Isidoro M. Ferry

Director de cinema barceloní

Isidoro Martín-Vela Ferry, més conegut com a Isidoro M. Ferry (Barcelona, 1925 - Benidorm, 18 de juliol de 2012) fou un esportista, director i productor de cinema barceloní.

Infotaula de personaIsidoro M. Ferry
Biografia
Naixement17 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 2012 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Benidorm (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDirector de cinema
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1948Jocs Olímpics d'estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0275079 TMDB.org: 103466 World Aquatics: 1161522 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Afeccionat a la natació, es va establir a Benidorm. Es va iniciar com a ajudant de direcció d'Orson Welles a Mister Arkadin (1955), de John Huston a Moby Dick i Michael Anderson a La volta al món en 80 dies (1956). Després va fer alguns documentals relacionats amb l'esport i en 1959, degut a les restriccions sindicals franquistes que patia Marco Ferreri per ser estranger a l'hora de signar el guió i rodar El pisito, es va acreditar com a codirector, encara que de fet fou el productor a través de Documento Films. El fracàs comercial d'aquesta pel·lícula el va empentar a dirigir i produir en solitari dos llargmetratges més, La cara del terror (1962), pel·lícula de terror amb Lisa Gaye (germana de Debra Paget) i Fernando Rey, i la comèdia musical Escala en Hi-fi (1963) amb Arturo Fernández, Cassen i José Rubio, que li van permetre recuperar les pèrdues. El 1968 va rodar el seu darrer llargmetratge Cruzada en el mar, pel·lícula apologètica del franquisme sobre la guerra civil espanyola ambientada en el creuer Baleares i que va passar desapercebuda. El 1976 fou director de fotografia de El límite del amor de Rafael Romero Marchent.[1]

Després va tornar a Benidorm, on es va dedicar a l'exhibició de cinema adquirint les sales cinematogràfiques Nereida i algunes multisales a Finestrat, Torrevella i Ondara. A finals de la dècada del 1990 també va adquirir els minicinemes Astoria d'Alacant.[2][3]

Premis modifica

El 1959 va rebre el Premi Jimeno atorgat pel Cercle d'Escriptors Cinematogràfics per El pisito.[4]

Filmografia modifica

Documentals modifica

  • Un atleta: Manuel Cuadra Salcedo (1958)
  • Blume, campeón de Europa (1958)
  • Torero (1962)
  • Algas marinas y su aprovechamiento (1964)
  • Formación de nadadores (1966)
  • En un lugar de Levante (1970)

Ficció modifica

Referències modifica

  1. Augusto M. Torres Directores españoles malditos, p. 133-135
  2. In memoriam, Diario Información, 21 de juliol de 2012
  3. Cines al borde de la extinciín, elfarodelimpostor.com
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1959». CEC. Arxivat de l'original el 2018-02-12. [Consulta: 31 març 2018].