José Agustín Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay (Barcelona, 13 d'abril de 1928 - Barcelona, 19 de març de 1999) fou un poeta català en llengua castellana, germà gran dels escriptors Juan i Luis Goytisolo Gay.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1928 Barcelona |
| Mort | 19 març 1999 (70 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, traductor, advocat, poeta, escriptor, assagista |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Generació del 50 |
| Participà en | |
| 30 abril 1997 | Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya |
| Família | |
| Pares | José María Goytisolo Taltavull i Julia Gay Vives |
| Germans | Juan Goytisolo Gay Luis Goytisolo Gay |
| Parents | Antonio Goytisolo Digat, avi patern Agustín Goytisolo, besavis paterns María Mendoza de Vives, rebesàvia |
| Premis | |
| |
 
 | |
Era oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.[1]
Biografia
modificaSegon de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis), els seus pares eren Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana.[2] La mort de la seva mare el 17 de març de 1938 a conseqüència dels bombardeigs franquistes sobre Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, el marcà profundament. Aquell atac de l'aviació italiana franquista se'l recorda com la bomba del Coliseum, per la bomba que va caure just al davant del cinema Coliseum de la ciutat.[3]
Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, finalitzant-los a la Universitat de Madrid i on va relacionar-se amb poetes com José Ángel Valente, José Manuel Caballero Bonald o Alfonso Costafreda. Amb aquests dos, i juntament amb Ángel González i Jaime Gil de Biedma, formà l'anomenada Generació del 50, que tingué un compromís moral i polític en favor de la democràcia i que promouen una preocupació pel llenguatge.
Durant la dècada del 1960 sofrí una profunda crisi literària de la qual aconseguí sortir-se'n aviat però al final de la seva vida patí nombroses depressions. Va morir el 19 de març de 1999 en caure per una finestra que volia arreglar de casa seva a Barcelona.
El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
Llegat
modificaDes del 27 de febrer de 2002 la Universitat Autònoma de Barcelona acull els fons documentals del poeta a la Biblioteca d'Humanitats. El llegat inclou manuscrits, correspondència, arxiu fotogràfic i textos impresos que van ser cedits per la dona del poeta, Asunción Carandell i per la seva filla, Julia Goytisolo Carandell.[4]
Obra literària
modificaSegons Manuel Vázquez Montalbán la poesia de Goytisolo no va ser només una proposta ideològica limitada a donar una alternativa al capitalisme franquista, sinó que aspira a la construcció d'un nou humanisme.
L'any 1954 fou guardonat amb el Premi Adonais, el 1956 amb el Premi Boscán per Salvemos al viento, i el 1959 amb el Premi Ausiàs March amb Claridad. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia castellana per La noche le es propicia.
La seva obra com a traductor és molt important, especialitzant-se en la traducció de poesia italiana com la de Cesare Pavese i Pier Paolo Pasolini, però destacant en la traducció dels poetes catalans com Salvador Espriu i Pere Quart.
Obra publicada
modifica
|
Antologiesmodifica
|
Referències
modifica- ↑ «Joaquim Gay de Montellà, la casta catalana», 22-11-2015. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Seguí, Toni. «La matriarca menorquina de la familia Goytisolo». Menorca, 15-07-2023.
- ↑ «La bomba del Coliseum». La Vanguardia, 17-03-2013.
- ↑ «Fons personal José Agustín Goytisolo - Servei de Biblioteques - UAB Barcelona». [Consulta: 26 setembre 2024].