Inderborita

mineral borat

La inderborita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la inderita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el llac Inder (Kazakhstan), i per la seva composició química contenint bor.

Infotaula de mineralInderborita

Cristalls d'inderborita de la localitat tipus
Fórmula químicaCaMg[H₃B₃(OH)₅]₂·6H₂O
EpònimBorat, llac Inder i composició Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de bor d'Inder, Atirau, Kazakhstan
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.CA.25
Nickel-Strunz 9a ed.6.CA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/H.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana26.3.1.2
Heys9.3.23
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,13Å; b = 7,43Å; c = 19,23Å; β = 90,29°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorincolor a blanc
Exfoliacióbona en {100} good
Fracturaconcoidal
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Densitat2 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,482 nβ = 1,512 nγ = 1,530
Birefringènciaδ = 0,048
Angle 2Vmesurat: 77°, calculat: 74°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1940
SímbolIbo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La inderborita és un borat de fórmula química CaMg[H₃B₃(OH)₅]₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics ben formats de fins a 10 centímetres on s'han pogut observar fins a una dotzena de formes; també en toscos agregats cristal·lins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inderborita pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments modifica

Va ser descoberta l'any 1940 al dipòsit de bor d'Inder, a Atirau, Kazakhstan, on sol trobar-se associada a altres minerals com: ulexita, szaibelyita, inyoïta i colemanita. També ha estat descrita al dipòsit de bor de Sarıkaya, a Kirka (Anatòlia Central, Turquia), i a la mina Santa Rosa, a Sijes (Salta, Argentina)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inderborita
  1. «Inderborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juny 2016].
  2. «Inderborite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 juny 2016].