Juan García Iranzo

autor de còmic

Juan García Iranzo (Muniesa, 20 de setembre de 1918 - Barcelona, 3 de febrer de 1998) va ser un autor de còmic de l'època clàssica del còmic espanyol, creador de la cèlebre sèrie El Cachorro, entre moltes d'altres. De vegades firmava com Iribarren.[1]

Infotaula de personaJuan García Iranzo
Biografia
Naixement20 setembre 1918 modifica
Muniesa (Terol) modifica
Mort3 febrer 1998 modifica (79 anys)
Barcelona modifica
Dades personals
Altres nomsIribarren modifica
Activitat
OcupacióAutor de còmics modifica
Obra
Obres destacables

BiografiaModifica

A la mort del seu pare, en 1928, es trasllada a Barcelona, on cursa estudis de Belles Arts fins a la Guerra Civil. Després de la contesa, inicia la seva carrera professional en el camp de l'animació, treballant tant per a Dibsono Films com per a Dibujos Animados Chamartín. Entre 1942 i 1944 participa en la creació dels curtmetratges Garabato i Civilón, al costat d'altres futurs autors clau del còmic de l'època, com Escobar, Cifré i Conti. En 1944 comença a treballar fent còmics, creant dues sèries per a la revista Leyendas Infantiles, de Hispano Americana de Ediciones: el western Dick Norton, el héroe del Far West i la humorística Antonio Barbas Heredia. Per aquella mateixa època col·labora habitualment a la revista Chicos, per a la que escriu i dibuixa diverses sèries d'aventures, com 'La ciudad del gong (1944), El pirata desconocido (1945) i La cruz de fuego (1945), que firma amb el segon cognom de la seva mare, com J. Iribarren.

La primera meitat dels anys quaranta diverses editorials d'historieta comencen a explotar el format de quaderns d'aventures apaïsats, d'origen italià, consagrats a un sol personatge. En aquest format, Iranzo crea per a Ediciones Toray la sèrie El capitán Coraje ( 1944), de la que es van publicar 43 números i tres almanacs. En 1947 accepta la proposada d'Editorial Bruguera per incorporar-se a l'equip de col·laboradors del setmanari humorístic Pulgarcito, al que aporta les historietes còmiques de La familia Pepe, i col·labora també amb altres revistes d'humor, com Chispa i Garabatos.

Des de 1949 continua alternant els còmics d'aventures amb les historietes humorístiques. Entre els primers destaquen:

  • Rayo Kit (Toray, 1949)
  • El Cachorro (Bruguera, 1951)
  • El Capitán Veneno (revista Trampolín, 1951)
  • Herencia accidentada (Editorial Iranzo, 1959)
  • Dick Relámpago, el rey de la pradera (Toray, 1960)

Les historietes humorístiques més destacades en aquests anys van ser:

  • La familia Castaña (revista Chispa, 1949)
  • Perico y Frescales, los dos iguales (revista Trampolín, 1951)
  • Listón y Tarugo (revista Trampolín, 1952)
  • Don Generoso (revista Pulgarcito, 1954)
  • Violeto García (Suplementos de Historieta de El DDT, 1959)

Va realitzar també dues sèries de ciència-ficció: Kosman (Editorial Iranzo 1960) i Aventures de Pepito Rayo y Nina (Toray 1946).

Durant les dècades següents, Iranzo va continuar la seva abundant producció de còmic, recuperant el personatge de Dick Norton, en 1975 i realitzant col·laboracions humorístiques per a la revista Tele-Radio. A finals dels anys 1980 va dibuixar a la revista Makoki la paròdia Don Cipote de la Mancha. Poc abans de la seva mort estava tornant a treballar en un dels seus clàssics, La família Pepe.

Estil i influènciesModifica

El Cachorro va ser la primerenca inspiració d'autors espanyols posteriors, com Carlos Giménez de tal manera que aquest encara manifestaria a les seves obres madures " una concreció, un sentit de la finitud " en el dibuix, i cert maniqueisme en l'argumental heretats de l'autor aragonès.[2]

ReferènciesModifica

  1. Lara, Antonio en La vuelta de los buenos y los malos para El País, 24/06/1976.
  2. Lara, Antonio en "El arte de Carlos Giménez", publicada en Un hombre, mil imágenes nº 1. Norma Editorial. 1982, p. 31.

Enllaços externsModifica