Jim Thorpe

atleta estatunidenc

Jacobus Franciscus "Jim" Thorpe (fox i sauk: Wa-Tho-Huk Sendera Brillant) (28 de maig de 188728 de març de 1953) era un atleta indi sauk d'Oklahoma. És el pare de l'activista ameríndia Grace Thorpe i avi de Dagmar Thorpe, intel·lectual i també activista. És considerat un dels atletes més versàtils de l'esport modern: va guanyar medalles d'or Jocs Olímpics en les proves de pentatló i decatló, a més de jugar a futbol americà, beisbol i bàsquet a nivell universitari i professional.[1] Va perdre els títols olímpics després de descobrir-se que havia cobrat per jugar dues temporades en lligues menors de beisbol abans de competir als Jocs Olímpics, violant les regles de l'estatut de l'amateurisme vigents en aquell moment.[2]

Plantilla:Infotaula personaJim Thorpe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1887 ↔ 28 maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Prague (Oklahoma), a prop de Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1953 Modifica el valor a Wikidata
Lomita (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJim Thorpe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaJim Thorpe House (en) Tradueix (1917–1923) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicFox i sauk Modifica el valor a Wikidata
FormacióCarlisle Indian Industrial School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.850 mm Modifica el valor a Wikidata
Pes202 lb Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de beisbol, jugador de futbol americà, actor de cinema, guionista, actor, jugador de bàsquet, atleta, Entrenador de futbol americà Modifica el valor a Wikidata
Activitat1920 Modifica el valor a Wikidata - 1929 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportbeisbol
basquetbol
atletisme
futbol americà Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivadecatló Modifica el valor a Wikidata
LligaMajor League Baseball Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipRunning back Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
San Francisco Giants
New York Giants
Toledo Mud Hens
Atlanta Braves
Cincinnati Reds
Arizona Cardinals
Participà en
1912Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - salt d'alçada masculí
1912Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 - pentatló masculí (1r) (medalla d'or olímpica)
1912Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - salt de llargada masculí
1912Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 - decatló masculí (1r) (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGrace Thorpe, Charlotte Marie Thorpe Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcmgww.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0861680 The Movie Database: 1173502 TV.com: people/jim-thorpe
Olympic.org: jim-thorpe Find a Grave: 1031 Modifica els identificadors a Wikidata
Medaller
Representa: Estats Units Estats Units
Atletisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Estocolm 1912 Decatló
Or Estocolm 1912 Pentatló

Thorpe era d'ascendència indígena americana i immigrant europea. Criat a la nació Sac i Fox a Oklahoma, va ser anomenat Wa-Tho-Huk, traduït com "Un Camí Il·luminat per una Gran Llum".[3] Va jugar a diversos equips de jugadors amerindis al llarg de la seva carrera, i va visitar petits pobles rurals com a jugador professional de bàsquet amb un equip compost enterament per indígenes nadius nord-americans.

El 1950 va ser nomenat l'atleta més gran de la primera meitat del segle XX als Estats Units per l'Associated Press(AP);[4] el 1999 la mateixa AP el va col·locar com a tercer a la llista dels millors atletes del país a tot el segle xx.

La seva carrera esportiva professional va acabar en els anys de la Gran Depressió, la qual cosa li va dificultar guanyar-se la vida. Va treballar en ocupacions poc usuals, vivint els anys finals en la pobresa, patint d'alcoholisme crònic. El 1983, trenta anys després de la seva mort, el Comitè Olímpic Internacional (COI) li va tornar els seus títols olímpics.

Carrera amateur

modifica

Va néixer al territori indi de l'estat d'Oklahoma, fill de pare irlandès, Hiram Thorpe, i mare índia, Charlotte Vieux, que era filla d'un francès i una índia. Estudià a la Universitat de la Nació Índia de Haskell, a Lawrence (Kansas). L'any 1904, ingressà a l'Escola Industrial Índia de Carlisle (Pennsilvània), on començà a jugar a futbol americà com corredor. Aquest mateix any morí el seu pare i Jim abandonà l'escola per retornar-hi el 1907, començant la seva carrera atlètica.

L'any 1911 guanyà amb la seva escola el campionat nacional de futbol americà. Malgrat que era el seu esport favorit, fou en atletisme on assolí els seus majors èxits. L'any 1912 participà als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 on guanyà la medalla d'or en pentatló i decatló. L'any següent, li foren retirades les medalles per haver jugat beisbol professional.[5] La seva filla Grace Thorpe lluità pel retorn de les medalles arrabassades al seu pare injustament, i per la inclusió de les seves marques a la llista de rècords mundials.

Carrera professional

modifica

L'any 1913, Thorpe signà un contracte amb els New York Giants de beisbol,[6] amb els quals jugà esporàdicament durant tres temporades. Després de jugar a les lligues menors amb els Milwaukee Brewers el 1916,[7] retornà als Giants el 1917, essent venut als Cincinnati Reds la mateixa temporada. Continuà als clubs Giants, de nou, i als Boston Braves. En total disputà 289 partits a la lliga.[8] Continuà jugant a beisbol a les lligues menors fins al 1922.[9]

De forma paral·lela fou professional en el món del futbol americà. El 1915 fitxà pels Canton Bulldogs on cobrà $250 per partit[10] i guanyà els campionats de 1916, 1917 i 1919. El 1920, els Bulldogs foren un dels 14 equips que fundaren l'American Professional Football Association (APFA), que més tard esdevingué la National Football League (NFL).[11] Thorpe fou nomenat primer president de l'APFA.[12] Es retirà del futbol havent jugat als següents equips:[9]

El 1950, fou considerat per l'agència de notícies AP, com el millor esportista dels primers 50 anys de segle. El 1963 fou inclòs al Saló de la Fama de la NFL.[9] Els darrers anys de Thorpe no foren massa bons. Va caure en la pobresa i morí alcohòlic el 1953. L'any 1982 se li restauraren les medalles.[13]

Galeria

modifica
 
Jim Thorpe el 1909, a Carlisle.
 
Jim Thorpe durant els Jocs Olímpics de 1912.
 
Jim Thorpe durant els Jocs Olímpics de 1912.
 
Thorpe jugant a futbol a Canton de 1915 a 1920.

Referències

modifica
  1. «-of-modern-olympics-athletes/ 20 Most Outstanding Performances of Modern Olympics Athletes».
  2. «Biografía de Jim Thorpe» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-03-07. [Consulta: 22 març 2009].
  3. «Canton Bulldogs» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-08-01. [Consulta: 22 març 2009].
  4. «Biografía de Jim Thorpe». Arxivat de l'original el 2009-03-31. [Consulta: 22 març 2009].
  5. Neyer, Rob. Rob Neyer's Big Book of Baseball Lineups (en anglès). Simon and Schuster, 2003, p. 269. ISBN 0743241746. 
  6. Thorpe is to Play Ball with Giants; Famous Indian Athlete Accepts McGraw's Terms Over the Telephone., The New York Times, 1 de febrer, 1913, consultat el 2 d'abril, 2007.
  7. Jim Thorpe's Speed Big Hit In A.A., The Janesville Daily Gazette , 10 de juliol, 1916, consultat el 19 de febrer, 2008.
  8. Jim Thorpe, baseball-reference.com, consultat el 23 d'abril, 2007.
  9. 9,0 9,1 9,2 Nauright, John. Sports around the World: History, Culture, and Practice (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 408. 
  10. Neft, Cohen, and Korch. pg. 18
  11. Porter, David L. Biographical Dictionary of American Sports (en anglès). 1992-1995 supplement for baseball, football, basketball, and other sports. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 559. ISBN 0313284318. 
  12. Neft, Cohen, and Korch. pg. 20
  13. Anderson, Dave. Jim Thorpe's Medals, The New York Times, 22 de juny, 1975, consultat el 23 d'abril, 2007.

Bibliografia

modifica
  • Neft, David S.; Cohen, Richard M.; Korch, Rick. The Complete History of Professional Football from 1892 to the Present (en anglès). St. Martin's Press, 1994. ISBN 0-312-11435-4.