Joaquín de Ezpeleta Enrile
Joaquín de Ezpeleta Enrile (castellà: Joaquín Ezpeleta Enrile) (l'Havana, 19 de setembre de 1788 - Madrid, 24 de març de 1863) va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Joaquín Ezpeleta Enrile |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 setembre 1788 l'Havana |
| Mort | 24 març 1863 (74 anys) Madrid |
 President del senat | |
| 1853 – 1853 ← Manuel Pando Fernández de Pinedo – Manuel de la Pezuela y Ceballos → | |
 Ministre de Marina | |
| 13 juny 1852 – 14 desembre 1852 ← Casimiro Vigodet Garnica – Rafael Arístegui y Vélez → | |
 Ministre de Guerra | |
| 16 gener 1852 – 13 juny 1852 ← Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea – Juan de Lara → | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 1845 – 1863 | |
 Governador i Capità General de Cuba | |
| 1838 – 1840 ← Miguel Tacón y Rosique – Pedro Téllez-Girón → | |
 Virrei de Navarra | |
| 2 agost 1836 – | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Partit Moderat |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Restauració borbònica |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | mariscal de camp |
| Conflicte | Guerra del Francès i Primera Guerra Carlina |
| Família | |
| Pare | José de Ezpeleta y Veira de Galdeano |
| Germans | Fermín de Ezpeleta Enrile i José María de Ezpeleta y Enrile |
Premis | |
Biografia modifica
Fill del governador de Cuba José de Ezpeleta y Veira de Galdeano i de María de la Paz Enrile y Alcedo i nebot de Pascual Enrile y Alcedo, governador de les Filipines, i germà de Fermín de Ezpeleta Enrile. Es trobava a Barcelona com a ajudant de camp del seu pare, capità general de Catalunya, quan en 1808 les tropes napoleòniques del general Duhesne van atacar la ciutat, fent-lo presoner i portant-lo a França. Va escapar poc després i es va reincorporar a l'exèrcit espanyol, però va tornar a ser fet presoner en 1812, romanent a França fins al final de la guerra del francès.[1]
Al seu retorn a Espanya se li va reconèixer el grau de coronel. En la revolta de la Guàrdia Reial de 1822 a Madrid va resultar ferit. En 1830 va ser ascendit a mariscal de camp amb destinació en la Guàrdia Reial, i en 1834 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[2] En 1835 va ser nomenat governador polític i militar de Jaén, però la força que anava cobrant la Primera Guerra Carlina va motivar el seu trasllat al front en l'alt Ebre i Navarra al comandament de les tropes reialistes. Entre 1838-40 va servir com a governador de Cuba.[1]
Durant la seva carrera política va ser elegit diputat per la circumscripció de Navarra entre 1834 i 1836[3] i senador vitalici des de 1845,[4] president del Senat en 1853.[5]
De gener a juny de 1852 fou ministre de guerra i de juny a desembre del mateix any de Marina en el govern del president Juan Bravo Murillo.[6]
Els seus germans José María i Fermín també foren polítics i militars. La seva germana María Concepción es va casar amb el general Pedro Agustín Girón, pel que fou oncle de Francisco Javier Girón Ezpeleta, fundador de la Guàrdia Civil.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Jacobo de la Pezuela y Lobo: Diccionario geográfico, estadístico, histórico, de la isla de Cuba.
- ↑ Modesto Costa Y Turell: Tratado completo de la ciencia del blasón.
- ↑ Congrés dels Diputats: Arxiu històric de diputats.
- ↑ Senat d'Espanya: Expedient personal del Senador vitalici D. Joaquín Ezpeleta Enrile.
- ↑ Història preconstitucional del senat.
- ↑ Institut d'història del CSIC: Gabinetes ministeriales durante el reinado de Isabel II.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miguel Tacón y Rosique |
Capità general de Cuba 1838-1840 |
Succeït per: Pedro Téllez-Girón |
| Precedit per: Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea |
Ministre de la Guerra_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (gener-juny) 1852 |
Succeït per: Juan de Lara e Irigoyen |
| Precedit per: Casimiro Vigodet Garnica |
Ministre de Marina (juny-desembre) 1852 |
Succeït per: Rafael Arístegui y Vélez |
| Precedit per: Manuel Pando Fernández de Pinedo |
President del Senat 1853 |
Succeït per: Manuel de la Pezuela y Ceballos |