Josep Maria Poblet i Guarro
Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barberà, 5 de novembre de 1897[1] - Barcelona, 20 de novembre del 1980) fou un escriptor i polític català.Nascut a Montblanc i establert de ben jove a Barcelona.
 Placa dedicada a la plaça Major de Montblanc  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1897 Montblanc (Conca de Barberà) |
| Mort | 20 novembre 1980 (83 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 novembre 1980 (mort en el càrrec) – Jordi Casas-Salat i Fossas → Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, biògraf, assagista, dramaturg, historiador |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
BiografiaModifica
Fil de Joan Poblet i Civit i Concepció Guarro i Ribé naturals de Montblanc va néixer el 5 de novembre de 1897.[2]
De ben jove va anar a veure món: va viure a Madrid, França, Cuba, Mèxic i als EUA. De nou a Catalunya, visqué al Paral·lel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre i començà a interessar-se per la política.
En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla (entitat nascuda el 1916 per impulsar la unitat de la llengua catalana). Dedicat ja de ple a l'activitat política, s'afilià al recentment creat partit Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant la guerra civil espanyola fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Catalunya, gran amic seu i montblanquí com ell, Josep Andreu i Abelló. En acabar el conflicte, el 1939, s'exilià a França, Cuba i, finalment, Mèxic.[3]
El 1948 retornà a Barcelona on treballà al món del teatre. Fou un escriptor prolífic: va escriure biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. Amb el final de la dictadura franquista, torna a la política activa i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per ERC i presidí, per raons d'edat, la constitució d'aquesta assemblea legislativa el 1980.[4]
Morí poc després i deixà com a llegat la seva biblioteca a Montblanc, que el nomenà fill predilecte de la vila i li va dedicar un carrer.
Treballs publicatsModifica
A l'exiliModifica
- Records vells i històries noves (Mèxic, 1941)
- Retorn (Mèxic, 1942). Novel·la
- De Barcelona a l'Havana passant per Darnius (Mèxic, 1942)
- Terres d'Amèrica (1945) amb pròleg de Josep Carner
- Tres mesos i un dia a Nova York (Tolosa de Llenguadoc, 1947). Teatre
TeatreModifica
- L'altre amor (Barcelona, 1955)
- Un còmic de Barcelona (Barcelona, 1956)
- Paral·lel 1934. Crim en el teatre (Barcelona, 1961). Col·laboració amb Rafael Tasis
- (inèdit: Estimat Mohamed: dos actes de comèdia, cada un dividit en dos quadres. Col·laboració amb Rosa Maria Arquimbau. Biblioteca de Catalunya, manuscrit 6738, 1980).[5][6]
Assaigs i estudisModifica
- La Conca de Barberà (1961)
- Les arrels del teatre català (1965)
- Història de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) (1976)
- Vida i mort de Lluís Companys (1978)
- Els quatre presidents (1979)
BiografiesModifica
- Enric Borràs (1962)
- Joan Capri (1964)
- Frederic Soler, "Pitarra" (1967)
- Prim: militar, diplomàtic, polític, conspirador i home de govern (1975)
- Jaume Carner (1977)
- Memòries d'un rodamón (1976). Autobiografia
- Josep Anselm Clavé
- Antoni Gaudí
- Santiago Rusiñol (1966)
- Josep Carner
- Marcel·lí Domingo
- Jaume Aiguader
- i altres
Premis i reconeixementsModifica
- 1942 Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Mèxic per Retorn
- 1963 Premi Jaume Serra i Húnter per Vida i obra literària de Santiago Rusiñol
- Ignasi Iglesias (en tres ocasions)
- 1967 Aedos per Frederic Soler, "Pitarra"
- 1976 Finalista del Premi Joan Estelrich per Història de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936)
ReferènciesModifica
- ↑ «Vaig arribar a aquest món». Geografia Literària dels Països Catalans. [Consulta: 12 març del 2015].
- ↑ «Llibre de Baptismes (1881-1900) pàg.519». A.H.A.T. Montblanc. Parròquia de Sant Miquel, arcàngel, 05-11-1897. [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Josep Maria Poblet i Guarro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 89
- ↑ Fitxa del manuscrit al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya[Enllaç no actiu]
- ↑ Fitxa de Maria Rosa Arquimbau al Diccionari Biogràfic de Dones Arxivat 2011-07-05 a Wayback Machine.