Lambda Pegasi

Lambda Pegasi (λ Pegasi / 47 Pegasi / HD 215665) és un estel en la constel·lació del Pegàs, ocasionalment coneguda amb el nom de Sadalpheretz.[9] De magnitud aparent +3,97, es troba a 365 anys llum del sistema solar.

Infotaula d'estrellaLambda Pegasi
Nomenclatura
Bayerλ Peg Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed47 Peg Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 46m 31.8779s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1h 34m 15.7571s [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,93[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi57,473 mas/a[3] (ascensió recta)
-9,184 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-4,11 km/s[6]
-4,15 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra127,3626 parsecs[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta-1,442[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,8516 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralG8IIIaCN0.5[7]
G8IIIa_CN0.5[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat390 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi28,5 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.866 K[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació8 km/s
19 km/s[4]
10 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,11[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat174 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* lam Peg Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Lambda Pegasi és un gegant groc —encara que també ha estat catalogat com supergegant— de tipus espectral G8II-III. Té una temperatura efectiva compresa entre 4650 i 4775 K. La seva lluminositat és 400 vegades superior a la del Sol i posseeix un diàmetre 30 vegades més gran que el diàmetre solar.[10][11] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de 8,0 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació.[10]

Lambda Pegasi posseeix una metal·licitat comparable a la del Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 82 % del mateix).[11] La seva massa s'estima entre 3,7 i 4 masses solars. Quant al seu estat evolutiu, es pensa que en el seu nucli està començant la fusió nuclear de l'heli en carboni i oxigen. Finalitzarà la seva vida com un nan blanc amb 3/4 parts de la massa del Sol.[12]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 Afirmat a: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  5. 5,0 5,1 Afirmat a: A catalogue of stellar rotational velocities. Pàgina: 1. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1970.
  6. 6,0 6,1 6,2 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  7. 7,0 7,1 «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  8. 8,0 8,1 8,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  9. Lambda Pegasi - star (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 1003-1009.
  11. 11,0 11,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 91-101.
  12. Sadalbari (Stars, Jim Kaler)