Obre el menú principal

La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaLa Iessa
la Yesa (es)
Escut de la Iesa.svg
La Yesa 27.JPG

Localització
Localització de la Ièsa respecte del País Valencià.png
 39° 53′ 29″ N, 0° 57′ 42″ O / 39.8914016°N,0.9615624°O / 39.8914016; -0.9615624
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans

Capital La Yesa
Població
Total 227 (2018)
• Densitat 2,68 hab/km²
Gentilici Iessà, iessana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 84,7 km²
Altitud 1.166 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Carme
Festa major Darreries d'agost (cada tres anys)
Organització política
• Alcalde Miguel Ángel Sanahuja García
Identificador descriptiu
Codi postal 46178
Codi de municipi INE 46262
Codi ARGOS de municipis 46262
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Està situat en el vessant meridional de la serra de Javalambre i en els límits d'Aragó. El clima és de tipus continental sec, el que provoca estius calorosos i hiverns molt freds (depassant a vegades el límit dels 0°) en els quals és freqüent l'aparició de neu.

En el terme municipal de la Iessa es troba també el nucli de població de la Cuevarruz. Curiosament, aquest nucli de població està dividit pel límit del territori de la Iessa i el terme municipal d'Alpont, pertanyent a la Iessa el sector situat a l'est. La tradició popular atribueix l'origen d'aquesta partició a una hàbil actuació del representant de la Iessa en les negociacions per a la partició del territori iessà i el terme municipal d'Alpont, després del reconeixement com a poble independent, a finals del segle XVI. .

NuclisModifica

LímitsModifica

El terme municipal limita amb els d'Andilla, Alpont i Xelva (a la mateixa comarca); i amb els d'Arcos de las Salinas i Abejuela (a la província de Terol).

AccésModifica

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-345.

HistòriaModifica

Les restes arqueològiques trobades a la Iessa testifiquen un poblament durant la dominació romana. Alpont i La Iessa van ser cobejades també pel Cid, que es va apoderar d'aquestes terres a la fi del segle XI, tal com relata el "Cantar del Mio Cid".

En el període musulmà va formar part del Regne de Taifes d'Alpont (segle IX), sent conquistada per Jaume I en 1236 i lliurada al cavaller Joan de Auñón en 1238. En 1583 el rei Felip II li va concedir la categoria d'Universitat i tres anys més tard va ser declarada vila independent d'Alpont.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de la Iessa
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016
323 294 288 303 287 283 267 250 246 264 242

Administració i políticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Blas Zuriaga Adrián UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Juan Jordán Izquierdo AP-PDP-UL-UV 28/05/1983
1987 - 1991 Domingo Jordán Muñoz AP 30/06/1987
1991 - 1995 Blas Zuriaga Adrián PP 15/06/1991
1995 - 1999 Alfredo Zaragozà Zaragozà PP 17/06/1995
1999 - 2003 Alfredo Zaragozà Zaragozà PP 03/07/1999
2003 - 2007 Alfredo Zaragozà Zaragozà PP 14/06/2003
2007 - 2011 Miguel Ángel Sanahuja García PP 16/06/2007
2011 - 2015 Miguel Ángel Sanahuja García PP 11/06/2011
2015 - 2019 Miguel Ángel Sanahuja García PP 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

EconomiaModifica

 
Cultius de secà als afores del poble
 
Església de Nostra Senyora dels Àngels, al centre del municipi

L'economia del poble gira entorn de l'agricultura i ramaderia, al cada vegada més consolidat sector de Turisme en la seva modalitat rural, així com l'extracció de caolí i la construcció, i es pot destacar també la importància dels serveis, observant-se que per a l'escassesa de població durant l'any, es disposen de diversos comerços i bars. El sector serveis es veu afavorit en gran part gràcies a l'augment poblacional dels caps de setmana i vacances.

L'activitat industrial de la Iessa queda reduïda a una incipient activitat cervessera i una activitat minera en declivi. La Iessa, igual que Figueroles de Domenyo i El Villar són centres exportadors d'àrids per a les indústries de la construcció. La planta principal de la comarca va arribar a subministrar 50 000 t/any de caolí ceràmic (35.000 t/any), per a càrregues i per a ciment en la seua planta de Figueroles de Domenyo, amb una pedrera a El Villar i una altra a la Iessa.

MonumentsModifica

  • Església dels Àngels. Temple parroquial del segle XVII acabat en 1622 segons el model renaixentista, va ser incendiada en 1840 arran de les guerres carlines. La seva reconstrucció va durar fins a 1852. A l'esquerra de la façana, encastada, robusta torre campanar de maçoneria amb cantons de carreu; de dos cossos separats. En el primer, una sagetera i rellotge; en el segon, buit de mig punt per a les campanes. Remata en terrassa amb balaustrada amb bolinxes. També destaca annexa a la mateixa la Casa Abadia.
  • Ermites. Dintre del terme existeixen també quatre ermites: Ermita de Sant Roc, Ermita de Sant Sebastià, Ermita de Sant Joan i la de la nostra Senyora de Betlem en la casa de la Hoya, que està derruïda.

Llocs d'interésModifica

  • El Carrascal. Muntanya amb gran valor paisatgístic que destaca pel frondós bosc de carrasques, algunes d'elles mil·lenàries. Destaquen algunes com la Carrasca del Tio César, la Tumbada o la del Pozuelo.
  • El Castellar. Muntanya propera on s'han trobat restes de l'Edat de Bronze i del posterior assentament de la cultura ibèrica.

Festes localsModifica

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres.
  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua.
  • Verge del Carmen. Se celebra el dia 16 de juliol.
  • Festes Patronals. Se celebren a les darreries d'agost en honor de Nostra Senyora dels Àngels, de la Verge del Carmen, del Santíssim Sagramento i de les Ànimes dels iessans. Cada tres anys se celebren de forma extraordinària, erigint-se arcs commemoratius compostos per troncs de fusta folrats de barda i adornats amb motius originals.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica