El Villar

municipi valencià dels Serrans

El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo) és un municipi valencià situat a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaEl Villar
Villar del Arzobispo (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut del Villar
Escut del Villar Modifica el valor a Wikidata
El Villar.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Villar respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 44′ 01″ N, 0° 49′ 38″ O / 39.7337°N,0.8273°O / 39.7337; -0.8273
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesSerrans Modifica el valor a Wikidata

CapitalVillar del Arzobispo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.554 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat87,32 hab/km²
GentiliciVilarenc, villarenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície40,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud520 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaría Carmen Porter Jarrín Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46170 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46258 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46258 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvillardelarzobispo.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat al peu del Cerro Castellar, al cim del qual es troben les restes d'uns dels abundants poblats ibers de la zona, a 520 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. La fisonomia del Villar és una barreja de muntanyes i planes. Les seues muntanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilitzades per a l'agricultura. Actualment, té una població de 3.650 habitants aproximadament i una superfície de 3.489 hectàrees. El Villar està ubicat a 4 km de la CV-35 (València-Ademús), a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-Sogorb) que passa per la població.

El terme municipal del Villar limita amb les següents localitats: Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe i Xulilla.

HistòriaModifica

 
Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe

Poblada antigament, des de l'Edat de Bronze, pels ibers i més tard pels romans, als quals deu el seu nom actual (Villar, que vol dir 'conjunt de viles') i pels àrabs, als quals deu el seu primer nom, Benaduf ('el que toca el pander').

En 1236, Jaume I, després d'expulsar els sarraïns, va donar la població en senyoriu a D. Fernando Díaz. En 1271, Hurtado Lihorí era el senyor de Villar de Benaduf, el qual passarà a ser depenent de la Baronia d'Andilla, fins que l'any 1300 va passar a formar part de la Baronia de Xulilla i, al mateix temps, va ser patrimoni de la Mitra Valentina.

En 1323, D. Ramon Gastó (arquebisbe de València) li atorgà per Carta Pobla el poble de Villar a 15 cristians vells que havien construït els seus habitatges a l'actual carrer de l'Església.

En 1381, el Bisbe de València va ordenar la construcció, al costat de l'església, d'una residència d'estiu per a ell i els seus successors, ja que de tots els territoris de la Mitra Valentina, Villar de Benaduf era el que reunia les millors condicions climatològiques. El seu palau arquebisbal va ser proposat a Carles V com a residència per a curar la seua malaltia perquè era el lloc "més sa d'Espanya" (Bernardo Espinalt, Atalante Español, tomo VIII, Imprenta Real, Madrid, 1784).

El 7 de maig de 1795, el rei Carles IV li va concedir el sobrenom "del Arzobispo", substituint "de Benaduf". Al mateix temps també li va atorgar el títol de vila real.

Durant les guerres carlistes, al segle xix, el conjunt de la torre de l'església i del palau va ser quarter general de les tropes carlistes. A la Guerra Civil es va situar la rereguarda del front de Terol i va tindre hospital de campanya, situat a les actuals escoles, i aeròdrom militar.

Al llarg dels segles, el creixement de la vila ha sigut causa de l'intens cultiu de les terres més properes al poble.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1795 1900 1920 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2004 2005 2008 2010 2012 2014
2.250 3.929 4.497 4.303 3.973 3.697 3.526 3.398 3.459 3.626 3.673 3.863 3.952 3.777 3.665

EconomiaModifica

Ells principals ingressos del Villar provenen de l'agricultura de secà, on destaquen la vinya, l'olivera, l'ametler i els fruiters, encara que des de fa algun temps part de l'agricultura ha passat a ser de regadiu. També és destacable, però en menor mesura, el creixement de la ramaderia. Hui dia, la seua economia està basada sobretot en la mineria del sílice i l'argila i el seu transport a Castelló de la Plana, principalment. Este sector ha propiciat una incipient industrialització amb la instal·lació d'una fàbrica de materials de construcció i de llavadors d'arenes silícies i caolí. Finalment, en el sector servicis trobem l'apartat de comerç, sanitari, educatiu i d'oci.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 1 de Serranía es Futuro Villar-Compromís (SEF-Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Villar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   María Carmen Porter Jarrín 885 44,29% 5 ( )
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   María Ángeles Beaus Crespo 603 30,18% 3 ( )
Esquerra Unida-Seguim Endavant Vicente Portolés Peñalver 334 16,72% 2 ( )
Serranía es Futuro-Compromís 38x38px Luis (Porrio) Suller Estevan 162 8,11% 1 ( +1)
Vots en blanc   14 0,70%
Total vots vàlids i regidors 1.998 100 % 11
Vots nuls 17 0,84%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.015 74,82%**
Abstenció 678* 25,18%**
Total cens electoral 2.693* 100 %**
Alcaldessa: María Ángels Beaus Crespo (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de PSPV, 2 d'EUPV i 1 de SEF-Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Llíria,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcaldessa del Villar és María Ángeles Beaus Crespo del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Rafael Beaus España ADM 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Beaus España PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Beaus España PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Luis Aparicio Ibáñez PP 15/06/1991 --
1995–1999 Luis Aparicio Ibáñez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Miguel Adrián Valero PP 03/07/1999 --
2003–2007 Julio Burgos Veintimilla
José Luis Valero Pérez
PSPV-PSOE
Entesa
14/06/2003
01/09/2004
Pacte de govern
--
2007–2011 José Luis Valero Pérez
Eduardo Gómez Martínez
EUPV-EV-IR
PSPV-PSOE
16/06/2007
01/07/2009
Pacte de govern
--
2011–2015 María Carmen Porter Jarrín PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Vidal Balaguer Aparicio
Vicente Portoles Peñalver
ViP[a]
EUPV
13/06/2015
11/06/2016
Pacte de govern
--
Des de 2019 María Ángeles Beaus Crespo PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

MonumentsModifica

 
Façana de l'Església

Un dels seus monuments més emblemàtics és l'Església de Nostra Senyora de la Pau. Data del segle xvi, és d'estil renaixentista i té elements gòtics de la seua construcció primitiva. En la façana destaquen la porta clavetejada, una talla de la Verge de la Pau en pedra sauló i uns medallons dels arquebisbes de València. En la torre, de base quadrada, s'aprecien quatre gàrgoles de sauló de traça gòtica i l'espadanya del rellotge afegida en 1906.

Al costat de l'Església està ubicat el Palau Arquebisbal d'estil gòtic renaixentista i construït durant els segles XIV-XVII. Va ser residència dels arquebisbes de València fins a la desamortització de Mendizábal. Actualment només es conserva la part noble. Destaca la seua escalinata, en la paret de la qual estan incrustades les làpides del cementeri romà que es trobaren en l'actual Plaça de l'Església. A més a més, en la seua porta es pot admirar tallat en pedra negra, l'escut d'Alcubles amb les armes de la casa dels Àustria.

Altre monument és l'Ermita de Sant Vicent. Segons conta la llegenda, Sant Vicent que estava predicant en El Villar va atendre la sol·licitud del vilarenses perquè hi haguera aigua en la població. El sant va preguntar si volien riu o font, i contestaren que font. Aleshores, prop de la font es va construir l'Ermita en honor Sant Vicent, durant els segles XV-XVII d'estil gòtic tardà amb posteriors afegits.

Finalment, Villar compta amb un Museu Etnogràfic, la Casa de los Cinteros. Es tracta d'un edifici de cert rang del segle XIX que encara conserva els elements constructius de l'època, així com les dependències típiques (quadra, obrador, bodega, cuina, habitacions i entrada). La casa també conté utensilis de l'època.

Fills il·lustresModifica

Festes i celebracionsModifica

Les festes patronals se celebren el 24 de gener en honor de la Verge de la Pau. Es fa una processó i una revetla en l'intermedi de la qual es repartixen tortes de tajá (cansalada) i sardina i vi. En estiu, durant deu dies i fins al 16 d'agost aproximadament, se celebren les festes en honor a Sant Roc, durant les quals se succeïxen revetles i actes lúdics diversos, com ara celebracions taurines i el multitudinari concurs de paelles en el Carrer de les Creus.

En febrer, se celebra la festa més rellevant del Villar: el Carnaval, la data del qual varia en funció de la Quaresma. La vesprada del dijous desfilen els xiquets del Centre Ocupacional i per la nit es vela a la morca (botifarra feta de cartó pedra). El divendres per la vesprada desfilen els xiquets del col·legi del municipi, Fabián i Fuero. Eixa nit se celebra el Concurs de murgues i a continuació una gran revetla. Destaca la desfilada de disfresses del dissabte de vesprada i la cremada del Chinchoso. A mitjanit, es fa l'Enterrament de la Morca acompanyat amb una desfilada de torxes i música. Després hi ha revetla fins a l'alba, quan es llancen les cendres de la morca al Balsón (una bassa gran del poble).

GastronomiaModifica

Entre els plats típics més populars figuren: L'Olla Xurra. Olla feta a foc lent. Els seus ingredients principals són: creïlles, faves, card, botifarra, os ranci de gerra, morros de porc. Les farinetes, fetes amb farina de blat. L'embotit és de molt bona qualitat, sobretot el de la gerra, conservat amb oli d'oliva. Els dolços típics són els "congretes", realitzats amb farina, oli i sucre; i les "roses", fetes amb ou batut mullat en motles de ferro que formen el dibuix d'una rosa. En Villar, també són famosos els seus vins com el "Viña Villar" reconegut a nivell internacional.

NotesModifica

  1. ViP és l'acrònim de Villa Puede.

ReferènciesModifica

  1. Vigara, JM «María Ángeles Beaus (PSPV), alcaldessa de Villar del Arzobispo». Levante-EMV, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.467 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 54 [Consulta: 31 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats al Villar», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Villar del Arzobispo. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Villar