Viquipèdia

Harengula humeralis

espècie de peix

Harengula humeralis és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Infotaula d'ésser viuHarengula humeralis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16449708 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereHarengula
EspècieHarengula humeralis Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1829)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Alosa apicalis (Müller & Troschel, 1848)
  • Clupea humeralis (Cuvier, 1829)
  • Harengula callolepis (Goode, 1879)
  • Harengula maculosa (Valenciennes, 1847)
  • Harengula sardina (Poey, 1860)[4]
Espècies

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 22 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • Cos esvelt.[6][7][8][9]

Depredadors modifica

És depredat per Tylosurus crocodilus crocodilus, Scomberomorus cavalla i el mero de Nassau (Epinephelus striatus).[10][11]

Hàbitat modifica

És un peix marí, associat als esculls[12] i de clima subtropical (34°N-15°N, 90°W-53°W) que viu entre 0-50 m de fondària.[6][13]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Atlàntic occidental: Bermuda, Florida (els Estats Units), el mar Carib i les Guaianes.[6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Referències modifica

  1. ↑ Cuvier G. & Valenciennes A., 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20. i-xviii + 1 p. + 1-472.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. v. 2: i-xv + 1-406.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Harengula humeralis» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  8. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  9. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  10. ↑ Silva Lee, A.S., 1974. Hábitos alimentarios de la cherna criolla Epinephelus striatus Bloch y algunos datos sobre su biología. Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, Serie Oceanológica Núm. 25, L'Havana, Cuba. 14 p.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  14. ↑ Alleng, G.P., 1997. The fauna of the Port Royal Mangal, Kingston, Jamaica. Stud. Nat. Hist. Caribb. Reg. 73:25-42.
  15. ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  16. ↑ Butsch, R.S., 1939. A list of Barbadian fishes. J. B.M.H.S. 7(1):17-31.
  17. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  18. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  19. ↑ Crossman, E.J., 1972. Collecting trip to St. Lucia. Dept. Ichthyology & Herpetology. 32 p.
  20. ↑ De Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao (Netherlands Antilles): Caribbean Marine Biological Institute.
  21. ↑ García-Arteaga, J.P., 1993. Edad y crecimiento de la sardina de ley, Harengula humeralis (Pisces: Clupeidae) en la plataforma SW de Cuba. Avicennia 0:14-25.
  22. ↑ García-Cagide, A., 1988. Particularidades de la reproducción de la sardina de ley, Harengula humeralis (Cuvier, 1829), en la región oriental del Golfo de Batabano, Cuba. Rep. Invest. Inst. Oceanol. Acad. Cienc. Cuba 12:1-15.
  23. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  24. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  25. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  26. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  27. ↑ Ortaz, M., M.E. Rocha i J.M. Posada, 1996. Food habits of the sympatric fishes Harengula humeralis and Harengula clupeola (Clupeidae) in the Archipiélago de Los Roques National Park, Venezuela. Caribb. J. Sci. 32(1):26-32.
  28. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  29. ↑ Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  30. ↑ Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. p. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  31. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  32. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  33. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  34. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia modifica

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harengula_humeralis&oldid=32889084»