La hiperventilació o acceleració i amplificació de la respiració humana és una ventilació no fisiològica, és a dir, amb modificació de les pressions parcials normals dels gasos sanguinis. Quan hi ha una hiperventilació la pressió parcial de diòxid de carboni en els pulmons (i per conseqüència també dins la sang arterial) disminueix. Això, produirà un increment del pH (una alcalosi), anomenada en aquest cas alcalosi respiratòria i que pot ser aguda o crònica.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaHiperventilació
Tipustaquipnea, respiració anormal i signe clínic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MD11.7 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R06.4
CIM-9786.01
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0268929 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003071 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKHyperventilation Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006985 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020578 Modifica el valor a Wikidata

També es pot practicar la hiperventilació voluntàriament per a obtenir un estat de trànsit com en l'apnea esportiva del submarinisme, una acció no exempta de possibles complicacions.[2]

Riscos modifica

En general el perill més freqüent és que la víctima cedeixi al pànic amb els riscos que en són inherents, caiguda, xocs, traumatismes, etc. La baixada de pressió d'aire en la cabina dels avions pot portar a la hiperventilació.[3]

Causes modifica

Les causes són nombroses i variades, voluntàries i patològiques, incloent:

Símptomes modifica

En la hiperventilació la respiració s'accelera i esdevé panteixant, hi ha vertigen, agitació, tremolor, taquicàrdia, diaforesi, hipotensió arterial, pèrdua de l'equilibri,[10] etc. També hi pot haver problemes de visió (visió doble o nistagme,[11] per exemple), palpitacions, síncope, parestèsies,[12] sensació que el cos flota, de mareig, de pèrdua de consciència.[13] Un individu hiperventilat presenta un notable increment de la freqüència en el traçat de les ones capnogràfiques.[14] Forma part dels mecanismes causants de dispnea persistent en els supervivents a la infecció pel SARS-CoV-2.[15]

Prevenció modifica

La hiperventilació pot formar part de les manifestacions d'una altra patologia, com una infecció greu, una angina de pit o un tromboembolisme pulmonar[16] i s'ha d'avaluar adequadament.[17]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Gilbert, C «Hyperventilation and the body» (en anglès). Accident and Emergency Nursing, 1999 Jul; 7 (3), pp: 130-140. ISSN 0965-2302. DOI: 10.1016/s0965-2302(99)80072-1. PMID: 10693382 [Consulta: 24 gener 2022].
  2. Lindholm, P; Lundgren, CEG «The Physiology and Pathophysiology of Human Breath-Hold Diving» (en anglès). Journal of Applied Physiology (1985), 2009 Gen; 106 (1), pp: 284-292. ISSN 1522-1601. DOI: 10.1152/japplphysiol.90991.2008. PMID: 18974367 [Consulta: 26 maig 2020].
  3. Lauritzsen, LP; Pfitzner, J «Pressure breathing in fighter aircraft for G accelerations and loss of cabin pressurization at altitude - a brief review» (en anglès). Can J Anaesth, 2003 Abr; 50 (4), pp: 415-419. ISSN 1496-8975. DOI: 10.1007/BF03021042. PMID: 12670822 [Consulta: 24 gener 2022].
  4. Cano Vindel, A; Miguel Tobal, JJ; González Ordi, H; Iruarrizaga Díez, I «Hiperventilación y experiencia de ansiedad» (en castellà). Ansiedad y Estrés, 2007 Gen; 13 (2-3), pp: 291-302. ISSN 1134-7937 [Consulta: 19 febrer 2022].
  5. O’Malley, GF; O’Malley, R «Aspirin and Other Salicylate Poisoning (Salicylism)» (en anglès). Merck Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Abr (rev), págs: 3 [Consulta: 14 juny 2020].
  6. Willson, C «The clinical toxicology of caffeine: A review and case study» (en anglès). Toxicol Rep, 2018 Nov 3; 5, pp: 1140-1152. PMID: 30505695. DOI: 10.1016/j.toxrep.2018.11.002. PMC: 6247400 [Consulta: 24 gener 2022].
  7. Osborne, CA; O'Connor, BJ; Lewis, A; Kanabar, V; Gardner, WN «Hyperventilation and asymptomatic chronic asthma» (en anglès). Thorax, 2000 Des; 55 (12), pp: 1016–1022. PMID: 11083886. DOI: 10.1136/thorax.55.12.1016. PMC: 1745650 [Consulta: 14 juny 2020].
  8. Ristiniemi, H; Perski, A; Lyskov, E; Emtner, M «Hyperventilation and exhaustion syndrome» (en anglès). Scand J Caring Sci, 2014 Des; 28 (4), pp: 657-664. PMID: 24134551. DOI: 10.1111/scs.12090. PMC: 4282474 [Consulta: 19 febrer 2022].
  9. Bartley, J «Nasal congestion and hyperventilation syndrome» (en anglès). Am J Rhinol, 2005 Nov-Des; 19 (6), pp: 607-611. ISSN 1050-6586. DOI: 10.1177/194589240501900614. PMID: 16402650 [Consulta: 22 abril 2022].
  10. Sakellari, V; Bronstein, AM; Corna, S; Hammon, CA; et al «The effects of hyperventilation on postural control mechanisms» (en anglès). Brain, 1997 Set; 120 (Pt 9), pp: 1659-1673. ISSN 0006-8950. DOI: 10.1093/brain/120.9.1659. PMID: 9313647 [Consulta: 11 març 2022].
  11. Hain, TC. «Hyperventilation Induced Nystagmus» (en anglès). Dizziness and Balance. com, Chicago Dizziness and Hearing, 2021; Ag 22 (rev). [Consulta: 11 març 2022].
  12. Evans, RW «Unilateral Paresthesias Due to Hyperventilation Syndrome» (en anglès). Practical Neurology, 2005; Jun, pp: 65-68. ISSN 1474-7766 [Consulta: 9 juny 2020].
  13. NHS «Hyperventilation Syndrome» (en anglès). Health Psychology Service, Derbyshire Community, 2012; Abr, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2020 [Consulta: 5 juny 2020].
  14. Khezri, M «Capnography» (en anglès). A: Anesthesiology, Qazvin University of Medical Science, 2015; Jul 17, pp: 1-23. DOI: 10.13140/RG.2.1.4701.5523 [Consulta: 31 gener 2022].
  15. Motiejunaite, J; Balagny, P; Arnoult, F; Mangin, L; Bancal, C; Vidal-Petiot, E; Flamant, M; Jondeau, G; et al «Hyperventilation as one of the mechanisms of persistent dyspnoea in SARS-CoV-2 survivors» (en anglès). Eur Respir J, 2021 Ag 26; 58 (2), pp: 2101578. PMID: 34385265. DOI: 10.1183/13993003.01578-2021. PMC: 8361302 [Consulta: 19 febrer 2022].
  16. Hornsveld, H; Garssen, B «Hyperventilation syndrome: An elegant but scientifically untenable concept» (en anglès). Neth J Med, 1997 Gen; 50 (1), pp: 13-20. ISSN 0300-2977. DOI: 10.1016/S0300-2977(96)00080-0. PMID: 9038038 [Consulta: 11 juliol 2020].
  17. Wilson, C «Hyperventilation syndrome: diagnosis and reassurance» (en anglès). J Paramed Pract, 2018; 10 (9), pp: 370-375. ISSN 759-1376. DOI: 10.12968/jpar.2018.10.9.370 [Consulta: 22 abril 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica