, L. S.; Arias, M. L.; Torres, A. F.; Zorec, J.; Frémat, Y.; Cruzado, A. «Fundamental parameters of He-weak and He-strong stars». Astronomy and Astrophysics, 468, 1, 2008. pp. 263-272.