Obre el menú principal

La hidrazina, també anomenada diazina, és un compost químic de fórmula N2H4. És un líquid incolor amb olor amoniacal. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, llevat que es faci servir dissolta. Anualment se'n produeixen unes 260.000 tones.[1] La hidrazina es fa servir principalment com a agent escumant en la preparació de polímers escumosos. Altres usos rellevants són com a precursor per a catalitzadors de polimerització i de medicaments. A més a més, la hidrazina també s'usa en diversos coets i per a preparar els precursors del gas emprat en els airbags. La hidrazina s'usa en els cicles de vapor de centrals elèctriques nuclears i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.

Infotaula de compost químicHidrazina
Hydrazine-3D-vdW.png
Substància química compost químic, líquid inflamable de classe IC, carcinògen ocupacional i azane Tradueix
Massa molecular 32,037 uma
Estructura química
Fórmula química H₄N₂
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 1,01 g/cm³ (a 20 °C)
PKa 8,1
Punt de fusió 2 °C
Punt d'ebullició 113 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 10 mm Hg (a 68 °F)
Perill
Límit inferior d'explosivitat 2,9 %
Límit superior d'explosivitat 98 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0,04 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat 37 °C
IDLH 65,5 mg/m³
NFPA 704.svg
4
4
3
 
Modifica les dades a Wikidata

PropietatsModifica

La hidrazina té unes propietats físiques similars a les de l'aigua, amb un punt de fusió d'1 °C i un punt d'ebullició de 114 °C. També forma enllaços per pont d'hidrogen.

SíntesiModifica

Una de les formes de sintetitzar hidrazina és el procés Olin Rashig, pel qual es fa reaccionar amoníac amb hipoclorit de sodi.

2NH3 + NaClON2H4 + NaCl + H2O

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrazina  
  1. Jean-Pierre Schirmann, Paul Bourdauducq "Hydrazine" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a13_177(anglès)