Hiperventilació

La hiperventilació o acceleració i amplificació de la respiració humana és una ventilació no fisiològica, és a dir, amb modificació de les pressions parcials normals dels gasos sanguinis. Quan hi ha una hiperventilació la pressió parcial de diòxid de carboni en els pulmons (i per conseqüència també dins la sang arterial) disminueix. Això, produirà un increment del pH (una alcalosi), anomenada en aquest cas: alcalosi respiratòria.

Plantilla:Infotaula malaltiaHiperventilació
Tipussímptoma o signe
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0268929 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003071 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKHyperventilation Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006985 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020578 Modifica el valor a Wikidata

També es pot practicar la hiperventilació voluntàriament per a obtenir un estat de trànsit com en l'apnea esportiva del submarinisme, una acció no exempta de possibles complicacions.[1]

RiscosModifica

En general el perill més freqüent és que la víctima cedeixi al pànic amb els riscos que en són inherents, caiguda, xocs, traumatismes, etc. La baixada de pressió d'aire en els vols aeris pot portar a la hiperventilació.[2]

CausesModifica

Les causes són nombroses i variades, voluntàries i patològiques, inclouen :

SímptomesModifica

En hiperventilació la respiració s'accelera i esdevé panteixant, hi ha vertigen, agitació, tremolor, etc. També hi pot haver problemes de visió (visió doble o nistagme, per exemple), parestèsies,[7] sensació que el cos flota, de pèrdua de consciència.[8]

PrevencióModifica

La hiperventilació sovint és el símptoma d'una altra patologia.[9]

ReferènciesModifica

  1. Lindholm, P; Lundgren, CEG «The Physiology and Pathophysiology of Human Breath-Hold Diving» (en anglès). J Appl Physiol (1985), 2009 Gen; 106 (1), pp: 284-292. ISSN 1522-1601. DOI: 10.1152/japplphysiol.90991.2008. PMID: 18974367 [Consulta: 26 maig 2020].
  2. Hypoxie et hyperventilation, ministère des transports du Canada 16/12/2008
  3. Wood, C; Cano Vindel, A «La hiperventilación y el trastorno de angustia a la luz de un marco cognitivo» (en castellà). Clínica y Salud, 2009; 20 (1), pp: 57-66. ISSN 2174-0550 [Consulta: 5 juny 2020].
  4. O’Malley, GF; O’Malley, R «Aspirin and Other Salicylate Poisoning (Salicylism)» (en anglès). Merck Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Abr (rev), págs: 3 [Consulta: 14 juny 2020].
  5. «Caffeine overdose in an adolescent male». J Toxicol Clin Toxicol.
  6. Osborne, CA; O'Connor, BJ; Lewis, A; Kanabar, V; Gardner, WN «Hyperventilation and asymptomatic chronic asthma» (en anglès). Thorax, 2000 Dec; 55 (12), pp: 1016–1022. PMID: 11083886. DOI: 10.1136/thorax.55.12.1016. PMC: 1745650 [Consulta: 14 juny 2020].
  7. Evans, RW «Unilateral Paresthesias Due to Hyperventilation Syndrome» (en anglès). Practical Neurology, 2005; Jun, pp: 65-68. ISSN 1474-7766 [Consulta: 9 juny 2020].
  8. NHS «Hyperventilation Syndrome» (en anglès). Health Psychology Service, Derbyshire Community, 2012; Abr, pàgs: 4 [Consulta: 5 juny 2020].
  9. Hornsveld, H; Garssen, B «Hyperventilation syndrome: An elegant but scientifically untenable concept» (en anglès). Neth J Med, 1997 Gen; 50 (1), pp: 13-20. ISSN 0300-2977. DOI: 10.1016/S0300-2977(96)00080-0. PMID: 9038038 [Consulta: 11 juliol 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica