Josep Deàs i Villar
monjo benedictí català
Josep Deàs i Villar (Sant Pol de Mar, 26 d'agost de 1837 - 31 d'agost de 1921) fou un eclesiàstic, segon abat de Montserrat després de la reobertura del 1845, des de 1885 fins a 1913. El 1880 va ser admès al Monestir de Montserrat i rebé l'habit de monjo benedictí. El 1883 l'abat Miquel Muntadas i Romaní el va nomenar «majordom», funció encarregada de l'administració del monestir. El 15 d'abril de 1885 fou elegit abat, després de la mort de Muntades el 8 de març. El 12 de setembre del 1895 va anar a Manila, Filipines, per a l'establiment d'una missió benedictina i casa central a Manila. Per motius de salut va retornar a Montserrat el 18 de març de 1897.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1837 Sant Pol de Mar (Maresme) |
| Mort | 31 agost 1921 (84 anys) Monistrol de Montserrat (Bages) |
| Abat de Montserrat | |
| 15 abril 1885 – 1913 ← Miquel Muntadas i Romaní – Antoni Maria Marcet i Poal → | |
| Activitat | |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Referències modifica
- ↑ Josep Deàs; Miquel Coll i Alentorn L'Abat Josep Deàs (1837-1921). L'Abadia de Montserrat, 1983, p. 22–. ISBN 978-84-7202-586-8.
- ↑ Joan Busquets i Josep M. Marquès «L'abat Josep Deàs». Revista de Girona [Consulta: 20 agost 2017].
- ↑ Josep Massot i Muntaner. «III. L'abat Josep Deàs i Montserrat». A: Església i societat a la Catalunya contemporània. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 287-308. ISBN 978-84-8415-542-3.