La Jana

municipi del País Valencià

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Infotaula de geografia políticaLa Jana
Escut de la Jana
Escut de la Jana Modifica el valor a Wikidata
Lajana.JPG
Carrer del centre del poble Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Jana respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 30′ N, 0° 15′ E / 40.5°N,0.25°E / 40.5; 0.25
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total675 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat34,62 hab/km²
GentiliciJanenc, janenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud299 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniBartomeu apòstol i Mare de Déu dels Àngels Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa major24 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal12340 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12070 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12070 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblajana.es… Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. El terme municipal limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.

HistòriaModifica

 
Antic tauler de joc gravat sobre una llosa de pedra (La Jana)

D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver sigut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins al 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins a l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 812 796 792 791 820 828 823 828 830 820 799 787 757 739

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per la Jana (Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Jana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Lucía Clemente Gargallo 200 41,84% 3 ( )
Compromís per la Jana   Domingo Tolós Lladser 184 38,49% 3 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ismael Vilanova Boix 91 19,04% 1 ( -1)
Vots en blanc   3 0,63%
Total vots vàlids i regidors 478 100 % 7
Vots nuls 6 1,24%
Participació (vots vàlids més nuls) 484 90,98%**
Abstenció 48* 9,02%**
Total cens electoral 532* 100 %**
Alcalde: Domingo Tolós Lladser (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2015 l'alcalde de la Jana és Domingo Tolós Lladser de Compromís per la Jana (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Marcelino Beltrán Balaguer UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Balaguer Pavia PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Eleuterio Boix Bayarri AP 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Prades Beltrán PP 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Prades Beltrán PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Prades Beltrán PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Gargallo Balaguer PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Gargallo Balaguer PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Joaquin Lladser Balaguer PP 11/06/2011 --
2015–2019 Domingo Tolós Lladser Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Domingo Tolós Lladser Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

EconomiaModifica

El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobretot l'oliva i l'oli que se n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla, meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aviram, conills i porcs.

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com per exemple la taula de la Verge amb Santa Anna i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.

Monuments civilsModifica

  • Casa del Batlle. Segle XVII. Actual Ajuntament.
  • Antic poblat del Carrascal. D'origen iber. D'aquest antic poblat només resta l'ermita de Sant Josep.[9]

Llocs d'interès naturalModifica

  • Pont de la Jana. Microrreserva de flora.

Festes i celebracionsModifica

  • Romeria al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua.
  • Mare de Déu dels Àngels. Segon dissabte després del de Glòria.
  • Festes majors. A les darreries de l'agost en honor a Sant Bertomeu.
  • Beat Jacinto Orfanell. Segon dissabte de setembre.
  • Tradicional Fira agrícola i ramadera. De les més antigues de la comarca. Les típiques "paraetes" converteixen els carrers en un gran mercat de tota classe d'articles. Se celebra l'últim cap de setmana d'octubre.

Personatges destacatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. Redacció «La Jana, Domingo Tolós reelegit alcalde de la localitat amb el vot a favor del Partit Socialista». canal56.com, 18-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.170 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 6-7. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Jana», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Jana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  9. La memòria de l’abandonament; Abandonament i reocupació als pobles i llogarets de l’interior valencià Agustí Hernàndez Dolç, Xarxa de Museus de la Diputació de València.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Jana