La Salzadella

municipi del País Valencià

La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila valenciana situada a la comarca del Baix Maestrat.

Infotaula de geografia políticaLa Salzadella
Bandera de la Salzadella Escut de la Salzadella
Bandera de la Salzadella Escut de la Salzadella
Portal de la Bassa o de Sant Mateu.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Salzadella respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 25′ 03″ N, 0° 10′ 29″ E / 40.4175°N,0.17472222222222°E / 40.4175; 0.17472222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total704 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat14,11 hab/km²
GentiliciSalzadellà, salzadellana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície49,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud339 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Dia de mercatdivendres
Festa major2 i 3 de febrer
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCristóbal Segarra Fabregat Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12186 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12098 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12098 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblasalzadella.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Està situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. El seu paisatge compta amb vegetació típicament mediterrània com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzadella. El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme.

El seu terme municipal limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.

Nuclis de poblacióModifica

Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasch, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.

HistòriaModifica

En 1924 s'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundació degué ser àrab, precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Blasc d'Alagó, era senyor del lloc que, històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina; rere l'òbit de Blasc d'Alagó passa a l'orde de Calatrava fins a l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta orde tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins al segle XVIII en què desapareixen els senyorius.

DemografiaModifica

La taula següent mostra l'evolució dels efectius humans del municipi durant la major part de l'època estadística:

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 814 801 794 788 801 806 816 863 855 838 850 870 850 817

EconomiaModifica

 
Cireres de la Salzadella

L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Blas Gallego Ferrando UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Blas Gallego Ferrando AP 28/05/1983 --
1987–1991 Angel Palatsi PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Cristóbal Segarra Fabregat PP 15/06/1991 --
1995–1999 Cristóbal Segarra Fabregat PP 17/06/1995 --
1999–2003 Cristóbal Segarra Fabregat PP 03/07/1999 --
2003–2007 Víctor Gallego Ferrando PP 14/06/2003 --
2007–2011 Abelardo Ripoll Guasch JPS 16/06/2007 --
2011–2015 Cristóbal Segarra Fabregat PP 11/06/2011 --
2015–2019 Cristóbal Segarra Fabregat PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

 
Església parroquial de l'Assumpció (La Salzadella)
  • Església de la Purificació de Maria. Del segle xviii. Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruïda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauració en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.
  • Ermita de Sant Josep. Del segle xiv.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
  • Calvari. Del segle xviii amb interessants capelletes de ceràmica.

Monuments civilsModifica

  • Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
  • Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.

Festes i celebracionsModifica

 
Coca de cireres de la Salzadella

Persones il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Salzadella