Joaquín Hinojosa

actor espanyol

José Joaquín Hinojosa Segovia, conegut artísticament com a Joaquín Hinojosa (Madrid, 20 de gener de 1951) és un actor espanyol.[1]

Plantilla:Infotaula personaJoaquín Hinojosa
Biografia
Naixement20 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0385860 The Movie Database: 1061900 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Titulat per la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, va iniciar la seva carrera artística a principis dels anys setanta, intervenint com a actor i ajudant de direcció en l'obra Lisístrata (1972) de Aristòfanes.

Després ha interpretat nombrosos personatges sobre els escenaris, entre els quals figuren La cocina, A puerta cerrada —de Sartre—, Súbitamente el último verano (1973) —de Tennessee Williams—, Macbeth i El rei Lear[2] —de Shakespeare—, Edipo —de Sòfocles—, El baile —d'Edgar Neville—, Don Juan Tenorio— de José Zorrilla—, Los cabellos de Absalón (1983) —de Calderón de la Barca—, El yermo de las almas (1996) —de Valle-Inclán— o Poeta en Nueva York i Mariana Pineda (1998) —ambdues de Federico García Lorca—.

També ha provat sort com a director teatral en muntatges com La línea del horizonte, Poeta en Nueva York, Una llamada para Pirandello, Atardecer en Santa Elena, La cantante calva, Brecht en el Botánico i El Cronicón de Oña. En setembre de 2003 va substituir Jaime Millás com a director dels Teatres de la Generalitat Valenciana.[3]

Debutà en cinema en 1974 amb No profanar el sueño de los muertos, de Jordi Grau i Solà. L'any següent va protagonitzar un dels títols més destacats del moment, Pascual Duarte, de Ricardo Franco.

En 1980, quan Stanley Kubrick va seleccionar Carlos Saura com a director de doblatge de The Shinning, Saura va triar Hinojosa perquè fos qui doblés Jack Nicholson al costat de Verónica Forqué. En 1982, protagonitza al costat de Carme Elías Luis y Virginia.

Televisió

modifica

Al llarg de la seva carrera ha combinat els seus treballs en teatre i cinema amb incursions en televisió, El juglar y la reina (1978), El Mayorazgo de Labraz (1983), Herederos (2007), Lalola (2008), Bon dia, bonica (Canal 9, 2010), Bandolera (2011),[4] La que se avecina (2015).

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1977 Millor actor protagonista Tigres de papel Guanyador

Filmografia

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica