Himenòpters

ordre d'insectes
(S'ha redirigit des de: Hymenoptera)

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, 'membrana', i pteron, 'ala') formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura membranosa de les seves ales.

Infotaula d'ésser viuHimenòpters
Hymenoptera Modifica el valor a Wikidata
Apis melifera.JPG
Obrera d' Apis mellifera
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseInsecta
SuperordreEndopterygota
OrdreHymenoptera Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Subordres

Hi ha descrites 153.088 espècies d'himenòpters actuals i 2.429 d'extintes.[1] Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions d'individus.

MorfologiaModifica

Els himenòpters tenen dos parells d'ales membranoses (a les formigues només presenten ales les castes reproductores: reines i mascles). Les ales posteriors són més petites. L'ala anterior i la posterior es mantenen acoblades durant el vol per una sèrie de ganxets anomenats hamulus (plural, hamuli).

Les peces bucals són de tipus mastegador o llepador; en els grups més avançats, especialment a les abelles, el llavi i la maxil·la formen una mena de llengua amb la qual poden absorbir líquids.

Les antenes generalment són de deu o més segments i són relativament llargues. El tars o part final de la pota sol ser de cinc segments.

Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous (l'ovipositor), que en els grups més evolucionats es transforma en un fibló verinós.

El desenvolupament és per metamorfosi completa i la determinació del sexe és pel sistema de haplodiploïdia en el qual el sexe es determina pel nombre de cromosomes que posseeix un individu. Un ou fertilitzat té dos jocs de cromosomes (un de cada progenitor) i origina una femella diploide, mentre que els ous no fecundats originen mascles haploides per partenogènesi. La femella pot controlar quins òvuls es fecunden i quins no, i per tant el nombre de mascles i femelles que naixeran.

TaxonomiaModifica

L'ordre dels himenòpters s'ha subdividit tradicionalment en dos subordres:[1]

  • Symphyta. No tenen cintura (estretament que separa el tòrax de l'abdomen). És un grup parafilètic.[2]
  • Apocrita. Tenen cintura molt marcada (cintura de vespa).

Als Països Catalans hi ha espècies dels dos subordres.[3]

Subordre Symphyta (parafilètic)
Subordre Apocrita

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
  2. Tree of Life, Hymenoptera
  3. Pujalde, J.; Sartó, V. Guia dels insectes dels Països Catalans. Barcelona, 1986. Ed. Kapel. ISBN 84-85952-62-6

Enllaços externsModifica

LlistesModifica