Koma Civakên Kurdistan

El Koma Komalên Kurdistan és un front polític kurd creat principalment per impuls del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que el 2002 havia adoptat el nom de KADEK i el 2003 el de Congrés Popular del Kurdistan.

Infotaula d'organitzacióKoma Civakên Kurdistan
Flag of Koma Civakên Kurdistanê.svg
Dades
Tipuspartit polític modifica
Ideologia políticaConfederalisme democràtic modifica
Història
Creació20 març 2005 modifica
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaAbdullah Öcalan modifica

El Koma Komalen Kurdistan (Confederalisme al Kurdistan) fou establert l'1 de juny del 2005, i després rebatejat com a Koma Civakên Kurdistan (Confederació Democràtica del Kurdistan) que l'1 d'octubre de 2006 va declarar l'alto el foc en la lluita contra Turquia. Algunes organitzacions són part d'aquest front són la secció femenina, anomenat el Partit de les Dones Lliures del Kurdistan (Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê o Partiya Azadiya Jin a Kurdistan, PJAK; la secció de juvenil Federació de la Joventut Democràtica (DEM-GENÇ) amb una subsecció pròpiament turca anomenada Moviment de la Joventut Lliure i Patriota (YÖGEH); la branca militar Hezen Parastina Gel; el Partit de la Vida Lliure al Kurdistan amb diverses seccions (que actua principalment a Iran), i organitzacions al Kurdistan Iraquià, Síria i Europa. El 2006 fou rebatejada Koma Civakên Kurdistan (KCK Confederació Popular del Kurdistan).

Grup de la PauModifica

El Grup per la Pau (Barış grubu) fou una iniciativa pacifista[cal citació] de la Confederació Popular del Kurdistan després de l'alto el foc de l'abril del 2009. 38 persones van sortir d'Iraq i van passejar per Turquia sent aclamats a les poblacions kurdes. Entre els 38 hi havia 8 ex membres del PKK. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan, va dir que començaven nous temps i s'obria l'esperança, però la línia dura del govern i la pressió dels partits extremistes turcs, van impedir la continuïtat de la iniciativa tot i la bona fe del grup pacifista, de l'organització que els donava suport, de les organitzacions legals kurdes de Turquia, i de la població civil en general. En els següents mesos els 38 foren empresonats (excepte 4 menors) i condemnats a llargues penes (especialment llargues pels 8 exmembres del PKK).