Jaume Joan Falcó i Segura
Jaume Joan Falcó i Segura, Jaime Juan Falcó y Segura o Iacobus Falco (València, 1522-Madrid, 31 d'agost de 1594) fou un humanista, matemàtic i poeta en llatí del Renaixement.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1522 (Gregorià)  València |
| Mort | 31 agost 1594 (71/72 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, poeta |
Biografia
modificaFou membre de l'Orde de Montesa (1557), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador d'Onda, Benicarló, Vinaròs[2] i Perpunxent (1579) i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).[1]
Va obtenir mercè d'hàbit de l'Orde de Montesa, per influència de Pere Lluís Galceran de Borja, de la nissaga dels ducs de Gandia, Gran d'Espanya i mestre de l'Orde de Montesa, personatge amb qui va fer amistat i de qui va ser conseller privat i, a la seva mort el 1592, el seu marmessor testamentari.[2] Per assistir a Pere Lluís Galceran de Borja, en 1567 va viatjar a Roma i a Orà. Va tornar a Madrid en 1572, on possiblement va conèixer a Cristòbal Moura, conseller de Felip II i ja a València, en 1577, va entrar en contacte amb Manuel Sousa Coutinho, cavaller de l'Orde de Malta, que havia conegut a Miguel de Cervantes a les masmorres d'Àlger.[2]
Va morir a Madrid el 31 d'agost de 1594 i va ser enterrat al Col·legi de la Companyia de Jesús.[2]
Obra
modifica| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jaume-joan-falco-i-segura Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Jaume Joan Falcó i Segura|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jaume-joan-falco-i-segura}}--~~~~ |
Fou un autor amb gran predicament a la seva època. La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament (Operum poeticorum, Madrid 1600; Barcelona 1624, amb poemes afegits; València 1627, només els epigrames); dividida en set parts, conté epigrames (sovint amb mètrica artificiosa), poesies líriques, elegies, èglogues i sàtires, com també un comentari en vers a l’Ètica aristotèlica, el poema epicoreligiós De Hispania instaurata (sobre els inicis de la reconquesta), fragments d’un poema panegíric, en forma de profecia astrològica sobre Felip II, i comentaris a l’Ars poetica d'Horaci.[1] Publicà alguns poemes en preliminars d’edicions de l’època. És autor també del tractat conegut com a De quadratura circuli (València 1587, amb diverses reedicions). Fou satiritzat per Gaspar Guerau de Montmajor a Els mestres de València.[1]
- Compediaria totius de moribus philosophiae iuxta Ethica Aristotelis descripcio, 1570
- Iacobus Falco Valentinus miles Ordinis Montesiani Hanc circuli quadraturam invenit, Valentia, apud viduam Petri Huete, 1587 (reimpr. Anvers, 1591)
- Operum poeticorum, Libri Quinque, ab Emmanuele Sousa Coutigno... collecti, Mantuae Carpentanorum, apud Petrum Madrigalem, 1600
- Obras Completas, vol. I, ed. crít., trad., notes i est. introd. de D. López-Cañete Quiles, León, Universidad-Secretariado de Publicaciones y Medios, 1996 (col. Humanistas españoles, 13).
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Biografia per Mariàngela Vilallonga (UdG) Arxivat 2011-09-06 a Wayback Machine.