Viquipèdia

Lactarius obscuratus

Lactarius obscuratus és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Infotaula d'ésser viuLactarius obscuratus Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Västerbotten (Suècia). Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius obscuratus Modifica el valor a Wikidata
(Lasch) Fr., 1838[1][2]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus obscuratus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus obnubilus Lasch 1828[3]
  • Agaricus obscuratus Lasch 1828[4]
  • Lactarius cyathula
  • Lactarius obnubilus (Lasch) Fr. 1874
  • Lactarius obnubilus var. obnubilus (Lasch) Fr. 1874
  • Lactarius obscuratus f. obscuratus (Lasch) Fr. 1838
  • Lactarius obscuratus var. radiatus (J.E. Lange) Romagn. 1974[5]
  • Lactarius radiatus J.E. Lange 1940[6]
  • Lactarius radiatus f. radiatus J.E. Lange 1940
  • Lactifluus obnubilus (Lasch) Kuntze 1891[7][8]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

  • El barret mesura d'1 a 2 cm de diàmetre. En els exemplars joves té un aspecte arrodonit, més o menys aplanat, i sovint amb un umbó o protuberància central. En envellir, el centre esdevé deprimit, de manera que pren un aspecte d'embut. Generalment, l'umbó es manté, malgrat que sovint és absent o poc evident. La superfície del barret és d'un color que va del bru ataronjat al bru vermellós, amb tons més pàl·lids vers el marge i més olivacis al centre. És llisa, sense ornamentacions a excepció del marge, que generalment és estriat.
  • Les làmines són denses, gruixudes, de color crema carni, i s'estenen una mica per la cama. Les lamèl·lules són abundants. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina.
  • La cama mesura 1-2 x 0,2-0,4 cm i és cilíndrica, plena, de color més pàl·lid que el barret i finament enfarinada (de pruïnosa a fibril·losa), sobretot vers l'extrem superior.
  • L'esporada és blanquinosa. Les espores, que mesuren 6-8 x 5,5-6,5 micres, són amplament el·lipsoïdals, amb berrugues grosses, poc denses, que poden arribar a formar crestes o un reticle incomplet. Els basidis són tetraspòrics.
  • La carn és prima, de color crema ataronjat, inodora i de sabor suau o una mica amargant. El làtex és poc abundant, aquós, blanc, immutable i suau.[9][10][11][12][13]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És freqüent en el seu hàbitat (boscos de ribera i entre 500 i 1.500 m d'altitud) i fructifica sota verns (Alnus glutinosa), sovint en grups nombrosos, des del pla fins a l'estatge subalpí i de finals de la primavera a la tardor (des del maig fins al novembre).[14][9] Es troba a Europa[15] (Àustria, Dinamarca, Estònia,[16] Finlàndia,[17] França, Alemanya, Itàlia -com ara, la Llombardia-,[18] Irlanda, Luxemburg, Noruega, Polònia, Eslovènia, l'Estat espanyol[19] -incloent-hi el massís del Montseny[20]-, Suècia, Suïssa i la Gran Bretanya),[21][22] Amèrica (el Canadà, els Estats Units -entre d'altres, Washington[23]-, Mèxic[24] i l'Equador), el Pakistan (com ara, Gilgit-Baltistan)[25][26] i el Japó.[27]

Comestibilitat modifica

És una espècie no comestible.[13][9]

Referències modifica

  1. ↑ (Lasch) E.M. Fries, 1838. A: Epicr. syst. mycol. (Upsaliae):346.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Lasch, Linnaea 3: 161 (1828).
  4. ↑ Lasch, Linnaea 3: 430 (1828).
  5. ↑ (J.E. Lange) Romagn., Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 90: 145 (1974).
  6. ↑ J. E. Lange, Fl. Agaric. Danic. 5(Taxon. Consp.): V (1940).
  7. ↑ (Lasch) Kuntze, Revis. gen. pl. (Leipzig) 2: 857 (1891).
  8. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 200.
  10. ↑ Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 98.
  11. ↑ Fred Kränzlin. Pilze der Schweiz. Vol. 6. Russulaceae. Verlag Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 82.
  12. ↑ Jacob Heilmann-Clausen u. a., 1988. The Danish Mycological Society, (Hrsg.). The genus Lactarius. Fungi of Northern Europe. Vol. 2. ISBN 8798358146. Pàgs. 206–209.
  13. ↑ 13,0 13,1 RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 416.
  15. ↑ A Checklist of European Fungi (anglès)
  16. ↑ Estonian eBiodiversity[Enllaç no actiu] (anglès)
  17. ↑ Finnish Fungi list (Scientific names) (anglès)
  18. ↑ Funghi in Italia (italià)
  19. ↑ J. C. Hernández, 2008. Cuadernos de trabajo de flora micológica ibérica. Vol. 22: Bases corológicas de flora micológica ibérica. Núm. 2239-2324. CSIC-Dpto. de Publicaciones. ISBN 8400086236. 139 pàgines.
  20. ↑ A. Rocabruna i M. Tabarés, 2001. Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montañoso del Montseny (Cataluña). III. Revista Catalana de Micologia, vol. 23: 25-36. «PDF». (castellà)
  21. ↑ Phillips, R., 1981. Mushrooms and other fungi of Great Britain & Europe: 288 pp. Pàg. 90.
  22. ↑ Bon, M., 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North-western Europe: 352 pp. Pàg. 99.
  23. ↑ Key to species of Lactarius in the Pacific Northwest (anglès)
  24. ↑ CONABIO (comp.), 2008. Catálogo de autoridades taxonómicas de los hongos (Fungi) de México. Base de datos SNIB-CONABIO. Mèxic. «PDF». Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 10 gener 2013].
  25. ↑ Abdul Razaq i Saleem Shahzad, 2012. New Records of Lactarius Species from Pakistan. Pak. J. Bot., 44(1): 403-405. «PDF».
  26. ↑ Sultana, K., C. A. Rauf, A. Riaz, F. Naz, G. Irshad i Irfan-ul-Haque, M., 2011. Checklist of Agarics of Kaghan Valley-1. Pak. J. Bot., 43(3): 1777-1787.
  27. ↑ GBIF (anglès)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lactarius_obscuratus&oldid=32890070»