Khanat de Bukharà
El Khanat de Bukharà fou un estat de l’Àsia Central durant els segles XVI i XVII, i continuat sota emirs al segle XIX i fins al 1920.
| ||||
|
| ||||
 En verd el territori del Kanat de Bukharà el 1600. | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Bukharà | |||
| Idioma oficial | Persa (Oficial) | |||
| Altres idiomes | Uzbek i Txagatai | |||
| Religió | Islam | |||
| Període històric Edat Moderna | ||||
| Establert per la dinastia Shaybànida | 1500 | |||
| Establiment de l'Emirat de Bukharà | 1785 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Kanat | |||
| Kan | ||||
| • 1500-1510: | Muhammad Shaybani | |||
| • 1533–1540: | Ubaydallah Khan | |||
| • 1577-1598: | Abdullah Khan II | |||
| • 1599-1605: | Baqi Muhammad Khan | |||
| • 1747-1753: | Muhammad Rahim | |||
| • 1758-1785: | Abu’l Ghazi Khan | |||
 | ||||
Sota el khanat Uzbek, el khanat de Bukharà era un feu per prínceps xibànides, supeditats al kakhan dels uzbeks, supeditació que es va anar extingit a la segona meitat del segle XVI. El feu de Bukharà va estar inicialment en mans de la descendencia de Mahmud Sultan (germà de Muhàmmad Xibani) fins al 1552 i després d'uns anys de lluites el 1557 fou ocupada per Abd-Al·là ibn Iskandar, que fou després khakan i que va eliminar els feus. Va assolir una gran extensió i influència durant el regnat d'Abd-Al·là ibn Iskandar quan va esdevenir el centre del khanat Uzbek. Amb la dinastia djànida des del 1699, el khakanat va desaparèixer i el khanat va agafar el nom de Bukharà de la seva capital.
El 1740 fou conquerit per Nadir Shah de Pèrsia. En aquesta època es va reforçar el poder dels ataliks mangits, equivalents a visirs o ministres principals, que van controlar als khans; en oposició als perses el 1753 Muhammad Rahim va assolir tot el poder i el país esdevingué un khanat amb sobirans (que es van mantenir nominalment al tron fins al 1785) governat realment pels ataliks de la dinastia tribal Mangit, que van agafar el títol d'emirs. Després del 1785 en realitat el país fou l'emirat de Bukharà, ja que el governant portava el títol d'emir, però més estrictament s'hauria de parlar de l'emir del khanat de Bukharà.
El bolxevics van prendre el poder l'estiu del 1920 i l'emir Alim va fugir; es va formar una república Soviètica nominalment independent que va durar fins al 1924 en què va ingressar a la Unió Soviètica; fou dissolta el febrer de 1925 formant la base de la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan
Dinastia XibànidaModifica
- Muhàmmad Xibani 1500-1504
- Mahmud Sultan 1504
- Ubayd Allah Sultan 1504-1540 (des de 1512 també a Karshi)
- Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan 1540-1552
- Yar Muhammad Sultan ibn Siyunish Sultan 1552
- Pir Muhàmmad 1552-1553
- Yar Muhammad Sultan 155-1554 (restablert)
- Burgan Sultan 1553-1554 (co-governant), sol 1554-1557
- Abd Allah ibn Iskandar 1557-1598
- Abd al-Mumin ibn Abd Allah 1598
- Pir Muhàmmad II 1598-1599
Dinastia AstrakhànidaModifica
- Din Muhammad (només a Khurasan) 1598
- Baki Muhammad 1598-1605
- Wali Muhammad (a Balkh 1599-1611) 1605-1611
- Imam Kuli Khan 1611-1641 (+1650)
- Nadhr Muhammad (a Balkh 1611-1651) 1641-1645 (+1651)
- Abd al-Aziz Khan 1645-1681
- Subhan Kuli Khan (a Balkh 1651-1702) 1681-1702
- Muhammad Ubaidullah I 1702-1705
- Abu l-Faiz Muhammad Khan 1705-1747
- Nadir Shah de Pèrsia (verdader sobirà) 1740-1747
- Muhammad Abd al-Mumin 1747-1748
- Muhammad Ubaidullah II 1748-1753 (nominal)
- Muhammad Rahim (usurpador), atalik 1753-1756, khan 1756-1758
- Shir Ghazi 1758-?
- Abu l-Ghazi Khan ?-1789
Dinastia MangitModifica
- Khudayar Biy 1705-1722 (atalik).
- Muhammad Hakim 1722-1743 (atalik i emir).
- Muhammad Rahim 1743-1758 (emir i khan).
- Daniyal Biy Atalik 1758-1785 (atalik).
- Amir-i Masum Shah Murad 1785-1799 (atalik i emir).
- Amir Haydar Tura 1799-1826 (emir).
- Amir o Mir Muhammad Husayn octubre a desembre de 1826 (emir).
- Mir Umar 1826-1827 (emir).
- Mir Nasr Allah Bahadur Khan, el Boxí 1826-1860 (emir).
- Muzaffar al-Din Bahadur Khan 1860-1885 (protectora rus 1865) (emir).
- Sayyid Abd al-Akhad Khan 1886-1911 (emir).
- Sayyid Muhammad Alim Khan 1911-1920 (es mantingué a part del país fins al 1923) (emir).
- Comitè Revolucionar Provisional 10 d'agost del 1920, presidit per:
- Ahmedzhan Abdusaidov "Hamdi" 10 d'agost de 1920 assoleix el poder, el khan fuig el dia 30 i es proclama la República Soviètica de Bukharà el 2 de setembre.
- Mirza Abdulkadyr Mansuroghli Muhitdinov, presideix el Comitè Revolucionari Central, 8 d'octubre de 1920 a 22 de setembre de 1921
- Polat Usmon Khodzhayev, 22 a 23 de setembre de 1921.
- Polat Usmon Khodzhayev 1921-1922, president del Comitè Executiu Central.
- Muin Jon Aminov 1922-1923.
- Porsa Khodzhayev 1922 (pren possessió el 1923)-1925.
- 19 de setembre de 1924 es constitueix en República Socialista Soviètica de Bukharà.
- 17 de febrer de 1925, es fusiona dins l'RSS del Uzbekistan.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanat de Bukharà |
Coord.: 39° 46′ 29″ N, 64° 25′ 43″ E / 39.774722222222°N,64.428611111111°E