Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM

Organització política

Joves d'Esquerra Nacionalista (JEN) va ser una agrupació juvenil creada el 1987, considerada la branca juvenil del Partit Socialista de Mallorca.[1] Es defineix, mitjançant la seva ponència política, com una organització independentista, socialista, ecologista i feminista.[1] L'organització reconeix com a senyeres pròpies la senyera quadribarrada i la bandera vermella.[1]

Infotaula d'organitzacióJoves d'Esquerra Nacionalista-PSM
Dades
Nom curtJEN Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització política juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaseparatisme
ecologisme
socialisme
feminisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987
Reemplaçat perMallorca Nova Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari d'organitzacióGuillem Caballero
PortaveuAlbert Abad

Lloc webjen.cat Modifica el valor a Wikidata
Bandera reconeguda com a nacional pels JEN-PSM

Els JEN s'organitzen mitjançant secretaries, repartides entre els diversos vocals elegits a cada congrés.[1] A la ciutat de Palma compten amb una secció pròpia, indret on l'organització aplega més militància.[1] Val a dir que a Menorca hi ha un col·lectiu homònim igualment anomenat JEN amb qui es tenen forts lligams.[1]

En nombre, sempre ha representat al voltant d'un 20% de la militància del partit, coeficient que s'ha intentat sempre reflectir en les llistes electorals del PSM.[1] Anualment participa en l'organització de la manifestació reivindicativa de la diada del 31 de desembre.[1]

Història

modifica

L'any 1993, durant la celebració del II Congrés, l'independentisme dels Països Catalans va prendre força dins de l'organització, adoptant el lema «Construïm el nostre futur. Cap a la independència».[1]

El març de 1997, l'aleshores secretari general Joan Josep Mas va assolir cert ressò públic en declarar-se insubmís al servei militar obligatori. Dos anys després, la polèmica va revifar quan en el judici el fiscal va demanar la pena màxima: vuit anys d'inhabilitació.[1]

Des de l'any 2000, organitza anualment l'Escola de tardor Jaume Serra, espai per a la reflexió i el debat.[1] L'agost de 2005 organitzà per primera vegada el Festival Engrescat, a Vilafranca de Bonany,[2] amb concerts, taula-rodones i conferències, que des d'ençà ha mantingut una continuïtat periòdica.[1]

Des de l'abril de 2007 és membre de ple dret de l'Aliança Lliure Europea Jove (EFAy), partit polític europeu que aplega formacions nacionalistes, sobiranistes i progressistes d'arreu de la Unió Europea.

El 22 de juny de 2010 se celebrà a Inca el seu X Congrés ón, sota el lema «Avançam cap a una Mallorca lliure i justa», fou elegit secretari general Lluís Apesteguia i Ripoll. El Congrés comptà amb la presència de nombroses delegacions nacionals i internacionals entre les quals destacaven Galiza Nova (Galícia), Iratzarri, Eusko Gaztedi i Gazte Abertzaleak (País Basc), Joventut Nacionalista de Catalunya i Joves d'Esquerra Verda (Principat de Catalunya), Bloc Jove (País Valencià), Juventudes Andalucistas (Andalusia) i UDB-Jeunes (Bretanya). A banda, rebé el suport de les organitzacions juvenils del Bloco de Esquerda (Portugal), Sinaspismós (Grècia), Moviment al Socialime (Bolívia), Rifondazione Comunista (Itàlia), Partit d'Esquerra (Estat Francès) i Chunta Aragonesista (Aragó); així com missives de suport de les joventuts de l'Aliança Lliure Europea i d'altres grups polítics d'àmbit europeu.

El 14 d'abril de 2012 celebrà a Palma el seu XI Congrés, on fou reelegit com a secretari general Lluís Apesteguía.

El diumenge 21 de setembre de 2014 es dugué a terme, de manera extraordinària, el seu XIII Congrés a Llubí on es va escollir com a nou secretari general Albert Abad, que substituí Àlex Moll, i van renovar també l'executiva, que passà a estar formada per Guillem Caballero com a secretari d'organització; i Marta Jordà, Jaume Palou, Leire Giral, Josep Miquel Miró, Pere Joan Llompart, Andrea Cañal i Guillem Bestard com a vocals.[3]

Llista de secretaris generals

modifica
  1. Bernat Aguiló i Siquier (1987-1989)
  2. Roger Gotarredona i Fiol (1990-1992)
  3. Magí Moranta i Morey (1993-1995)
  4. Joan Josep Mas i Tugores (1996-2001)
  5. Joan Serra i Siquier (2001-2003)
  6. Josep Ferrà i Terrassa (2003-2005)
  7. Francesc Garcies i Llompart (2005-2006)
  8. Antoni Noguera Ortega (2006-2008)
  9. Joan Ferrà i Terrassa (2008-2010)
  10. Lluís Enric Apesteguia Ripoll (2010-2013)
  11. Àlex Moll Jofre (2013-2014).
  12. Albert Abad i Pérez (2014-...)

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Jordà, Joan Pau; Amengual, Miquel. L'independentisme a les Illes Balears. De la Transició a l'actualitat (1976-2011). Palma: Edicions Documenta Balear, 2012 (col. Papers). ISBN 978-84-15432-27-2. 

Enllaços externs

modifica