Joaquín de Ezpeleta Enrile

Joaquín de Ezpeleta Enrile (l'Havana, 19 de setembre de 1788 - Madrid, 24 de març de 1863) va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.

Infotaula de personaJoaquín de Ezpeleta Enrile
Joaquín Ezpeleta Enrile (Palacio del Senado de España).jpg
modifica
Nom original(es) Joaquín Ezpeleta Enrile modifica
Biografia
Naixement19 de setembre de 1788
L'Havana
Mort24 de març de 1863(1863-03-24) (als 74 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
16 de gener de 1852 – 13 de juny de 1852
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Marina
13 de juny de 1852 – 14 de desembre de 1852
PresidentJuan Bravo Murillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Capità general de Cuba
1838 – 1840
Escudo del Senado de España.svg  President del Senat
1853 – 1853
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PartitPartit Moderat modifica
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militarSP-08 Teniente General.svg Mariscal de Camp
ConflicteGuerra del francès
Primera Guerra Carlina
Família
PareJosé de Ezpeleta y Veira de Galdeano modifica
GermansFermín de Ezpeleta Enrile i José María de Ezpeleta y Enrile modifica
Premis

BiografiaModifica

Fill del governador de Cuba José de Ezpeleta y Veira de Galdeano i de María de la Paz Enrile y Alcedo i nebot de Pascual Enrile y Alcedo, governador de Filipines, i germà de Fermín de Ezpeleta Enrile. Es trobava a Barcelona com a ajudant de camp del seu pare, capità general de Catalunya, quan en 1808 les tropes napoleòniques del general Duhesne van atacar la ciutat, fent-lo presoner i portant-lo a França. Va escapar poc després i es va reincorporar a l'exèrcit espanyol, però va tornar a ser fet presoner en 1812, romanent a França fins al final de la guerra del francès.[1]

Al seu retorn a Espanya se li va reconèixer el grau de coronel. En la revolta de la Guàrdia Reial de 1822 a Madrid va resultar ferit. En 1830 va ser ascendit a mariscal de camp amb destinació en la Guàrdia Reial, i en 1834 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[2] En 1835 va ser nomenat governador polític i militar de Jaén, però la força que anava cobrant la Primera Guerra Carlina va motivar el seu trasllat al front en l'alt Ebre i Navarra al comandament de les tropes reialistes. Entre 1838-40 va servir com a governador de Cuba.[1]

Durant la seva carrera política va ser elegit diputat per la circumscripció de Navarra entre 1834 i 1836[3] i senador vitalici des de 1845,[4] president del Senat en 1853.[5]

De gener a juny de 1852 fou ministre de guerra i de juny a desembre del mateix any de Marina en el govern del president Juan Bravo Murillo.[6]

Els seus germans José María i Fermín també foren polítics i militars. La seva germana María Concepción es va casar amb el general Pedro Agustín Girón, pel que fou oncle de Francisco Javier Girón Ezpeleta, fundador de la Guàrdia Civil.

ReferènciesModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Miguel Tacón y Rosique
Capità general de Cuba
 

1838-1840
Succeït per:
Pedro Téllez-Girón
Precedit per:
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Ministre de la Guerra
 

(gener-juny) 1852
Succeït per:
Juan de Lara e Irigoyen
Precedit per:
Casimiro Vigodet Garnica
Ministre de Marina
 

(juny-desembre) 1852
Succeït per:
Rafael Arístegui y Vélez
Precedit per:
Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Senat
 

1853
Succeït per:
Manuel de la Pezuela y Ceballos