Joaquín Planell Riera

militar i polític espanyol

Joaquín Planell Riera (Vitoria, 22 de novembre de 1891 - Madrid, 3 de juliol de 1969) va ser un militar i polític català, fills de catalans, pare militar.

Plantilla:Infotaula personaJoaquín Planell Riera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Indústria[1]
18 de juliol de 1951 – 10 de juliol de 1962
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Guerra del Rif Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Rodríguez del Valle Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesc Planell i Riera Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
19 desembre 1962 – 6 juny 1964 – Gregorio López-Bravo de Castro →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
18 desembre 1951 – 5 abril 1952
← Juan Antonio Suanzes Fernández
Ministre d'Indústria
19 juliol 1951 – 11 juliol 1962
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El 1910 va ingressar en l'Acadèmia d'Artilleria, s'hi graduà en 1915 i fou destinat a la fàbrica d'artilleria de Trubia. Després va formar part de diverses comissions tècniques, viatjant als Estats Units en 1923. Va participar en les campanyes del Marroc i va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran per les seves accions al desembarcament d'Alhucemas (1926).[2] Va exercir d'agregat militar de l'ambaixada de la Segona República Espanyola als Estats Units entre 1930 i 1934.

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Alacant, on fou empresonat. Pel juliol de 1937 aconseguí escapar-se i es va unir el bàndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola. Fou nomenat cap de la seu de la fabricació del Quartell General del general Franco entre 1937 i 1939. Després de la guerra va ser nomenat Vicepresident de l'INI entre 1945 i 1951, i ministre d'Indústria entre 1951 i 1962. La seva influència en l'INI fonamental per a instal·lar a Barcelona la SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme), que va ser fundada en 1950 per l'INI

Durant la seva gestió es va crear l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (posteriorment Repsol). Després del seu cessament va ser designat Director del Banco de Crédito Industrial. Va morir després d'una llarga malaltia i fou enterrat a La Pola Siero.[3]

Referències

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Suanzes Fernández
Ministre d'Indústria i Comerç
 

1951-1962
Succeït per:
Gregorio López-Bravo de Castro