Bermudes

Les illes Bermudes (en anglès: Bermuda) són un territori autònom d'ultramar pertanyent al Regne Unit a l'Atlàntic Nord, davant les costes de l'Amèrica del Nord, a l'est de Carolina del Sud (EUA). S'han convertit en un dels centres financers i turístics més importants del món. Les Bermudes són considerades sovint un paradís fiscal. Tenen 58,8 km² i una població de 64.500 habitants (2003). Les localitats principals són Hamilton i la vila històrica de Saint George's, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els homes d'aquestes illes acostumen a portar uns pantalons curts característics que arriben fins al genoll, derivats de l'antic uniforme dels soldats britànics, que han passat a anomenar-se bermudes (en anglès: Bermuda shorts).

Bermudes
Bandera Escut d'armes
Himne	God Save the King
Lema	«Quo Fata Ferunt» «Whither the Fates carry (us)» «Каквото съдбата донесе»
Epònim	Juan Bermúdez
Localització
32° 19′ N, 64° 44′ O
Estat	Regne Unit
Designació per a una entitat territorial administrativa	territori britànic d'ultramar
Capital	Hamilton
Població humana
Total	65.024 (2013)
• Densitat	1.226,87 hab./km²
Idioma oficial	anglès
Geografia
Part de	Carib llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2019–2019)
Superfície	53 km²
Altitud	25 m
Dades històriques
Creació	1612
Organització política
Forma de govern	territori britànic d'ultramar
Òrgan executiu	Cabinet of Bermuda (en)
Òrgan legislatiu	Parlament de les Bermudes
• Cap d'estat	John Rankin
• Primer ministre	Edward David Burt
Màxima autoritat judicial	Supreme Court of Bermuda (en)
Economia
Moneda	dòlar de les Bermudes
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−04:00
Domini de primer nivell	.bm
Prefix telefònic	+1441
Telèfon d'emergències	911
Codi país	BM

Història

S'atribueix el descobriment a Juan Bermúdez, de Palos de la Frontera (Huelva), a començaments del segle xvi, probablement el 1503. El darrer governador anglès de les Bermudes fou George James Bruere, que morí després de destapar un complot molt important durant la Guerra Revolucionaria americana el 1780. Ningú fins a l'agost del 2008 sabia on era enterrat, fins que un grup d'arqueòlegs nord-americans de la Universitat de Boston en trobaren la tomba sota l'església de St. Peter de la ciutat de Saint George's (Bermudes), quan estaven cercant la tomba del capità de l'armada anglesa, sir Jacob Weathe, mort també el 1783 a St. George. Aquesta troballa inesperada culminà amb la neteja de la placa de bronze que hi havia al damunt de la tapa del sarcòfag en què es guardaven unes restes humanes. La placa informava amb detalls que les restes pertanyien al darrer governador anglès. Entre 1780 i 1783, les Bermudes van patir una forta epidèmia de febre groga que va despoblar l'illa.

Colonització anglesa

John Smith escrigué una de les primeres històries de les Bermudes.

Les dues primeres colònies angleses a Virgínia havien fracassat, i el rei Jaume I d'Anglaterra inicià un esforç més decidit que concedí una carta reial a la companyia de Virgínia. El 1609 una flotilla de vaixells deixà Anglaterra sota el comandament de l'almirall Sir George somers, i el nou governador de Jamestown, Sir Thomas Gates, per alleujar la colònia de Jamestown, establerta dos anys abans. Somers tenia experiència prèvia navegant amb Sir Francis Drake i amb Sir Walter Raleigh. La flotilla fou separada per una tempesta, i el vaixell senyera, el Sea Venture, naufragà davant les Bermudes, deixant els supervivents en possessió d'un nou territori. L'illa fou reclamada per la corona anglesa, i la carta de la companyia de Virgínia s'amplià per incloure-la. El 1612 quedà poblat Saint George, que es convertí en la primera capital de les illes Bermudes.

El 1615 la colònia es transferí a una nova empresa, la companyia de les illes Somers, formada pels mateixos accionistes. Els estres llaços amb Virgínia es commemoren àdhuc després de la separació de les Bermudes per referències a l'arxipèlag en molts noms de llocs de Virgínia, com Bermuda City i Bermuda Hundred.

La majoria dels supervivents del Sea Venture foren portats a Jamestown el 1610 a bord de dos vaixells construïts a les Bermudes. Entre ells hi havia John Rolfe, que deixà una dona i un nen enterrats a les illes, però a Jamestown es casà amb Pocahontas, filla de Powhatan. L'assentament deliberat a les Bermudes començà amb l'arribada del Plough, el 1612.

Geografia

Les Bermudes és un arxipèlag format per 123 illes de corall, situades a la part nord l'oceà Atlàntic, a la punta oest del mar dels Sargassos i a uns mil quilòmetres de la costa continental americana, la de Carolina del Nord. Les illes principals són: Bermuda o Gran Bermuda (Great Bermuda o Main Island) i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate.

Gaudeixen de temperatures suaus, de clima subtropical humit, per la proximitat al corrent del Golf i als vents predominants de l'oest que els fan arribar escalfor i humitat, de manera que ni a l'hivern hi glaça. També els proporciona abundants precipitacions (1.400 mm anuals de mitjana a Hamilton, la capital, essencials com a font d'aigua potable, ja que l'arxipèlag no té cap riu ni llac.

Els huracans són una amenaça recurrent, per la seva situació tant propera al corrent del Golf, si bé quan arriben a les illes solen haver perdut intensitat. Tot i així, l'huracà Fabian, de categoria 3, el 5 de setembre del 2003 causà grans destrosses. I també al setembre del 2010 l'arxipèlag ha rebut l'impacte de l'huracà Igor, de categoria 1, però amb vents de més de 120 quilòmetres/hora.

Govern i política

El poder executiu a les Bermudes resideix en el monarca i s'exerceix en nom seu pel Governador. El Governador és nomenat per la Reina a proposta del Govern britànic. L'actual governador és George Fergusson, que prestà jurament el 23 de maig del 2012. També hi ha un Vicegovernador (actualment David Arkley JP). Les competències de Defensa i Afers Exteriors continuen sent responsabilitat del Regne Unit, que també té la responsabilitat de garantir el bon govern. S'han d'aprovar els canvis a la Constitució de les Bermudes. Bermudes avui dia és un Territori Britànic d'Ultramar, però és la colònia britànica més antiga. El 1620 una sanció reial concedia a les Bermudes una autonomia limitada, per la qual es formava el Parlament de les Bermudes, el cinquè més antic del món, només rere el del Regne Unit, el de l'Illa de Man, el d'Islàndia i el de la República de Polònia.

Economia

Els principals recursos econòmics són el turisme, l’agricultura (patata, cotó, tabac, cafè, bananes, fruita i conreus d’horta que aprofiten l’aigua de la pluja), la pesca i el comerç (exporta productes d’horta i importa carn, farina i cereals). El turisme ha transformat l'economia tradicional, basada en l’agricultura i en la pesca. El sector secundari és pràcticament inexistent, i el terciari és el que genera la major part del producte global.

Bermuda és un centre financer offshore, que resulta dels seus estàndards mínims de regulació i de tributació directa sobre els ingressos personals o corporatius. L'economia de l'arxipèlag es basa en gran part en les finances a causa de la seva condició de paradís fiscal. La manca d’imposts ha atret capitals estrangers, sobretot nord-americans i britànics. La banca i altres serveis financers constitueixen el sector més important de l'economia, amb aproximadament un 85% del PIB, i el turisme és la segona indústria amb un 5%. La balança comercial és considerablement desfavorable, i les principals partides de la importació són articles de consum i de luxe, provinents en un 50% dels EUA. La moneda de curs legal és el dòlar de les Bermudes.

Hi ha bases militars navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i una d’anglesa a Ireland.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bermudes